Liffey

A+ A A-

Els electors del Nord basculen cap als extrems

Els electors del Nord basculen cap als extrems El Parlament d'Irlanda del Nord a Stormont / Foto: Wikipedia

Els comicis per a emplenar el Parlament de Westminster celebrats dijous passat han deixat un mapa polític nord-irlandès molt polaritzat entre dues formacions: el Democratic Ulster Party (DUP) amb 10 escons i el Sinn Féin amb 7. Així doncs, els electors nord-irlandesos basculen cap als extrems i no volen saber res de les mitges tintes que representarien el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SLDP) i l'Ulster Unionist Party (UUP), que han perdut la representació a Londres. De fet, dels embats del DUP i del Sinn Féin només se n'ha salvat Sylvia Hermon, candidata independent per la circumscripció de North Down.

Ara, amb aquests resultats a la mà, comencen a planar molts dubtes sobre la viabilitat dels nacionalistes moderats de l'SLDP i dels centristes unionistes de l'UUP, dos partits que fa només 19 anys, amb John Hume (SLDP) i David Trimble (UUP) al capdavant, van ser cabdals per a la consecució de l'Acord de Divendres de Pasqua del 1998. Hume i Trimble van rebre el Premi Nobel de la Pau.

El cas de l'UUP és força més greu perquè es consolida una tendència a la baixa iniciada a mitjan anys setanta del segle passat, quan va començar a perdre l'hegemonia que havia tingut des dels anys vint enfront del DUP, que ara és clarament el partit majoritari entre els votants unionistes.

Amb tot, tenint en compte que el Sinn Féin seguirà fidel a la seva política de no ocupar els escons que té assignats a Westminster, durant aquesta legislatura no hi haurà cap representant nacionalista nord-irlandès a Londres malgrat que, per contra, altres polítics de la regió sí que hi tindran un cert protagonisme arran de l'acord entre el Partit Conservador de Theresa May i el DUP.

Pel que fa al Parlament d'Stormont, ara, després de l'ajornament arran de les eleccions britàniques, es reprendran les converses per tal de formar un govern compartit, tot i que no serà gaire fàcil perquè les diferències entre els dos actors principals, el DUP i el Sinn Féin, continuen sent molt grans, sobretot en el tema del gaèlic com a llengua oficial i amb la resolució de la "legacy" (llegat), és a dir, els assassinats encara no esclarits ocorreguts durant els anys de plom dels Troubles.

Font: RTÉ

URL curta: bit.ly/2rg6j8Y

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.