Liffey

A+ A A-

Suport total del batlle de Dublin a la causa catalana

Suport total del batlle de Dublin a la causa catalana Foto de família a la Mansion House / Foto: Marina Aresté (Casal Català d'Irlanda)

Ara fa 100 anys la lluita dels irlandesos per a deslliurar-se del jou britànic, que els havia dominat en menor o major mesura durant 800 anys, va aixecar una gran admiració entre els catalans, que van solidaritzar-se i més endavant emmirallar-se amb els esdeveniments polítics que tingueren lloc a la vella Erin; en aquest sentit, els elements que més destacaren en el naixement de l'estreta relació entre Catalunya i Irlanda foren el cas de Terence MacSwiney (batlle de Cork), el Fets de Pasqua i el Sinn Féin.

Terence MacSwiney, batlle de Cork, fou detingut pels britànics l'agost del 1920 a l'edifici de l'ajuntament de la ciutat i va morir a la presó londinenca de Brixton després de 74 dies de vaga de fam. El seu cas va atraure un gran interès per part de la premsa internacional, sobretot la dels llocs amb un fort sentiment independentista com era i és el cas de Catalunya, des d'on van enviar-se missatges de condol i on van celebrar-se trobades per solidaritzar-se amb Irlanda.

Els Fets de Pasqua tingueren lloc l'abril del 1916 i van consistir a proclamar la República d'Irlanda des de davant de la General Post Office (GPO) a O'Connell Street (Dublin 1), esperant que el suport a la nova república s'estengués arreu de l'illa. Finalment, l'acció de Pearse, James Connolly i companyia no va reeixir d'una manera immediata puix que el dissabte 29 d'abril, davant la superioritat militar britànica, van acabar rendint-se però, tanmateix, allò va ser la llavor que cinc anys després va germinar en una Irlanda lliure, a excepció de sis comtats a la província de l'Ulster.

Deu anys més tard, Francesc Macià va agafar com a model els Fets de Pasqua per a intentar d'envair la Garrotxa i proclamar la República Catalana a Olot, un esdeveniment conegut com els Fets de Prats de Molló, però la delació de Ricciotti Garibaldi, un agent secret de Mussolini, va frustrar la temptativa. El judici de Macià a París va internacionalitzar la causa catalana, una situació calcada a la qual es viu actualment amb el President Puigdemont a Brussel·les.

Entre els aproximadament 500 voluntaris que havien de participar a la invasió des de Prats de Molló hi havia Daniel Cardona i Civit, gran activista que també va participar als Fets dels Sis d'Octubre i que l'any 1931, arran de les seves desavinences amb Macià, va fundar Nosaltres Sols, que és la traducció literal de Sinn Féin, el partit republicà irlandès que va conduir Irlanda cap a la independència.

I ahir al vespre, Mícheál Mac Donncha, batlle de Dublin i membre del Sinn Féin, va escriure un nou capítol en la història d'amistat entre Catalunya i Irlanda obrint les portes de la Mansion House, la residència oficial de la batllia, a la comunitat catalana d'Irlanda en un acte anomenat The International Catalan Meeting.

En el seu parlament, Mac Donncha va mostrar el seu suport incondicional a la causa catalana i va assegurar que com a republicà irlandès se sentia molt identificat amb la lluita del poble català per a decidir el seu futur; també va criticar el govern espanyol per la manera com està gestionant el conflicte. Podeu escoltar el discurs íntegre al vídeo de sota.

També van parlar Jordi Soler, eurodiputat per Esquerra, Josep Maria Forné, candidat de Junts per Catalunya a Lleida, i Joan Pau Pérez, President del Casal Català d'Irlanda. Al final dels parlaments un saxofonista va interpretar el Cant del Ocells, l'Estaca i Els Segadors.

GALERIA DE FOTOS a sota

Media

2 Comentaris

  • Joan Pau

    Ole! si senyor! quin article!

    Report Joan Pau Dilluns, 20 de novembre 2017 10:03 Comenta
  • Tere Ramos

    Una gran tarda-vespre! Va ser un plaer assistir-hi.

    Report Tere Ramos Diumenge, 19 de novembre 2017 13:44 Comenta

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.