Liffey

A+ A A-

Volen superar el trauma del gaèlic a ca la Peig Sayers

Volen superar el trauma del gaèlic a ca la Peig Sayers Cases a les illes Blasket / Foto: blasket.ie

El sistema escolar irlandès inclou l'estudi del gaèlic durant catorze anys però la llengua s'ensenya tan malament que després d'aquest llarg període d'aprenentatge, o més aviat de memorització, perquè és això el que fa que una bona part de l'alumnat, que només recorden algunes frases i paraules soles, els escolars irlandesos no saben parlar gaèlic.

La raó principal d'aquest fet és que el gaèlic no s'estudia com les altres llengües, és a dir, aprenent a tenir una conversa de coses del dia a dia, sinó que es fa mitjançant poemes i literatura farragosa. I entre les històries més conegudes hi ha les de Peig Sayers, un nom que només de sentir-lo a molts irlandesos els recorda les traumàtiques classes en què els van fer empassar el gaèlic d'una manera molt forçada.

Peig Sayers és considerada com una de les millors contistes irlandeses del segle XX, tot i que inicialment, quan l'any 1936 van començar a publicar les seves històries, va ser motiu de befa, especialment entre els habitants més cosmopolites de les ciutats d'Irlanda, a causa de les seves representacions sovint implacables de la duresa rural, les desgràcies familiars i el drama de la Gran Fam. Això va suposar que s'associés el gaèlic amb pobresa i misèria, fent que algunes veus en demanessin la retirada dels relats de Sayers del programa d'ensenyament.  

Ara, com a teràpia lingüística per a curar aquest trauma, s'ha organitzat un cap de setmana gaèlic a les Blasket, unes illes situades a la costa de Kerry on vivia la Peig i on es parlava únicament gaèlic. A demanda dels seus habitants, cansats de les duríssimes condicions de vida, sobretot per les inclemències del temps i l'aïllament, les illes van ser evacuades l'any 1953 i des de llavors no hi ha viscut ningú de manera permanent.

L'objectiu de la iniciativa és que els participants es deixin anar sense vergonya, oimés els que el parlen amb inseguretat, en un ambient on la llengua havia estat un element ben natural, lluny de les classes. A més, l'allotjament és a la mateixa casa de la Peig, que és una de les tres cases originals dels antics habitants de les illes que han estat restaurades i que pot encabir fins a trenta persones.

Font: Irish Independent

URL curta: bit.ly/2w0PKj5

Foto original 

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.