La baixa participació del 50.6% feia tèmer el pitjor als dos socis de govern, Fine Gael i Labour, però a mesura que s’obrien les urnes es va fer evident que guanyaria el “Sí” i ja a mig matí els partidaris del “No” reconeixien la derrota sobretot perquè, a excepció de dos districtes electorals del comtat de Donegal i tres més de Dublin, el “Sí” obtenia una victòria sense pal·liatius arribant al 75% a Dún Laoghaire (sud de Dublin). Resultat final: “Sí” 60.3% i “No” 39.7%.

A l’hora de fer les valoracions els discursos repetits manta vegades durant la campanya no van canviar i en una compareixença conjunta, el Taoiseach Enda Kenny i del Tanáiste (viceprimer ministre) Eamon Gilmore van felicitar-se pel resultat dient que s’havia enviat un missatge clar als inversors que Irlanda és un país seriós. Per la seva banda els partidaris del “No” van lamentar que l’austeritat continuarà fent part del panorama irlandès durant molts anys.

La infumable campanya de la desacreditada classe política tractant els ciutadans com si fossin nens petits, sobretot els partits que formen el govern, ha resultat en un fracàs de participació i amb prou feines arribarà al 50% del cens malgrat les 15 hores en què els col·legis van romandre oberts. De poc va servir que els principals actors del vodevil anessin a votar d’hora per intentar animar l’electorat i en alguns comtats la participació no arriba ni al 30%.

El recompte començarà avui a les 9 del matí i s’espera que el resultat definitiu se sàpiga a primera hora de la tarda. De tota manera, fa la sensació que als irlandesos els és igual si guanya el "Sí" o el "No" perquè veuen amb resignació que hi ha austeritat i crisi econòmica per molts anys.  

Foto original

Després d’unes quantes setmanes de campanya arriba el dia de la votació sobre si s’accepta o no el nou Tractat Fiscal Europeu i d'acord amb totes les enquestes el “Sí” hauria de guanyar amb comoditat. Segons els diversos sondejos publicats durant els darrers dies, quan s’ignoren els indecisos el “Sí” obté un suport del 60% i el “No” el 40% restant.

De tota manera els indecisos o una participació baixa podrien fer canviar les previsions i el govern tem rebre el càstig de l’electorat per les retallades aplicades a les classes mitjana i baixa mentre que l’establishment, polítics i grans empresaris, no han vist retallats els seus privilegis. L’executiu d’Enda Kenny volia evitar el referèndum però el Fiscal General de l’Estat va determinar que amb la llei a la mà calia fer-lo.

Pel que fa a la campanya en si els discursos han estat sempre en negatiu: als partidaris del “Sí” només els ha faltat dir que si guanyava el “No” tothom agafaria la SIDA i els partidaris del “No”, amb el Sinn Féin i la United Left Alliance com a cares més visibles, han repetit manta vegades que una victòria del “Sí” implicaria molts anys més d’austeritat i pobresa.

Els col·legis electorals obriran a les 7 del matí i tancaran a les 10 del vespre. Malgrat les 15 hores d’obertura no s’espera una gran afluència de votants com ja va passar en els referèndums sobre els tractats de Niça i Lisboa. A més, el fet que el president francès François Hollande hagi dit que no acceptarà el tractat en el seu text actual fa que a molts irlandesos els sembli que el seu vot no servirà per a res.

Com ja informava ahir el Liffey el dilluns van començar les votacions sobre el nou Tractat Fiscal Europeu a les illes situades davant de la costa de Donegal i a Inishfree al cens electoral hi havia inscrites un total de 6 persones. El president de la mesa, Hugh O’Donnell, va veure com al llarg de la jornada només s’apropava un elector, Barry Edgar Pilcher que, a més, és el propietari del cottage on hi havia instal·lat el “col·legi electoral” i ell mateix havia posat propaganda de les dues opcions a la sala d’estar.

Pilcher ha estat l’únic resident permanent a Inishfree durant els darrers 20 anys, la resta d’electors viuen a terra ferma i és per aquest motiu que no van exercir el seu dret a vot. També hi havia un setè possible votant, un alemany que viu a Donegal però que té casa a l’illa i que pot votar a les eleccions locals però no a les generals o en referèndums de temàtica política; finalment no va ser inclòs al cens. Per compensar el president de la mesa, el sergent de la policia John O’Toole i el decebut ciutadà alemany, Pilcher va agafar el saxofon i els va dedicar una cançó.

Fotos del cottage

Font: Irish Times

Com sol ser habitual en totes les cites electorals els primers a votar són els habitants de les illes d’Arranmore (530), Gola (25), Inishbofin (64), Inishfree (6) i Tory (140), situades davant de la costa del comtat de Donegal i on la votació va tenir lloc ahir. Al final del dia un membre de la policia va recollir les urnes i les va transportar fins a la comissaria de Glenties, on romandran custodiades fins al divendres en què s’efectuarà el recompte.

Avui serà el torn de les illes del comtat de Mayo (Clare, Inishbiggle i Inishturk, 200 electors en total) i demà les de Galway (Inis Mór, Inis Meáin, Inis Oírr i Inishbofin, 1.164 electors), és a dir, que la consulta va baixant per la costa de nord a sud. Els habitants de les illes del comtat de Cork votaran el dijous com tothom. Curiosament els habitants de les illes petites són anomenats “islanders” (illencs) per la resta de persones que viuen a l’illa d’Irlanda, els quals reben el nom de “mainlanders” (els de la terra principal).

Pel que fa a la campanya d’uns i altres res no ha canviat i el discurs és el mateix: destacant els elements negatius en cas de no guanyar l’opció desitjada: l’apocalipsi si guanya el “No” i anys d’austeritat si guanya el “Sí”.

Font: Irish Times

Les promeses electorals incomplertes sobre el manteniment del servei d’urgències de l’hospital de Roscommon fetes pel llavors candidat Enda Kenny continuen ben vives a la zona i l’entitat Roscommon Hospital Action Committee va posar un anunci en un diari local alertant els ciutadans que el Fine Gael i el Labour ja els havien enganyat abans i no els havien de fer confiança. Així doncs, aquest comtat dels Midlands s’ha convertit en un territori prohibit per als que fan campanya pel “Sí” en el referèndum sobre el nou Tractat Fiscal Europeu i no s'hi ha celebrat cap acte destacat.

Font: Irish Independent

Els de la Campanya Contra la Taxa de l’Habitatge i de l’Aigua han demanat el “No” per al nou Tractat Fiscal Europeu que serà sotmès a referèndum el proper 31 de maig i aprofitaran la mobilització dels seus partidaris, molt nombrosos i actius, per a fer-se sentir entre els ciutadans. La seva estratègia serà convèncer els electors per castigar un govern i un establishment corruptes, fent-los fer el ridícul davant d’Europa.  

D’altra banda, les dades del departament de Medi Ambient mostren que encara hi ha 600.000 propietaris d’habitatge que no han pagat els 100 euros ni les penalitzacions i interessos, tot i que a vegades ha fet la impressió que el govern no sabia ni quants immobles hi havia a Irlanda. Des que va passar la data límit del 31 de març només s’han inscrit i pagat 25.000 propietats.

Pel que fa a les enquestes, el “Sí” continua amb un còmode avantatge però ha perdut suport en les darreres enquestes, en part pel començament de la campanya pel “No” de diverses organitzacions com Libertas que fins ara no havien fet res cedint tot el protagonisme d’aquesta opció al Sinn Féin i a l’esquerra radical. Durant els darrers dies s’han posat cartells als carrers i també s’han enviat fulletons a totes les bústies fent referència, sobretot, al deute bancari i l’austeritat imposada per Alemanya.

També s’ha pressionat el govern per posposar la consulta, atès el resultat de les presidencials franceses i que François Hollande digués que no acceptaria el Tractat en el seu text actual, però amb la llei a la mà, un cop signat el decret de convocatòria del referèndum només es podria suspendre si es convoquessin eleccions generals.

Fonts: Newstalk i Irish Times

Declan Ganley, un dels artífexs de la victòria del “No” en el primer referèndum celebrat l’any 2008 per aprovar el Tractat de Lisboa ha sortit a la palestra per demanar als electors que rebutgin el nou Tractat Fiscal Europeu. Les raons d’aquest empresari resident a Galway i fundador de l'organització política Libertas, són que el nou tractat no fa cap referència al deute bancari irlandès i que els ciutadans no han de pagar el deute comprat per inversors que van arriscar els seus diners en bancs que han hagut de ser rescatats pel govern. Ganley també ha dit que la consulta és un insult a la intel·ligència dels irlandesos i ahora ha criticat la campanya de la por realitzada pels partidaris del “Sí”.

Font: Irish Independent

Segons una enquesta realitzada per Poll C preguntant a 1.000 electors arreu del país, el “Sí” continua éssent majoritari i un 53% dels que van respondre van dir que triarien aquesta opció; el “No” té un 31% de suport i els indecisos completen el quadre amb un 16%. L’argumentari d’uns i altres no ha canviat: l’apocalipsi per als partidaris del “Sí” si guanya el “No” i molts anys d’austeritat i atur per als partidaris del “No” si guanya el “Sí”.

Pel que fa a la valoració dels partits el Fine Gael encapçala la classificació amb un 29%, 3 punts percentuals menys que a la darrera enquesta, seguit del Sinn Féin que puja 2 punts i amb un 21% assoleix el suport més alt en totes les enquestes fetes fins ara per Poll C. El Fianna Fáil es recupera i amb un augment de 2 punts arriba al 18%; finalment el Labour rep el càstig de bona part del seu electorat, que li va fer confiança fa una mica més d’un any, per no haver complert les seves promeses i es queda amb un 13%.

Font: RTÉ

El Tánaiste (viceprimer ministre) Eamon Gilmore ha afirmat que la victòria del socialista François Hollande a les presidencials franceses no endarrerirà la celebració del referèndum sobre el nou Tractat Fiscal Europeu previst per al 31 de maig. Aquesta és la resposta als partidaris del “No” que addueixen que si es compleixen les promeses electorals d’Hollande molt probablement s’haurà d’introduir canvis al tractat i la votació dels ciutadans irlandesos seria irrellevant.

La justificació de Gilmore es basa en la imatge que es donaria als inversors que romanen a l’espera del resultat de la consulta i que abans d’invertir diners al país voldrien saber si Irlanda continuarà a la zona euro o si tindrà recursos financers a l’abast en cas de necessitat. Una altra raó és que posposant el referèndum el govern faria un ridícul majúscul davant la ciutadania després d’haver-se gastat 2 milions d’euros en un web i havent enviat una còpia del tractat a tots els habitatges.

Font: Irish Independent