En una entrevista al programa d’RTÉ "Saturday with Miriam" el vicepresident nord-irlandès Martin McGuinness va parlar de la seva trobada en privat amb la reina Elisabet II d’Anglaterra a Belfast el dimecres passat. No va entrar en detalls però un dels assumptes dels que van parlar va ser el de l’assassinat de Lord Mountbatten, el cosí de la reina mort per l’IRA mentre era de vacances al comtat d’Sligo l’any 1979. McGuinness va dir que entenia el dolor causat i que Elisabet II va ser molt cortesa amb les paraules que ell li va adreçar. Va acabar dient que la trobada havia estat molt agradable però que, sense cap dubte, continuava sent un republicà.

Font: Irish Times

El Lyric Theatre de Belfast va ser l’escenari ahir d’una encaixada de mans històrica entre el viceprimer ministre nord-irlandès Martin McGuinness i la reina Elisabet II d’Anglaterra després que durant les darreres setmanes no hagués estat gaire clar si es produiria o no; un cop el Sinn Féin va decidir d’assistir a l’acte de Co-operation Ireland va sorgir el debat de si hi hauria foto però finalment les dues parts van estar-hi d’acord.

La primera encaixada va ser totalment privada i fora de l’abast dels mitjans de comunicació; la segona és la que tothom ha pogut veure i es va produir quan la reina, abillada amb un vestit de color verd clar, va ser rebuda per les autoritats nord-irlandeses. McGuinness, en segona posició i corbata verda, va saludar amablement la reina amb unes paraules en gaèlic desitjant-li sort i donant-se la mà. Va ser l’únic dels presents que no va inclinar-se en forma de reverència.

Les reaccions han estat diverses, des de la gent que creu que s’ha de mirar endavant oblidant el passat fins als detractors de l’encaixada amb dos grups diferents: els unionistes, que recorden que McGuinness va ser el cap de l’IRA a Derry durant els anys 70 i que aquesta organització va assassinar el cosí de la reina, Lord Mountbatten, l’any 1979 mentre era de vacances a Sligo i els republicans, que creuen que aquest acte és una escopinada a les tombes de tots aquells que van lluitar per una Irlanda unida; també recorden tots els soldats britànics que van perpetrar accions contra la població civil, com el Bloody Sunday, que han estat condecorats per la reina Elisabet II.

El Sinn Féin ha decidit finalment que el viceprimer ministre nord-irlandès i membre del partit, Martin McGuinness, assisteixi a un dels actes programats durant la visita de la reina Elisabet II d’Anglaterra a l’Ulster. Més concretament a la recepció de dimecres vinent organitzada per l’associació Co-operation Ireland que té com a presidents d’honor la reina d’Anglaterra i el President de la República d’Irlanda Michael D. Higgins. Gerry Adams ha manifestat que la decisió no ha estat unànime però que hi havia una majoria favorable a acceptar la invitació.

Font: Newstalk

Cada vegada manquen menys dies per a la visita de la reina Elisabet II d’Anglaterra a Belfast en el marc de les celebracions del seu jubileu i el més calent és a l’aigüera. En principi la monarca visitarà Irlanda del Nord els dies 26 i 27 de juny i el viceprimer ministre i membre del Sinn Féin Martin McGuinness encara no sap què farà.

Fa unes setmanes se’l veia molt predisposat dient que se sentia preparat per al moment però sembla ser que al seu partit no n’estan molt segurs i McGuinness voldria consultar-ho primer amb els seus. Ara el missatge és que si la trobada significa un enfortiment del procés de pau sense generar cap efecte negatiu no tindria cap problema a trobar-se amb la sobirana.

De moment, però, ja hi ha hagut algunes diferències entre el Sinn Féin i el seu soci de govern, el Democratic Unionist Party de Peter Robinson, per l’organització d’una festa per a 20.000 convidats a la seu del parlament regional a Stormont perquè els republicans no en sabien res. De tota manera el Sinn Féin ha estat molt respectuós amb les celebracions del jubileu reial i fins i tot ha votat a favor de destinar diners públics per a l'orgabnització d'alguns actes.

Tot i no haver anat al sopar en honor a la reina d’Anglaterra celebrat al castell de Dublin en la històrica visita a Irlanda el passat mes de maig, el viceprimer ministre nord-irlandès Martin McGuinness ha dit que està preparat per a rebre la sobirana britànica a l’estiu durant la seva visita a l’Ulster en motiu de la celebració del jubileu reial. McGuinness ha dit que tothom ha de fer l’esforç per adquirir nous compromisos i concil·liar la comunitat republicana amb l’Estat britànic. Ha acabat dient que malgrat un passat difícil tothom hauria d’estar a l’alçada dels reptes.

Font: Irish Times

Niall Ó Donnghaile, l’alcalde de Belfast pertanyent al Sinn Féin, deixarà el càrrec abans del previst per d’aquesta manera evitar el jubileu de la reina d’Anglaterra, que celebra el seu 60è aniversari de regnat. Es preveu que sigui substituït per Gavin Robinson del DUP (Democratic Unionist Party) en un ple que se celebrarà el divendres 1 de juny.

Segons el portaveu del Sinn Féin a l’ajuntament Jim McVeigh, van tractar el tema amb el DUP i les dues parts hi van estar d’acord atès que els republicans no volien saber res de les celebracions i els unionistes hi estaven encantats. Malgrat l’acord, el Sinn Féin ha estat criticat en cosiderar que ha menyspreat la figura de la reina però s’ha defensat recordant que van donar suport a finançar esdeveniments del jubileu amb diners públics, més concretament 56.000 lliures esterlines.

No és la primera vegada que el jove alcalde, gran amant dels esports gaèlics i que parla fuïdament la llengua irlandesa, evita un acte de marcat caire britànic; fa uns mesos no va ser present a l’entrega d’uns guardons que porten el nom del Duc d’Edimburg i en què havia d’entregar un certificat a un cadet de l’exèrcit de 14 anys. També va fer retirar retrats reials d’alguns salons de l’ajuntament.

Font: Irish Independent

El Taoiseach Enda Kenny ha dit que les visites de la reina d’Anglaterra i de Barack Obama van tenir un cost total aproximat de 20 milions i que espera que els Estats Units facin una contribució. També ha dit que el valor de la publicitat generada per aquests esdeveniments es calcula que és de 300 milions.

Font: RTÉ

Responent a una pregunta parlamentària el ministre de Justícia Alan Shatter va informar que el cost total de les visites de la reina d'Anglaterra i del president nord-americà Barack Obama del passat mes de maig és de 36 milions d'euros, uns 16 milions més del que estava previst inicialment. Segons el Fianna Fáil, aquests costs faran retallar els serveis de la policia a partir de l'any que ve.

Font: RTÉ

Davy Tweed, regidor a l’ajuntament nord-irlandès de Ballymena (Comtat d’Antrim) i que va jugar 4 vegades a la selecció irlandesa de rugbi, ha esbroncat els veïns que deixen deteriorar les banderes britàniques a les façanes de les cases i ha demanat que durant el jubileu de la reina Elisabet II les ensenyes estiguin netes i lluents. Tweed ha estat taxatiu i ha deixat anar que “si es penja una bandera s’ha de tenir immaculada”.

Altres consellers del consistori han secundat Tweed i han demanat a la població que posi Union Jacks a mansalva, en part per celebrar el 60è aniversari de regnat i en part, potser una raó encara més important, perquè actualment hi ha massa banderes tricolor (fent referència als tres colors de la bandera irlandesa). A Irlanda del Nord es força habitual que la gent posi una bandera o l’altra per fer saber de quin peu calça.

Durant les darreres setmanes la qüestió de les banderes ja ha estat notícia i la cadena de supermercats ASDA va demanar als seus principals proveïdors que notifiquessin quins productes tenien simbologia relacionada amb el jubileu reial per tal d’evitar que arribessin als seus establiments nord-irlandesos. El que es pretén amb aquesta mesura és no ferir la sensibilitat dels consumidors del fília republicana.

Font: Belfast Telegraph

La majoria d'empreses britàniques estan preparant una onada de patriotisme per commemorar el jubileu de la reina Elizabet II i els Jocs Olímpics de Londres i tenen la intenció d'adaptar els embalatges o etiquetes actuals dels seus productes per encabir-hi la Union Jack. El problema és que aquesta bandera podria resultar poc comercial en alguns territoris com Irlanda del Nord i Escòcia.

Una de les primeres empreses en curar-se en salut ha estat el gegant ASDA, que compta amb diversos grans supermercats al Regne Unit i que ha demanat a 20 dels seus proveïdors que informin de quins productes duran la bandera britànica per d'aquesta manera poder fer una “millor distribució”, bàsicament, que no arribin als prestatges nord-irlandesos.

La setmana passada el supermercat ASDA situat a la població de Coleraine (Comtat de Derry) ja va tenir problemes en sentit invers quan una amenaça dels unionistes locals de començar una campanya de boicot la va obligar a retirar una bandera irlandesa en una targeta commemorativa de Saint Patrick's.

El fet que a Irlanda i al Regne Unit es parli anglès provoca que, molt sovint, productes destinats específicament al mercat britànic travessin el mar d'Irlanda i creïn cert malestar entre els consumidors, a qui no agrada veure simbologia dels veïns de l'est. Fins no fa gaire Tesco posava una Union Jack als seus iogurts produïts al Regne Unit però ara ja l'ha canviat per una d'irlandesa puix que els produeix a Irlanda.

Font: Belsfast Telegraph