Liffey

A+ A A-

El Banc Central obre el seu arxiu al públic

El Banc Central obre el seu arxiu al públic Producció de "punts", les lliures irlandeses / Foto: Central Bank of Ireland via Twitter

Malgrat que el Banc Central d'Irlanda no està subjecte a la Llei d'Arxius Nacionals, una normativa que obliga alguns ens públics a desclassificar els seus documents al cap de trenta anys, el regulador financer ha posat a l'abast de tothom uns 12.000 documents, 4.000 fotografies i 2.000 publicacions per a tots els qui estiguin interessats a fer recerca o conèixer en detall la història de l'entitat.

Segons el governador del banc, Philip Lane, l'obertura de l'arxiu va en línia amb el compromís de l'entitat en termes de transparència i de promoció del coneixement dels ciutadans sobre el paper que juga el Banc Central, així com les seves funcions. El material es pot consultar en un catàleg a internet o bé a la sala de recerca situada a la flamant nova seu del banc a North Wall Quay (Dublin 1), tot i que en aquest segon cas s'haurà de demanar cita 48 hores per avançat. L'horari d'obertura és de deu del matí a quatre de la tarda.

Lane ha afirmat que el lliure accés als arxius permetrà als investigadors i experts de tenir un ampli ventall de dades a l'abast, donant a conèixer en profunditat la història del desenvolupament i la progressió econòmica d'Irlanda, el disseny i establiment de la lliura irlandesa, coneguda popularment com a “punt”, la introducció de l'Euro, l'abandonament del sistema del patró or o el dia a dia del banc.

Les dades més “noves” tenen trenta anys, són del 1986, però les més antigues daten del 1786, més concretament un compte amb informació sobre importacions i exportacions administrat per l'Ouzel Galley Society, una entitat que regulava el comerç marítim de l'època i que es podria considerar com la predecessora de la Cambra de Comerç de Dublin. El nom d'Ouzel Galley el va agafar d'un vaixell mercant (galley vol dir galera) que va romandre desaparegut sota control d'uns pirates durant uns cinc anys però que finalment va tornar al port de Dublin l'any 1700.

Font: RTÉ

URL curta: bit.ly/2wVVN9G

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.