El Sinn Féin (SF) va enviar una queixa formal a la BBC després que John O'Dowd, ministre nord-irlandès d’Ensenyament, fos etiquetat amb les sigles “SF IRA!” en un paper on s'indicava la posició d’O’Dowd al plató del programa de televisió Question Time. Aquestes sigles van ser utilitzades per grups unionistes durant els anys vuitanta i noranta en la seva campanya contra els membres del Sinn Féin i els seus familiars.

O’Dowd s'ha mostrat perplex pel fet que una institució del periodisme com la BBC utilitzi simbologia dels anys de plom del conflicte nord-irlandès, sobretot tenint en compte que ja fa 15 anys que va signar-se l’Acord de Divendres Sant. El ministre ha explicat que va anar al programa per questions de respecte i d’igualtat vers els ciutadans assegurant que abans de l’inici del programa li van ensenyar el plànol amb la ubicació de tots els convidats i només hi havia escrit “SF”.

Per la seva banda la BBC ha demanat disculpes per l’ofensa i ha reconegut que les paraules utilitzades eren ingènues i insensibles. Segons la cadena de televisió, la nota va ser escrita per un dels tècnics per al seu ús individual i de cap manera el programa Question Times aprova o autoritza aquests termes.

Font: Newstalk i RTÉ

URL curta: ves.cat/goBG

Foto original

Peter Robinson i Martin McGuinness, primer ministre i viceprimer ministre del govern nord-irlandès, respectivament, han acordat d’enderrocar durant els propers 10 anys els eufemísticament anomenats “murs de la pau”. Aquests murs, uns 60 en total i que en alguns casos arriben als 5,5 metres d’altura, separen els barris més conflictius de les principals ciutats del Nord com Belfast, Derry i Portadown a fi d’evitar incidents entre catòlics i protestants. L’enderroc es durà a terme esglaonadament i es convidarà les dues comunitats a arribar a un acord per saber quina seria la millor manera de fer-ho. Nogensmenys, els aldarulls arran de la retirada de la bandera britànica de l’ajuntament de Belfast el passat desembre fan preveure que no serà fàcil.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/f4Fq  

La decisió municipal de retirar la Union Jack de l’ajuntament de Belfast i d’hissar-la només durant 17 dies assenyalats de l’any va desencadenar violentes protestes que han durat des de llavors. Ara alguns unionistes volen anar, literalment, una mica més enllà i han preparat una marxa cap a Dublin, prevista a principi de gener, per demanar la retirada de la bandera irlandesa de la Leinster House, la seu del Parlament.

Els organitzadors de la iniciativa, agrupats sota el People’s Forum, no només demanaran la retirada de la tricolor sinó que també exigiran al govern de Dublin que no fiqui el nas en els afers nord-irlandesos. Fa unes setmanes, en publicar-se l’informe De Silva referent a la passivitat i fins i tot col·laboració de la policia nord-irlandesa en l’assassinat de l’advocat Pat Finucane, el Taoiseach Enda Kenny va demanar al govern britànic una investigació pública.

Font: Belfast Telegraph

Des que el passat 3 de desembre l’ajuntament de Belfast va votar de retirar la bandera britànica de davant de l’edifici consistorial només fent-la onejar 17 dies assenyalats de l’any, les protestes s’han anat succeint amb el resultat d’uns 40 policies ferits i desenes de detinguts, alguns dels quals menors de 15 anys. Polítics dels dos bàndols han rebut amenaces de mort i fins i tot 5 han rebut una carta amb una bala a dins; també s’han rebut diversos paquets sospitosos al parlament d’Stormont. Per posar fi a la violència el líder de l’Alliance Party, David Ford, ha fet una crida perquè els 5 partits més importants a l’assemblea nord-irlandesa donin una resposta conjunta que calmi la situació.

Font: Newstalk

La publicació de l’informe encarregat pel govern britànic a l’advocat Sir Desmond de Silva ha deixat amb la cara vermella el Regne Unit després d’arribar a la conclusió que els serveis d'intel·ligència britànics no van fer res i fins i tot van col·laborar d’alguna manera en l’assassinat a Belfast per part dels paramilitars unionistes de la Ulster Defence Association de l’advocat catòlic Pat Finucane davant de la seva dona i els seus fills l’any 1989.

Entre d’altres coses l’informe diu que el Royal Ulster Constabulary (RUC), el nom que llavors rebia la policia nord-irlandesa, no va avisar Finucane que era un objectiu dels paramilitars ni va fer res per tal de protegir-lo. Finucane era vist per les forces de l’ordre com un problema arran de la seva professionalitat i determinació, tant defensant catòlics com protestants. L’informe també explica les múltiples filtracions de la policia cap a paramilitars unionistes.

La investigació va ser feta d’una manera poc professional deliberadament per tal de dificultar que se sabés la veritat. Per exemple, l’arma utilitzada en l’assassinat havia estat robada a l’exèrcit britànic i un cop recuperada pel RUC la van tornar a l’exèrcit, impossibilitant així, la recollida d’algunes proves importants de balística.

Un cop llegit l’Informe de Silva, de 500 pàgines, el premier britànic David Cameron va dir que ho sentia profundament però això no va ser suficient per a la família de Finucane que, a través de la seva vídua Geraldine, va afirmar que la investigació havia estat una farsa i un encobriment de la veritat; també va tornar a demanar una nova investigació però feta per algú independent, denunciant que Sir Desmond de Silva va ser designat pel govern britànic i que, a més, té estrets vincles amb el Partit Conservador.

El govern irlandès també ha demanat una investigació pública independent i és que sembla ser que, en el cas Finucane, el Regne Unit té molta porqueria amagada sota la moqueta. Aquesta investigació pública ja ha estat promesa en d’altres ocasions, per exemple per Tony Blair, però mai no s’ha arribat a concretar.

Font: Irish Independent

Foto original

El Taoiseach Enda Kenny participarà avui als actes de commemoració de l’atemptat perpetrat per l’IRA a Enniskillen (Comtat de Fermanagh) on fa 25 anys van morir 12 persones; per la seva banda, el Tánaiste (viceprimer ministre) Eamon Gilnore dipositarà una corona de llorer al Cenotafi de Belfast durant la celebració del Remembrance Day, dia en què es recorda els soldats morts a les guerres mundials. En els darrers anys l’ajuntament de Belfast havia convidat el govern irlandès però no hi havien enviat mai ningú.  Així doncs, Eamon Gilmore serà el primer ministre d’un govern de la República d’Irlanda a assistir-hi.

Font: RTÉ

La policia nord-irlandesa ha informat que tornarà a investigar l’atemptat que va tenir lloc a Enniskillen (Comtat de Fermanagh) el 8 de novembre del 1987 quan, sense cap avís previ, una bomba va explosionar en un cenotafi (tomba honorària buida) durant la celebració del dia del Record (Remembrance Day). L’acció va causar 11 morts i 63 ferits, un dels quals va romandre en coma fins que va morir 13 anys després. Tot i que se sap que l’autoria va ser de l’IRA mai no s’ha condemnat ningú i la nova investigació intentarà esbrinar si es poden inputar càrrecs a algú.

Font: The Journal.ie

Ahir cap a les 7h30 del matí David Black conduïa el seu cotxe per l’autopista M1 en direcció al seu lloc de treball a la presó de màxima seguretat de Maghaberry (Comtat d’Antrim) quan un dels passatgers d’un vehicle amb matrícula de Dublin va començar a disparar diversos trets; de moment no se sap si Black va morir a causa dels trets o per l'accident en haver sortit de la via. El PSNI creu que l’acció és obra de dissidents republicans contraris al procés de pau i és que ja feia temps que se sospitava que actuarien, fins al punt que el risc d’atemptat s’havia mantingut “sever” a Irlanda del Nord mentre que a la resta del Regne Unit s’havia rebaixat fins a “moderat”. Les autoritats d’una i altra banda de la frontera han condemnat enèrgicament l’atemptat.

Font: Irish Times

Excitat per l’acord entre els "premiers" escocès i britànic sobre la celebració d’un referèndum d’independència la tardor del 2014 el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, va preguntar al Taoiseach si tenia previst fer gestions per organitzar una consulta sobre la unificació dels 32 comtats irlandesos, possibilitat que queda recollida en els Acords de Divendres Sant. Enda Kenny va fugir d’estudi i va dir que no era el moment, que primer havien de resoldre la crisi i superar el programa d’austeritat del Fons Monetari Internacional.

Font: Irish Times

En els darrers dies el Taoiseach Enda Kenny ha insistit a demanar al líder del Sinn Féin Gerry Adams que faci un comunicat reconeixent el seu passat com a membre de l’IRA com ja ha fet el viceprimer ministre nord-irlandès Martin McGuinness. Kenny creu que, d'acord amb tot el que ha llegit i escoltat, Adams va ser membre de l’organització i del seu Consell Armat (army council).

Adams, diputat al Dáil pel comtat de Louth, sempre ha negat la seva vinculació amb l’Exèrcit Republicà Irlandès i sospita que els actuals atacs de Kenny contra la seva figura són una cortina de fum per cobrir la crisi permanent entre els dos socis de govern, el Fine Gael (FG) i el Labour (LAB), sobretot arran de la darrera enganxada: la dimissió de la secretària d’Estat de Salut Roisín Shortall (LAB) per desavinences amb el ministre de Sanitat James Reilly (FG).

Font: Irish Times