Durant el debat que va tenir lloc ahir al Comitè Parlamentari Sobre Turisme i Esport va quedar clar que, malgrat els danys que l’alcohol provoca als qui n’abusen, sense el patrocini d’esdeveniments esportius per part d’empreses de begudes alcohòliques molts clubs i competicions es veurien obligats a desaparèixer.

Aquesta dependència econòmica s’ha accentuat durant els anys de crisi en què el govern ha reduït les seves subvencions dels 311 milions d’euros l’any 2008 fins als 54 milions d’enguany i alhora per la reducció d’altres fonts de finançament com quotes de soci, venda d’entrades i patrocinis d’altres sectors.

Així doncs, els representants de les aproximadament 100 entitats esportives aplegades sota l’Irish Sports Council van recomanar encarar el problema de l’alcohol d’una altra manera tenint en compte la importància que per a molts clubs tenen aquests patrocinis.

Per la seva banda, Peter O’Brien, portaveu de la indústria de begudes alcohòliques, va afirmar que la inversió d’entre 30 i 40 milions d’euros anuals en publicitat relacionada amb l'esport no té l’objectiu de fer augmentar el consum sinó que els consumidors triïn entre marques diferents.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/fjXE

Hi ha qui no pot passar ni un dia sense beure una pinta i després d’estudiar les escletxes legals de la Intoxicating Liquor Act de 1927 uns quants van anar al Madigan Bar de Connolly Station (Dublin 1) que, en estar situat en una estació de ferrocarril, va poder esquivar la prohibició. Nogensmenys, era el més semblant a una discoteca on s’ha de pagar només per entrar.

La condició per a poder accedir a la barra era tenir un bitllet cap a un altre comtat, éssent el més barat el que duia a Drogheda (Comtat de Louth) per 13,50 euros, només anada. Un empleat d’Iarnród Éireann que era a la taquilla de venda va assegurar que n’havien venut uns quants però pocs els van validar a les màquines, és a dir, que la majoria de les 80 persones que hi havia al Madigan Bar eren uns pseudoviatgers sense cap intenció de pujar al tren.

D’altra banda, la zona de Temple Bar (Dublin 2) va ser un oasi de tranquil·litat amb els pubs tancats i només alguns turistes despistats o alguns comiats de solter que no sabien que aquell dia era un dels tres de l'any en què no es pot servir o vendre alcohol; els que van notar una gran augment de clientela foren els cafès que no serveixen alcohol. La recompensa va arribar a mitjanit quan els pubs van poder obrir durant unes dues hores.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/ei0x

L’Associació de Restaurants d’Irlanda (RAI) ha dit que la prohibició de servir o vendre alcohol el Divendres Sant és una cosa d’una altra època i creuen que ha arribat el dia de canviar l’antiquada Intoxicating Liquor Act, que data del 1927. La raó principal adduïda per la RAI és que la imatge del sector de la restauració se’n ressent.   

Inicialment la llei estipulava tres dies a l’any sense alcohol –Nadal, Divendres Sant i Sant Patrici- però l’any 1960 va aixecar-se la prohibició per al dia de Sant Patrici que, curiosament, ha esdevingut el dia que més s’associa a l’alcohol arran del consum desmesurat per a celebrar la festa del Sant Patró; bàsicament, s’ha passat d’un extrem a l’altre.

Nogensmenys, hi ha diverses excepcions en la venda d’alcohol el Divendres Sant: els restaurants del canòdroms, els que viatgen en avió, tren o ferri, els que van a un teatre que tingui llicència de bar, institucions culturals nacionals i hostes d’hotel. Aquest darrer cas és gràcies a la decisió d’un jutge de Galway que l’any 2009 va determinar que seria ridícul condemnar 9 restaurants de la ciutat que havien servit vi en els seus àpats.

Font: Newstalk

URL curta: ves.cat/ehJc

El projecte de Cara Ambulances de proveir d'un servei d’ambulància per als qui es passessin de frenada als pubs de Galway i que havia d’haver entrat en servei el passat mes de setembre roman aturat després que l’Associació de Propietaris de Pubs hagi criticat la iniciativa perquè considera que dóna una mala imatge de la ciutat. Cara Ambulances ha afirmat que tornarà a estudiar el tema i decidirà si tira el projecte endavant o ho deixa estar. Enfront de les crítiques ha assegurat que el servei no només serviria per atendre borratxos sinó que també ajudaria a persones que patissin alguna indisposició o lesió no relacionada amb el consum abusiu d’alcohol.

Font: Irish Independent

L’empresa Teeling Whiskey ignorarà el consell popular que recomana fer els experiments amb aigua gasosa i ha anunciat que en els propers mesos anirà posant al mercat diversos beuratges híbrids que combinaran whiskey irlandès amb whisky escocès. El que sí que serà únicament irlandès serà la denominació de la beguda remarcant la “e” a la paraula whiskEy, a diferència de l’escocesa whisky.

La primera mescla és entre un whiskey pur de malta (single malt) de la Cooley Destillery i un whisky pur de malta de 10 anys de Bruicladdich que han estat madurant junts durant 8 anys a la mateixa bóta de roure. És a la venda per 50 euros a la Celtic Whiskey Shop de Dawson Street (Dublin 2) i a l’aeroport de Dublin.

Font: Irish Examiner

Foto original  

Continuen els anuncis d’augment de preus en productes de primera necessitat –a Irlanda- i si fa unes setmanes les diverses empreses energètiques van informar que apujarien la tarifa de l’electricitat i el gas ara ha estat Diageo, empresa de begudes alcohòliques tant conegudes com la icona nacional Guinness, qui ha anunciat un increment de 5 cèntims per pinta. L’Oficina Central d’Estadística calcula que el preu mitjà serà de 4,04 euros.

Evidentment els propietaris de pubs no han rebut la notícia amb gaire alegria perquè ja fa anys que el volum de negoci va disminuint -un 8% enguany- i han definit l’acció de Diageo com un cargol més al taüt en què s’ha convertit el sector. La cervesera ha justificat l'acció per l’augment en el preu de l’ordi, que s’ha doblat en només 3 anys.

Des que va començar la crisi hi ha hagut una bona pila de pubs que s'han vist obligats a tancar, sobretot els dels comtats més rurals però també alguns de força coneguts al centre de Dublin que han plegat en no poder fer front al retorn dels préstecs demanats per dur a terme inversions faraòniques durant els darrers anys del boom econòmic.

Font: Irish Times

Des que l’any 2009 va celebrar-se el 250è aniversari de la fundació de l’empresa cervesera i icona nacional Guinness per part d’Arthur Guinness cada 27 de setembre se celebra l’Arthur’s Day. Si en qualsevol esdeveniment del tipus que sigui la gent consumeix una gran quantitat d’alcohol un dia com aquest no podia ser menys; segons fonts del bombers de Dublin, que s’encarreguen del servei d’ambulàncies a la capital, la demanda va augmentar un 30% i la nit va ser força moguda, més que no pas en cap de setmana. També en d’altres ciutats d’Irlanda, com Cork i Galway, l’aglomeració de gent a l'exterior dels pubs va crear problemes d’ordre públic.

Font: Irish Times

Fa unes setmanes els propietaris de pub a Galway van rebre la mala notícia que el nou sergent de la Garda començaria a aplicar la normativa sobre horaris al peu de la lletra i que deixaria de fer els ulls grossos. Ara aquest sector econòmic de la ciutat torna a ser notícia arran de la creació d’un servei privat d’ambulància, gestionat per Cara Ambulances, que atendrà principalment els qui s’hagin passat de frenada amb l’alcohol si bé també s'encarregarà de donar un primer auxili per a d'altres incidències.

Durant la Volvo Ocean Race de principi de juliol ja hi va haver una prova pilot i sembla ser que va funcionar molt bé. Així doncs, a partir d’ara durant les nits del cap de setmana de 9 del vespre a 4 de la matinada una ambulància romandrà aparcada al centre de la ciutat i cada 20-30 minuts un equip de paramèdics farà una ronda pels pubs que s’han apuntat al servei; de moment ja s’hi han inscrit 20 establiments i s’espera que en siguin molts més en les properes setmanes.

La de Galway és la primera iniciativa d’aquest tipus que es fa a Irlanda i la mateixa empresa té en projecte oferir un servei semblant a Cork. A banda dels que surtin de festa, també se’n beneficiaran els treballadors d’ambulàncies del Servei de Salut que no tindran tanta feina i no patiran tant els efectes de les retallades.

Font: The Connacht Sentinel

Foto original

Poc abans de l’August Bank Holiday Weekend (primer dilluns d’agost festiu) dues organitzacions han engegat una campanya alertant del perill de banyar-se o practicar activitats aquàtiques quan s’ha pres alguna beguda alcohòlica. Les estadístiques diuen que a Irlanda cada any moren ofegades unes 140 persones i l’alcohol ha estat un factor important en diverses ocasions. Nogensmenys, la xifra queda lluny dels 229 morts de l’any 1994.

Irish Water Safety i drinkaware.ie (organització que lluita contra el consum abusiu d’alcohol) repartiran targetons informatius en bars de les zones de bany més concorregudes en què, entre d’altres coses, es recordarà que cal esperar una hora per eliminar una beguda estàndard i que en un ambient distès de relax és més fàcil abaixar la guàrdia. Així doncs, que cadascú faci els seus càlculs.

Font: Irish Times

A fi d’acabar amb una guerra de preus a la baixa entre dos cosins propietaris de pubs a la població de Bundoran (Comtat de Donegal) un jutge ha determinat que el preu mínim de qualsevol beguda alcohòlica haurà de ser de 2 euros i mig. La història feia mesos que durava i generava preocupació a molts pares que veien com els seus fills tenien accés a l'alcohol a preus molt assequibles. Cada cosí tenia una estratègia diferent: un feia pagar 20 euros i permetia barra lliure i l’altre cobrava 50 cèntims per un didal del que fos. A més de fixar el preu mínim el jutge també ha obligat els implicats a publicitar a les xarxes socials on tinguin presència que s’ha acabat l’alcohol barat.

Font: Newstalk