Un estudi realitzat per l’Organització Internacional del Treball ha situat Irlanda a la tercera posició en la classificació de països en què hi ha un percentage més alt d'aturats sobrequalificats amb un de cada cinc, només per darrere del Regne Unit i Estònia. Aquest fet s’explica per la manca de perspectives laborals, que fa que molts decideixin continuar estudiant per així augmentar les possibilitats de trobar feina. Tanmateix, això podria canviar en el futur perquè prop d’un terç dels irlandesos d’entre 15 i 24 anys ni estudien ni treballen, la cinquena xifra més alta de la Unió Europea.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/f4ES

Una demanda de feina a Malta inclosa en el programa europeu EURES ha causat un gran enrenou i el Sinn Féin ha demanat a Benestar Social si la seva política és la de fomentar l’emigració dels aturats irlandesos. Tot va començar quan un home aturat de 60 anys va rebre una carta amb informació sobre unes 200 vacants per a conductor d’autobús a Malta.

La carta cantava les excel·lències de l’illa mediterrània destacant el seu clima i explicant que si bé el sou és de només 250 euros a la setmana, el cost de la vida a Malta és força més baix que a Irlanda. Tanmateix, segons el diputat del Sinn Féin, Pearse Doherty, l’home està pagant una hipoteca i en cas d’emigrar la seva situació econòmica empitjoraria.

Benestar Social s’ha defensat dient que el programa EURES funciona des del 1993 i que és molt popular entre els que volen anar a treballar a un altre país. El departament assegura que les cartes s’envien quan hom creu que la feina pot ser de l’interès del receptor i en aquest cas, que fos per a conductor sumat al fet que a Malta es condueixi per l’esquerra i es parli anglès, a banda del maltès, van ser considerats factors molt rellevants.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/ehIY

Foto original

Phil Hogan i Joan Burton, ministres de Medi Ambient i de Benestar Social respectivament, s’han associat per intentar posar a treballar uns 3.000 aturats de llarga durada i és que, malgrat l’estabilització de la taxa d’atur al voltant del 14.7% o 425.000 persones, aquest col·lectiu continua creixent mes rere mes. El pla Burton-Hogan té previst crear uns 2.000 llocs de treball a mitjan 2013 i els 1.000 restants abans de final d’any.

Estarà destinat a aquells que portin més de dos anys a l’atur i les feines més habituals seran netejar carrers, tallar la gespa dels parcs i places o fer treballs de manteniment a la xarxa viària. La iniciativa no té per objectiu substituir el personal actual sinó que aportarà recursos addicionals a les necessitades administracions locals, molt castigades per la reducció d’ingressos derivada de la crisi i de la prohibició de fer noves contractacions.

De moment no s’han donat gaires detalls de la iniciativa però es preveu que sigui semblant al programa de becaris JobBridge, és a dir, que els participants continuaran cobrant el subsidi d’atur i alhora rebran uns diners extra, 50 euros setmanals en el cas de JobBridge.

Font: Irish Independent

Fins ara la política del govern en matèria d’ocupació ha estat dissenyar diversos plans, presentar-los amb molta pompa i oblidar-se’n al cap d’uns dies tot esperant que les grans multinacionals nord-americanes els treguin les castanyes del foc i informin de la contractació de centenars de persones amb inversions milionàries. Ara, però, la ministra de Benestar Social, Joan Burton, ha anunciat un paquet de mesures que incentivin les empreses a contractar aturats a canvi de poder “agafar vacances” en el pagament de les quotes de la Seguretat Social i de gaudir d’exempcions fiscals segons els salaris que paguin.

Font: RTÉ

Segons les dades ajustades estacionalment de l’Oficina Central d’Estadística (CSO), el nombre d’inscrits a les llistes de l’atur va baixar en 2.000 persones i en aquest moment hi ha 434.000 aturats, xifra que representa un 14.7% de la població activa i on s’hi inclouen els que treballen a temps parcial, temporers o eventuals -bàsicament, els que cobren algun subsidi relacionat amb el fet de no treballar a temps complet. Un altre problema que mostren les dades és l’atur de llarga durada -més d’un any sense feina- que afecta un total de 201.513 persones, un 44.2% del total d’aturats i un 40.8% més que fa un any.

Font: RTÉ

L’empresa pública de ferrocarril Iarnród Éireann va anunciar ahir 450 acomiadaments durant els propers 4 anys via baixes incentivades, una mesura que s’emmarca dins l’intent de reduir el dèficit de 45.3 milions d’euros que té l’empresa; a més, també es retallaran els generosos beneficis socials com els dies de baixa per malaltia, dietes, hores extra i plans de pensions, entre d'altres. El nombre de treballadors afectats representa l’11% de la plantilla actual de 4.100 empleats i que ja s’ha vist reduïda un terç des de l’any 2002.

El fet que l’anunci es faci després del referèndum ha generat sospites entre els sindicats amb presència a Iarnród Éireann que han denunciat que ho van saber dues hores abans que sortís per televisió; també ha rebut les crítiques de partits com la United Left Alliance. L’empresa s'ha defensat dient que els sindicats ja ho sabien perquè havien participat en les negociacions i havien acordat les condicions que hauran de ser aprovades pels treballadors; fins i tot les paperetes de votació van imprimir-se fa uns dies.

Segons el ministre de Transport Leo Varadkar, el govern no ha donat instruccions a les empreses públiques per retardar el moment en què s’ha d’informar d’aquestes notícies negatives.

Font: RTÉ

El gegant irlandès dels productes làctics Glanbia ha anunciat la venda de la franquícia per produir iogurts Yoplait a la mateixa Yoplait per 18 milions d’euros, amb la qual cosa deixarà de produir productes sota aquesta marca posant fi a una associació que va començar l'any 1973. Nogensmenys, continuarà encarregant-se de la distribució dels productes que a partir d’ara Yoplait produirà a França.

Aquesta decisió implica el tancament de la fàbrica de producció d'Inch (Comtat de Wexford) i l’acomiadament de 50 empleats, 47 al departament de producció i 3 a distribució, amb qui s’haurà de negociar les indemnitzacions puix que n’hi ha que porten més de 25 anys treballant-hi, éssent la mitjana de 17 anys de servei. Els que no patiran els canvis són els ramaders que proveïen la fàbrica d’Inch i que podran vendre la llet a d'altres plantes de Glanbia.

Font: RTÉ

Segons les darreres dades disponibles del CSO, 439.299 persones estaven apuntades al Live Register a finals de febrer. Això suposa un increment d’1.7% respecte fa un any però una disminució de 10.000 persones des del màxim històric d’agost/setembre del 2010. L’Associació Irlandesa de les PIME demana al nou govern polítiques d’ocupació efectives basades en crear ocupació i no en pagar subsidis.

Font: Irish Times 

Aquest percentatge és un punt superior a la previsió inicial i el més alt des de l’abril del 1994. En termes absoluts durant el darrer trimestre de l’any hi hagué un descens en el nombre d’aturats de 16.200. L’atur de llarga durada ha augmentat d’un 4.1 a un 7.6% en un any, el percentatge més alt dels darrers 20 anys.

Font: Irish Times

Durant els primers tres mesos de l’any 2011 la taxa d’atur va baixar del 14.8% al 14% segons es desprèn de les dades facilitades per l’Oficina Central d’Estadística. En números absoluts això representa 12.600 aturats menys. L’emigració de molts estrangers que tornen als seus països o d’irlandesos que van a buscar-se la vida fora fan que les xifres millorin.

Font: Irish Times