En els darrers dies han sorgit diverses informacions apuntant que una part dels diners injectats per l’Estat als bancs perquè no fessin fallida els utilitzen per a pagar les sucoses pensions d’aquells que, amb la seva mala gestió, van ensorrar el sistema financer i de retruc l’economia del país. Bàsicament, que els que van enfonsar el país continuen enriquint-se.

En el cas de l’exdirector general d’AIB, Eugene Sheehy, s’estima que cobra una pensió anual de 529.000 euros i el seu successor, Colm Doherty, va cobrar 3 milions d’euros per treballar-hi 11 mesos i cobrarà una pensió de 300.000 euros quan faci 65 anys. Pel que fa a Bank of Ireland, el seu director general, que ja ho era durant els anys del boom en què s’aprovaven hipoteques a mansalva, continua cobrant 620.000 euros anuals.

Si això no fos poc ara li han retret al ministre d’Economia, Michael Noonan, que alguns dels directors generals actuals del bancs més importants, la majoria de propietat estatal, continuen cobrant per sobre del límit de 500.000 euros anuals fixat pel govern i a l’Anglo Irish Bank encara hi ha 15 executius d’abans de la nacionalització que cobren més de 150.000 euros.

La resposta del portaveu del ministre ha tornat a evidenciar la clara inoperància del govern que l’única cosa que fa és injectar diners sense involucrar-se en la gestió de les entitats i deixar que els directors continuïn de festa com en els millors anys del Celtic Tiger malgrat tenir uns balanços on els números són sempre de color vermell.

El portaveu es defensa dient que hi ha dos directors generals, a AIB i a Permanent TSB, que no cobren per sobre del límit perquè van ser nomenats pel nou govern però que, per contra, als que van ser nomenats abans no se’ls pot modificar les condicions negociades amb el govern de llavors. En el futur ha assegurat que intentaran fixar uns salaris d’acord amb altres sectors i països.

Font: RTÉ i Irish Independent

El Banc Central d’Irlanda (BCI) ha ordenat a 6 entitats financeres a dur a terme una investigació a través d’un auditor extern per tal de verificar si han col·locat innecessàriament una pòlissa d’assegurança de protecció d’impagament als clients que han contractat una hipoteca; des de l’agost del 2007 se n’han venut més de 300.000 i li serveixen a l’hipotecat per a protegir-se en cas que perdi la feina o tingui una malaltia de llarga durada.

Sembla ser que moltes d’aquestes pòlisses van ser venudes a persones que no complien els requisits i que en cas d’haver-les hagut d'utilitzar no ho podrien haver fet per motius d'estatus laboral o de residència. Els bancs implicats són Bank of Ireland, AIB, EBS, Permanent TSB, Ulster Bank i GE Money; els clients d’aquests bancs de moment no han de fer res.

El BCI també ha alertat els possibles afectats que hi haurà moltes empreses que es dediquen a gestionar reclamacions als bancs que els contactaran a la recerca de quedar-se amb un 25% de l’import que els puguin retornar; en aquest cas s’aconsella ignorar aquestes empreses i contactar el banc directament.

Així doncs milers de clients podrien rebre un reemborsament per la pòlissa que han estat pagant i això podria traduir-se en 2.000 o 3.000 euros per afectat; tenint en compte que la majoria dels bancs implicats estan nacionalitzats serà el contribuent irlandès qui, una altra vegada, pagui la factura.

Font: RTÉ

Com ja va éssent habitual a cada termini de pagament de deute de quasevol banc nacionalitzat, el Sinn Féin va organitzar una protesta a diverses seus d’AIB per denunciar que el contribuent irlandès continua fent-se càrrec de pagar uns diners que, en principi, no s’haurien de tornar perquè els bons, comprats en gran part per inversors institucionals estrangers, no estaven garantits.

En aquesta ocasió AIB, propietat en un 99.8% de l’Estat, va confirmar el pagament de 1.000 milions d’euros amb la qual cosa l’import total que els bancs irlandesos han pagat durant el 2012 ja arriba als 18.000 milions. Simpatitzants del Sinn Féin van ocupar ahir al migdia les oficines de la seu corporativa d’AIB a Ballsbridge (Dublin 4) i també van enfilar-se per la paret exterior de l’oficina que el banc té a O’Connell Street (Dublin 1).

Segons Pearse Doherty, portaveu del Sinn Féin en assumptes econòmics, el govern ha fracassat a l’hora de gestionar la crisi del deute bancari i ja fa temps que hauria d’haver implementat un pla per tractar el problema dels bons fent saber als inversors que el govern no seria capaç de tornar els diners. Va acabar sentenciant que el deute privat dels bancs no hauria de ser pagat amb diner públic.

Font: Irish Times

Foto original

Els bancs AIB, EBS i Bank of Ireland han començat a contractar agències que persegueixen els deutors que no paguen perquè vagin a cobrar els lloguers directament dels inquilins ignorant-ne el propietari i així evitar que els que van comprar un habitatge com a inversió continuïn fent-se l’orni a l’hora de pagar la hipoteca. Segons fonts del sector, els cobradors s’emporten una comissió del 20% sobre l'import recaptat.

Nogensmenys, Threshold, una ONG que defensa els interessos dels llogaters, ha denunciat que aquesta pràctica exposa la gent a ésser intimidada i ha deixat entreveure que fins i tot podria ser il·legal perquè la llei diu que és el propietari el qui ha de nomenar una persona que vagi a cobrar el lloguer.

Per la seva banda, els bancs han dit que aquesta mesura és una resposta a la mà dura demanada el passat mes de març pel governador del Banc Central, Patrick Honohan, però que només es centraran en les empreses d’inversió que tenen gran quantitat d’actius immobiliaris. En principi qui només tingui un habitatge o dos no s’hauria de preocupar.

Font: Irish Times

El sector bancari irlandès continua fent els seus ajustos per adaptar-se a la nova realitat i després d’AIB i Bank of Ireland ara és Permanent TSB (PTSB) qui ha anunciat noves mesures que tenen l’objectiu de deixar els números vermells a partir del 2016. Entre d’altres s’hi inclouen una reducció de plantilla xifrada en 250 treballadors, que se sumaran als 532 que ja acomiadat en els darrers dos anys i el tancament de 19 oficines, actualment en té 92. D'altra banda crearà una oficina-seu corporativa al centre de Dublin que serà el buc insígnia (flagship) de l’entitat.

PSTB va ser nacionalitzat pel govern l’any passat per evitar-ne la fallida injectant-hi 2.700 milions d’euros i és un dels bancs més exposat a la crisi immobiliària atès que durant els anys del boom era l’entitat de referència a l’hora de concedir hipoteques. Per aprofitar que la banca a particulars genera beneficis es crearà un banc dolent separat amb els actius tòxics i un altre que gestionarà els actius situats al Regne Unit. La seva divisió d’assegurances, Irish Life, també va rebre 1.300 milions de fons públics.

Font: Irish Examiner

Després d’uns anys d’investigacions arriba l’hora de la justícia per mirar d'aclarir les responsabilitats en la fallida de l’Anglo Irish Bank, la primera fitxa del dòmino en què es va convertir el sistema bancari irlandès a causa de la gran exposició de les entitats al mercat immobiliari i les pràctiques poc prudents dels que es creien per sobre del bé i el mal. Des que l'Anglo Irish va ser nacionalitzat pel govern s’hi ha injectat desenes de milions del contribuent que han servit, en part, per pagar els bons no assegurats comprats pels grans inversors estrangers.

De moment ja hi ha 3 exdirectius imputats; l’exdirector general Seán Fitzpatrick i els exexecutius Willie McAteer i Patrick Whelan. Segons fonts judicials, el procés s’espera que duri uns tres anys a causa del complicat entramat format per promotors immobiliaris i banquers conegut com a Cercle Daurat. En el cas dels promotors n’hi ha que deuen centenars de milions d’euros, a vegades els préstecs eren per continuar la febre constructora i d’altres per comprar accions de l’Anglo Irish amb les mateixes accions, de valor actual zero, com a garantia.

Font: Irish Independent

Els grans canvis en el secror bancari irlandès han obligat el National Irish Bank a tancar bona part de la seva xarxa d’oficines i a les 25 sucursals clausurades el desembre del 2009 ara se n’hi afegiran 20 més, fet que suposarà la pèrdua d’uns 100 llocs de treball via baixes voluntàries. També canviarà el nom i es dirà com el banc matriu, Danske Bank.

Els clients podran interactuar amb el banc a través del Centre de Banca Personal, que recull les noves tendències en banca al detall amb la majoria de transaccions realitzant-se de manera virtual sense cap necessitat d'anar a l'oficina i segons fonts de l’entitat, la majoria dels seus clients ja utilitzen les eines disponibles a internet.

Per la seva banda el treballadors d’AIB han amenaçat amb una vaga si no hi ha canvis als plans de l’entitat que, a més de voler acomiadar 2.500 empleats, també vol mantenir l’actual congelació salarial fins a final del 2014 i reduir els beneficis relacionats amb les pensions. Segons els treballadors, durant els tres darrers anys ja s’ha fet prou sacrificis.

Font: Newstalk

Segons el director de l'Organisme Regulador Financer Matthew Elderfield i en declaracions fetes al diari econòmic alemany Börsen Zeitung, els bancs irlandesos encara necessitaran entre 3.000 i 4.000 milions d’euros en els propers anys per quadrar els seus balanços i complir les normes de Basilea III. De tota manera el govern espera que aquests diners es generaran via emissó de deute o amb ampliacions de capital en les que hi participin inversors privats. Fins ara l’Estat ha injectat uns 64.000 milions en la recapitalització dels bancs, cosa que ha fet que la majoria d’entitats irlandeses estiguin virtualment nacionalitzades.

Font: Irish Times

Els principals bancs irlandesos continuen reduint les seves plantilles i la darrera onada d’acomiadaments afectarà un total de 3.500 treballadors, 2.500 a AIB i 1.000 a Bank of Ireland. Aquestes dues entitats, considerades els dos pilars del nou sistema bancari irlandès, ja havien reduït plantilla durant els darrers anys però els seus costos encara són massa alts i seguint la recomanació del govern continuaran reduint el nombre d’empleats.

A més, per igualar-se amb el sector públic s’han canviat les condicions de les indemnitzacions i si abans es pagava un import estipulat per llei més 4 setmanes per any treballat, ara es reduirà a 3 setmanes. De tota manera els treballadors amb més de dos anys de servei cobraran un mínim de 10.000 euros i per als que tinguin entre 55 i 60 anys també hi haurà una subvenció per a reciclatge i una altra per prejubilació.

Font: RTÉ

El darrer banc a obrir a Irlanda ha estat tot un èxit gràcies a la crisi econòmica i malgrat que un dels seus objectius és que la gent s’endeuti: el Clonakilty Favour Exchange (el Mercat de Favors de Clonakilty) és un banc creat al comtat de Cork on les transaccions no són en diners sinó en temps i es comercia amb aptituds, serveis i favors. L’objectiu inicial era d’acabar l’any amb 40 membres però una setmana després d’obrir ja ha aplegat uns 90 “clients”.

La idea bàsica és que els membres facin intercanvi de temps en les seves respectives especialitats; es comença amb el comptador a zero i si per exemple un comptable dedica dues hores a gestionar-li la comptabilitat a un pintor, s’apuntarà dues hores positives i el pintor dues de negatives, que haurà de saldar pintant-li la casa a algú, no necessàriament al comptable.

Segons la coordinarora del Clonalkity Favour Exchange, Miriam Cotton, hi haurà un límit creditici de 25 hores i en cas d’abús l'expedient serà examinat pel "director" del banc. Cotton recorda que un dels principis més importants del sistema és que una hora de treball val el mateix independentment de l’activitat que es faci; una cosa positiva que no s'havia pensat és que que la gent es posi en contacte amb altres persones crea un sentiment de comunitat que abans no existia. L’èxit aconseguit ha fet que sorgissin dos bancs més, un a Stillorgan (sud de Dublin) i un altre a Killarney (Comtat de Kerry) que ja té 9 membres.

Font: Irish Independent     

English version