Molts d’aquells “cowboys” que durant els anys bojos del Celtic Tiger formaven part de la jet-set irlandesa però que amb l’esclat de la bombolla van enganxar-se els dits continuen practicant el turisme de bancarrota, pràctica que consisteix en declarar-se en fallida al Regne Unit o als Estats Units per d’aquesta manera lliurar-se de qualsevol deute al cap de només 12 mesos.

Que els megadeutors irlandesos sol·licitin ser declarats en fallida en d’altres jurisdiccions ve donat pel fet que a Irlanda no es podrien alliberar del deute contret majoritàriament amb entitats financeres que prestaven milions a cabassos sense cap mena de control fins al cap de 12 anys, per la qual cosa qualsevol ingrés que hom tingui, despeses de subsistència a banda, va a pagar als creditors.

La seva fat ha estat dispar: Seán Quinn, el qui va ser l’home més ric d’Irlanda, va ser declarat en fallida a Belfast però més tard van revocar la decisió en considerar que el seu centre d’interès era a la República d’Irlanda i no al Regne Unit; el mateix li va passar a l’exmembre de l’IRA i participant a la vaga de fam de principi dels 80 Tom McFeely.

Un que ha tingut més sort ha estat el promotor immobiliari Bernard McNamara que, en haver estat declarat en fallida a Londres, s’alliberarà del seu deute de 1.500 milions d’euros el proper 2 de novembre. Entre d'altres herències que ha deixat McNamara hi ha la que havia de ser la nova seu del rescatat Anglo Irish Bank a Spencer Dock (Dublin 1), ara comprat pel Banc Central. 

Font: Evening Herald

URL curta: ves.cat/eyp2

Les dades dels diversos webs on es publiquen anuncis de venda d’habitatge comencen a dibuixar un escenari immobiliari amb dos mercats clarament diferenciats: el de Dublin i el de la resta d’Irlanda. A Dublin el preu s’ha incrementat un 0.5% durant els darrers 12 mesos, fet que no succeïa des de l’any 2007 i és que la demanda de cases familiars comença a superar l’oferta atès que des que va iniciar-se la crisi s’ha construït molt poc a la capital. Una història ben diferent són les zones rurals, on els preus han continuat baixant durant l’últim any. A nivell global el descens ha estat del 9.8% segons myHome.ie i un 6.6% segons Daft.ie.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/erbt

Durant els anys bojos del Celtic Tiger Galway no va ser cap excepció a la resta d'Irlanda i pagar preus astronòmics per qualsevol propietat era una cosa ben normal. Transcorreguts gairebé cinc anys des de l’inici de la crisi immobiliària el panorama és del tot diferent i 27 propietats, 18 habitatges i 9 locals comercials, que en el moment àlgid del boom van vendre’s per 130 milions d’euros ara tenen un preu de 12 milions. Els immobles estan situats a la cèntrica Eyre Square i Forster Street, una de les zones amb més afluència de la ciutat en ser al costat de l’estació de tren i autobusos.

Font: Galway City Tribune

URL curta: ves.cat/cOmN

Les dades del departament de Medi Ambient referents al 2012 evidencien que, malgrat l’alentiment de la caiguda o fins i tot l'estabilització del preu de l’habitatge, el sector de la construcció ha arribat a mínims històrics amb només 8.488 habitatges construïts en un any. És la xifra més baixa des que van començar a enregistrar-se dades l’any 1970.

D’aquests 8.488 la majoria van ser cases per encàrrec a les zones de Dublin, Cork i Galway i també n’hi va haver 2.333 pertanyents a la finalització d’obres en urbanitzacions fantasma. Una dada que exemplifica la diferència entre ara i el moment àlgid del boom immobiliari és que durant el 2012 van construir-se poc menys de 1.000 apartaments, xifra que representa només un 5% dels 20.000 que van construir-se l’any 2006.  

Segons l’ESRI, un think tank econòmic i social, actualment s’està molt per sota dels 15.000 o 20.000 habitatges que s’haurien de construir cada any per poder copsar la demanda del futur, sobretot a l’àrea urbana de Dublin, on el nombre d’immobles buits s’ha reduït a la meitat en els darrers 5 anys.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/cGaL

Des que va iniciar-se la crisi econòmica les dades de l’Oficina Central d’Estadística han anat dibuixant una baixada constant del preu de l’habitatge fins al punt que el que es paga actualment és menys de la meitat del que es pagava en el moment àlgid del boom immobiliari a mitjan 2007; nogensmenys, sembla ser que la caiguda s’ha aturat.

Segons ha pogut saber el diari Irish Independent, enguany hi ha hagut una allau de compres realitzades pagant en efectiu amb diner sorgit de comptes d’estalvi i no d’hipoteques; el valor total d'aquestes transaccions és de 2.100 milions d’euros. Actualment els pagaments al comptat representen un 50% del total, fet que suposa un gran increment en comparació al 12% de l’any 2010; en el cas de Dublin arriba fins al 65%.

La interpretació d’aquest fet és que els qui volen fer una inversió en un immoble però volen comprar barat creuen que els preus ja no baixaran més; els experts diuen que els compradors més habituals són expatriats que tenen previst tornar a Irlanda o gent que va vendre la casa durant el boom per després anar de lloguer i ara veu que pot comprar-ne una tot mantenint un cert nivell d'estalvis.

Un altre factor que molt probablement farà augmentar les transaccions immobiliàries és que dos bancs, l'hipotecari EBS i Permanent TSB, han anunciat que a partir de l’any vinent tornaran a oferir hipoteques de fins a un 92% del valor de l’habitatge. Aquestes dues entitats havien tancat l'aixeta en ser les que més van enganxar-se els dits amb l’esclat de la bombolla del totxo. De fet, actualment només AIB i Bank of Ireland ofereixen hipoteques.

Font: Irish Independent

Una de les herències que ha deixat la febre constructora del Celtic Tiger és la gran quantitat de promocions immobiliàries que van quedar a mig fer, unes 1.700, de les quals 1.100 representen un greu perill pel seu mal estat de conservació fruit de no haver-hi fet cap tipus de manteniment i també pel vandalisme. Les zones més afectades són àrees rurals que no se sap ben bé com van veure com sortien construccions com bolets amb el vistiplau de l'administració local.

I no només s’hi compten les urbanitzacions abandonades sinó que també hi ha les habitades però que en ser la infraestructura de serveis bàsics el que va deixar-se per al final els diners van acabar-se i no va construir-se res; en aquest cas es treballa en unes 220 promocions per a instal·lar-hi enllumenat, arreglar voreres, fer una xarxa de clavegueram, etc.

Segons les dades del departament de Medi Ambient, la població de Gorey (Comtat de Wexford) té 25 urbanitzacions inacabades i compta amb una població de 9.600 habitants; la combinació d’aquestes dues variables la converteix en la capital de la Irlanda fantasma. Malgrat el panorama desolador cal dir que la cosa ha millorat respecte a l’any 2010 quan el nombre de promocions a mig fer era de 56.

Font: Irish Examiner

Foto original

14 apartaments actualment propietat del banc estatal d’actius tòxics, la NAMA, que en el moment àlgid del boom immobiliari l’any 2007 van ser posats a la venda per 700.000 euros cada un es vendran tots en un mateix pack amb un preu de sortida de 1.4 milions, evidenciant com d’inflats estaven els preus fa tot just 5 anys. La rebaixa ha aixecat l’interès d’11 inversors que han fet les seves ofertes a la casa de subhastes que gestiona la venda, O’Donnellan and Joyce Auctionners. El bloc està situat a la Newcastle Road de Galway, just al costat de la National University of Ireland (NUIG) i es considera una bona inversió puix que cada un podria generar uns 12.000 euros anuals en lloguer, éssent ocupats principalment per estudiants.

Font: Irish Independent

D’acord amb les dades de l’Oficina Central d’Estadística sembla ser que el preu de l’habitatge comença a recuperar-se i durant el mes de setembre va augmentar un 1% malgrat que la variació ha estat dispar segons el lloc i només la capital va patir -o gaudir- un increment, del 2.6%, mentre que a la resta del país van disminuir un 0.1%. Tanmateix els preus continuen estant molt per sota del punt àlgid de febrer del 2007, sobretot a Dublin, un 55% per a les cases i un 63% per als apartaments, que era el que agradava més als nous rics dels anys bojos del Celtic Tiger.

Font: Newstalk

A fi d’incrementar la transparència i d’evitar la distorsió informativa en els preus al mercat immobiliari, amb la majoria d’agències o particulars dient que l’import de la transacció havia estat superior al real per no fer baixar encara més les estadístiques, el govern va creat un web on hi ha enregistrades totes les 52.985 transaccions realitzades des de l’inici del 2010 amb l’import exacte declarat a Hisenda per pagar l’impost de timbre (stamp duty).

Doncs bé, sembla ser que www.propertypriceregister.ie ha estat utilitzada per molts ciutadans per a fer safareig i saber quant li va costar la casa, no només al veí sinó a tots els seus familiars, amics i companys de feina. Aquesta és la conclusió a la que s’arriba veient que en les primeres 11 hores de funcionament el web va rebre gairebé 42.000 visites que van investigar 444.044 transaccions.

De tota manera el diari Irish Times ha xafardejat o investigat una mica i hi ha trobat diversos errors com imports duplicats o xifres impossibles que són fruit d'errors d’introducció de dades; per exemple, dues cases de la mateixa urbanització de Limerick venudes amb un mes de diferència una va costar 125 milions i l’altra només 228.000 euros. El responsable del web ha dit que això eren errors fets pels notaris i els advocats a l’hora d’emplenar formularis.

Font: Irish Times i Irish Examiner

Continuen caient les peces del dòmino immobiliari i l’Alt Tribunal ha encarregat a la consultora Grant Thornton que gestioni la liquidació de les 16 empreses que conformen Treasury Holdings, un dels bucs insígnia del boom de la construcció que va viure Irlanda des de mitjan noranta fins al 2008 i que tenia negocis arreu, àdhuc a la Xina. Segons la NAMA, el banc públic d’actius tòxics, el deute total de l’empresa se situa al voltant dels 2.700 milions d’euros, dels quals 1.000 són de la NANA i la resta de diversos bancs que també lluiten per recuperar els diners prestats. Una altra activitat de Treasury Holdings era la gestió de propietats i aquest negoci continuarà actiu però en mans diferents.

Font: Newstalk