John McGuinness, diputat del Fianna Fáil i actualment president del Comitè de Comptes Públics, una dura i estricta comissió parlamentària que investiga i publica casos de malbarat de diners públics per part de l’Estat, ha quedat ben retratat en saber-se que l’any 2007 va gastar-se més de 250.000 euros del contribuent en la renovació de la que seria la seva oficina quan va ser nomenat secretari d’Estat per al departament d’Empresa.

En aquest import s’hi inclou una cambra amb dutxa personal que va costar 50.000 euros i diversos elements de mobiliari d’oficina de disseny amb preus d’escàndol. Entre d’altres: diversos conjunts de cadires que en alguns casos costaven 2.200 euros cada una (sense IVA) i el pagament de 72 euros per canviar una taula que era del color equivocat. També s’ha pogut veure un llarg intercanvi d’emails entre funcionaris i arquitectes en què es discutia sobre el paper de vàter més idoni per al lavabo.

Amb aquest historial, el fet que McGuinness sigui ara qui controli com es gasta els diners el govern ha causat preocupació i una allau de crítiques atès que no és gaire bon exemple, amb l’agreujant que McGuinness s’ha justificat dient que va donar el vistiplau a la renovació de l’oficina sense saber-ne els costs.   

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/eCp5

Benestar Social va pagar 50.000 euros a l’empresa Emerald Facility Services perquè li netegés la mica de brutícia acumulada a l’espai que hi ha entre els dos vidres d’una finestra a la seu del departament al centre de Dublin amb l’agreujant que, a causa de la dificultat d'accés, no les van poder netejar totes. Diversos diputats de l’oposició han criticat la despesa titllant-la d’escandalosa i han afirmat que amb coses així, que no aporten cap benefici als ciutadans, és normal que la gent no estigui contenta amb la gestió del govern. Benestar Social s’ha justificat dient que les finestres no s’havien netejat en 8 anys.

Font: Evening Herald

El passat dijous a la nit el personal del centre de salvament que el Servei de Guardacostes té al Malin Head (Comtat de Donegal) celebrava amb molta pompa la finalització dels treballs de millora que s’hi han fet, sobretot en equipament d’última generació. Fins aquí tot seria normal si no fos perquè després d’un estudi sobre reducció de serveis per estalviar, el govern ha decidit que tancarà el centre a final d’octubre.

L’allau de crítiques no ha tardat gaire en arribar, no només per la despesa d’un milió d’euros sinó pel servei que dóna el centre, que gestiona uns 400 incidents a l’any i és que el Malin Head és un dels llocs més septentrionals de l’illa d’Irlanda on els temporals castiguen la costa amb força, a banda de ser un dels darrers punts d’Europa abans de la travessia de l’Atlàntic.

Actualment hi treballen 13 persones i des del 1913 ha estat en funcionament les 24 hores del dia, tot i que el seu inici es remunta a l’any 1805. En cas de tirar endavant amb el tancament els seus serveis serien assumits per un centre d’operacions situat a Dublin. El centre de salvament marítim de Valentia Island (Comtat de Kerry) també és en el punt de mira i podria tancar.

Font: Irish Independent

En una època de retallades que afecten la majoria de contribuents el departament de Treball, Empresa i Innovació, que en principi és l'encarregat de posar Irlanda en el camí del creixement, no va estar-se de res i el passat mes de novembre va comprar una cafetera de disseny Presto Coffee Machine per 6.050 euros... xavalla al costat dels 3.800 milions de retallades per al 2012. Des de llavors està instal·lada a la cantina de la Davitt House a Adelaide Road (Dublin 2), una de les seus del departament.

L’artilugi és de la marca Robert Roberts i segons explica el fabricant, és una cafetera espresso automàtica per a especilitats com l’espresso, el cafè creme, el capuccino, el latte machiatto i la xocolata calenta. Això sí, una portaveu del departament ha afirmat que els funcionaris han de pagar cada vegada que volen fer-se un cafè.

Altres dades descobertes pel diari Irish Independent a través de la Llei de Llibertat d’Informació (Freedom of Information Act) evidencien que aquest departament no dubta gens a l’hora de gastar-se el calers en coses de nivell. Entre d’altres perles hi ha 8.000 euros per una fregidora, 6 fogons i un rentavaixelles i com que són molt tradicionals, per Nadal van gastar-se 620 euros en tres avets; també han pagat un total de 3.749,64 euros en fotografies d’actes del departament.

Font: Irish Independent   

Segons dades fetes públiques pel Servei de Presons, en els darrers dos anys l’Estat s’ha gastat 80.000 euros en pilotes de futbol per als presos, fet que en una època de retallades socials ha estat criticat per alguns diputats del mateix partit del govern (Fine Gael) que creuen que els de dins estan millor que els de fora. Fins i tot a la presó de dones Dochas (Dublin 7), al costat de la de Mountjoy, s’han gastat 1.343 euros per aquest concepte. El pressupost total en esports durant els anys 2010 i 2011 va enfilar-se fins als 770.000 euros.

Continuant amb el tema presons el ministre de Justícia Alan Shatter va reconèixer fa uns dies que els centres penitenciaris estan al màxim de la seva capacitat però que la nova llei que permet que algunes penes es puguin commutar realitzant treballs per a la comunitat no s’implementarà fins d’aquí a un any a causa de problemes tècnics. Aquesta normativa beneficiaria sobretot les persones condemnades per delictes no violents com l’impagament de multes, amb la TV Licence com a estrella indiscutible.

Font: Irish Examiner

Un terreny de 240 acres (uns 0.97 quilòmetres quadrats) situat a la població d’Athenry (Comtat de Galway) i que va ser adquirit el desembre del 2007 per Teagasc, ens estatal que es dedica a R+D en agricultura i alimentació, servirà per a que hi pasturin les ovelles i generarà uns ingressos anuals de 17.000 euros en concepte de lloguer.

La història no tindria res d’especial si no fos perquè el terreny va costar 36 milion d’euros i a més, van gastar-se 2 milions addicionals en la construcció dels accessos des de l’autopista M6. El projecte inicial tenia previst desenvolupar-hi un campus tecnològic destinat a la indústria biofarmacèutica i a la fabricació de xips de silici.

Segons Teagasc, la compra es va haver de fer a correcuita a causa de la possibibiltat d’una inversió a gran escala que hauria estat de gran benefici per a la zona tot i que l’IDA, l’agència estatal que s’encarrega de trobar inversors estrangers, ja va avisar llavors que desenvolupar el terreny per complir amb els requisits de qualsevol empresa interessada s’haurien d’invertir uns 77 milions més.

Durant els 3 primers anys al mercat només un client potencial va visitar el terreny i sembla ser que una de les causes principals d’aquest poc èxit va ser la restrictiva legislació en els permisos de construcció d’una planta de tractament d’aigua a Galway. El preu pagat pel terreny no se sap amb exactitud en ser un tema comercialment sensible però, segons documents vistos per l’Irish Examiner, rondaria els 36 milions, és a dir, que amb un lloguer anual de 17.000 euros es recuperarà la inversió en 2.118 anys.

Font: Irish Examiner

Foto original

Segons ha pogut saber el diari Evening Herald, el departament de Salut paga 14.5 milions d’euros anuals en lloguers només a Dublin, malgrat tenir una gran quantitat d’edificis i terrenys en propietat a tot el país que romanen sense cap ús. L’oposició ja ha demanat una revisió estratègica del parc immobiliari per tal d’esbrinar quina és la gestió realitzada per l’Estat i intentar que generar un valor per al contribuent.

Els documents vistos pel vespertí Herald mostren que hi ha una gran quantitat d’edificis sense cap funció definida i 26 de catalogats com a "sense fer-hi res". Es calcula que si s'hi inclou el cost dels edificis de fora de Dublin la factura de lloguer d'immobles i terrenys no utilitzats podria arribar a desenes de milions d'euros.

Per la seva banda el departament de Salut ha rebutjat que bona part de les seves propietats no s’utilitzin i ha afirmat que grans extensions de terreny que, en principi, no tenen cap ús concret, formen part d’institucions psiquiàtriques que serveixen per a crear un ambient de pau, calma i privacitat molt beneficial per als pacients més vulnerables.

Fa uns dies i arran d'una pregunta feta al parlament també va saber-se que en un edifici del departament de Salut a Ballymun (Dublin 9) hi ha una màquina de raigs X des de fa uns anys que no s'ha utilitzat mai tot i haver costat 9 milions més 500.000 euros per instal·lar-la. El més lògic seria tralladar-la a algun lloc on li puguin treure un rendiment però, segons fonts de Salut, el cost del trasllat seria d'uns 85.000 euros i sembla ser que en la situació actual de retallades és millor deixar-la on està.  

Font: Evening Herald

Maurice Cummins, líder del grup del Fine Gael al Senat, ha dit que el referèndum sobre l’abolició de la cambra alta del parlament irlandès se celebrarà l’any vinent. L’actual Taoiseach Enda Kenny va dir el 2009 que si era escollit primer ministre convocaria una consulta al respecte abans de complir el primer aniversari al govern (porta 1 any i 3 mesos) argumentant que el cost d’aquesta institució no estava justificat. Tant el Fianna Fáil com el Labour han mostrat el seu desacord i s’oposen a la mesura perquè el resultat és més que previsible; els ciutadans tindrien l’oportunitat de castigar alguns senadors que són notícia més per les seves exagerades i alhora inútils despeses que no pas pel servei al país.

Font: RTÉ  

La despesa d’Enda Kenny en maquillatge des que va assumir el càrrec de primer ministre el mes de març del 2011 ha estat exactament de 0 euros i ha confiat en l’aptitud de la seva secretària personal Sarah Moran en les poques vegades que n’ha necessitat. El que sí que era un gran amant del maquillatge és Bertie Ahern, el Taoiseach durant els anys bojos del Celtic Tiger, que en els 11 anys en què va exercir el càrrec va gastar-se 250.000 euros en total, uns 441 a la setmana, pagant 187.92 euros al dia a dues professionals del sector que feien meravelles per amagar la més que probable cara vermella d'Ahern fruit de les corrupteles fetes durant el seu mandat i que han vist la llum al recentment publicat Informe Mahon.

Font: Irish Independent

Durant els darrers anys del Celtic Tiger el govern del Fianna Fáil va endegar un pla de descentralització de l’administració pública que, més que seguir criteris econòmics o de lògica, es basava en els somnis i deliris de grandesa dels diputats del partit, que volien penjar-se una medalla davant dels electors de la seva circumscripció.

John McGuinness, president del Comitè de Comptes Públics (PAC), entitat que s’encarrega de controlar la despesa de l’Estat, ha titllat la manera de gestionar les adquisicions de sòl per part de l’Oficina de Treballs Públics (OPW) de gran incompetència. Des de l’any 2006 i durant 54 mesos consecutius, el preu dels terrenys s’ha reduït una mitjana del 70% i això implica que les compres per valor total de 43 milions d’euros ara només valen mig milió. L’OPW s’ha defensat dient que només complia ordres i desitjos dels polítics.

En l’informe del PAC es citen casos com el de Drogheda (Comtat de Louth) en què es van pagar 12.4 milions per dos acres (8.000 metres quadrats en total) per construir-hi l'oficina central del departament de Benestar Social i actualment el terreny continua sense ús. També destaca el terreny de Claremorris (Comtat de Mayo) pel qual es va pagar 1 milió per un acre que ara té un valor de 7.500 euros i és terreny dedicat a l'agricultura sense permís per a construir-hi. En total, entre terrenys, consultors, compres d’edificis i altres històries, el fracassat pla de descentralització ha costat 338 milions.

Font: Irish Independent