Liffey

A+ A A-

Una demanda de feina a Malta inclosa en el programa europeu EURES ha causat un gran enrenou i el Sinn Féin ha demanat a Benestar Social si la seva política és la de fomentar l’emigració dels aturats irlandesos. Tot va començar quan un home aturat de 60 anys va rebre una carta amb informació sobre unes 200 vacants per a conductor d’autobús a Malta.

La carta cantava les excel·lències de l’illa mediterrània destacant el seu clima i explicant que si bé el sou és de només 250 euros a la setmana, el cost de la vida a Malta és força més baix que a Irlanda. Tanmateix, segons el diputat del Sinn Féin, Pearse Doherty, l’home està pagant una hipoteca i en cas d’emigrar la seva situació econòmica empitjoraria.

Benestar Social s’ha defensat dient que el programa EURES funciona des del 1993 i que és molt popular entre els que volen anar a treballar a un altre país. El departament assegura que les cartes s’envien quan hom creu que la feina pot ser de l’interès del receptor i en aquest cas, que fos per a conductor sumat al fet que a Malta es condueixi per l’esquerra i es parli anglès, a banda del maltès, van ser considerats factors molt rellevants.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/ehIY

Foto original

Publicat a Economia

Implementar la nova marca de l’híbrid sorgit de fusionar les 60 oficines de Benestar Social que hi ha arreu del territori amb les del Servei de Col·locació (FÁS) costarà entre 6 i 7 milions d’euros, és a dir, una mica més de 100.000 euros per oficina. El “rebranding” acabarà a final del 2014 i de moment ja s’ha fet a 11 oficines.

Intreo, el nou nom, és una combinació de les paraules “introduction” (presentació) i “treo”, que vol dir direcció en gaèlic. Aquesta pràctica d’utilitzar una paraula en llengua irlandesa en el nom d’una entitat o agència estatal és molt habitual tot i que sol ser l’única presència del gaèlic en tota l’organització.

Un portaveu de Benestar Social ha explicat que Intreo serà un lloc on als ciutadans se’ls presentaran noves oportunitats per a trobar feina, fer cursos o rebre consells sobre el seu desenvolupament personal. En principi la fusió de Benestar Social i el FÁS hauria de servir perquè els qui van a gestionar qualsevol assumpte relacionat amb un subsidi aprofitin que són a l’oficina per a intentar trobar feina.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/dugj    

Publicat a Economia

Després que una enquesta realitzada entre 2.700 empleats de Benestar Social indiqués que la majoria no estan gens contents amb la seva feina ni amb el tractament que reben dels seus superiors, el departament ha decidit de contractar uns consultors externs experts en fer apujar la moral a la plantilla. Entre les preocupacions més habituals hi ha que no se senten part d’un equip, que no veuen recompensat el seu esforç i que és molt difícil de ser promocionat.

Els experts, que es contractaran via concurs públic, analitzaran la cultura i els valors del departament i duran a terme diverses sessions de pluja d'idees (brainstorming) amb els càrrecs superiors per tal d’intentar de fer les coses de la manera correcta. D’entre les seccions amb menys felicitat hi ha els que treballen a primera línia i és que molts d'ells pateixen l’abús verbal d’aquells que es tornen histèrics quan algú els diu que li han retirat un subsidi.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/dfAT

Publicat a Societat

El frau en les prestacions de benestar social són un dels clàssics a l’administració pública irlandesa amb històries tan rocambolesques que, molt sovint, semblen més d’un llibre d’humor que no pas de la realitat. Ara, el departament de Benestar Social ha posat fil a l’agulla i abandonarà els costosos mètodes de detecció via enviament de cartes que utilitza actualment per passar-se a la tecnologia punta.

Les dues modalitats de frau més esteses tenen a veure amb la identitat: una és enviar algú a recollir el subsidi a una oficina de correus mentre el beneficiari és en algun altre país treballant o vivint amb l’import setmanal que Benestar Social paga als aturats; l’altra consisteix en inventar-se identitats i cobrar el mateix subsidi, o subsidis, fent-se passar per persones diferents.

Des de fa uns mesos s’han començat a emetre unes noves targetes de la Seguretat Social (PPSN Card) i quan els ciutadans van a fer-se-la un funcionari fa una fotografia que posteriorment s’inclou a la targeta (foto). Més endavant, quan una persona va a l’oficina de Benestar Social a fer qualsevol gestió la manera d’identificar-se és posant-se davant d’una càmera que determinarà si la persona que hi ha allà coincideix amb el beneficiari de la targeta. La tecnologia també detectarà si una mateixa cara apareix en targetes amb noms diferents.

El contracte ha estat adjudicat mitjançant un concurs públic a l’empresa 3M i en el futur podria implementar-se en d’altres departaments de l’administració en un intent d’establir un marc nacional d’autenticació. D’aquesta manera se solucionaria la manca d’interrelació entre els diferents organismes públics, un problema endèmic a Irlanda.

Font: The Journal.ie  

Publicat a Societat

El govern ha presentat una nova inciativa anomenada Momentum (impuls), l’enèsima, per intentar reduir la xifra d’aturats que actualment és d’uns 415.000, dels que 186.000 fa més d’un any que no treballen. El Momentum es basa en 62 cursos gestionats pel FÁS (Servei de Col·locació), que intentaran donar noves aptituds als aturats a fi d’augmentar les seves habilitats i millorar les possibilitats de trobar feina.

Els cursos tindran 6.500 places i es faran en 90 llocs diferents, éssent principalment en matèria de mitjans digitals, TIC, economia verda, manipulació d’aliments, salut, vendes i marketing. Qualsevol persona que rebi un subsidi d’atur estarà obligada a fer-lo i segons el departament de Benestar Social, en cas de negar-s’hi podria deixar de cobrar, tot i que els rebutjos s’estudiaran cas per cas.

El ministre d’Ensenyament, Ruairí Quinn, ha dit que el govern estava invertint molts diners en la provisió de recursos per combatre el greu problema de l’atur i que el programa Momentum és una nova manera innovadora de formació. En total s’hi destinaran 20 milions d’euros i 1.400 places estaran reservades als menors de 25 anys.

Per a més informació www.momentumskills.ie

Font: Irish Times

Publicat a Societat

El departament de Benestar Social paga el dipòsit o fiança demanada pels propietaris d’immobles en cas que una persona amb pocs recursos econòmics hi entri a viure i l’import sol ser l’equivalent a un mes de lloguer, oscil·lant entre els 450 i els 1.000 euros. En principi, quan un d’aquests llogaters marxa i es compleixen les condicions estipulades al contracte el propietari ha de tornar el dipòsit a qui l’hagi pagat però, sembla ser, que això no és així.

Ara s’ha sabut, a través del mateix departament, que Benestar Social ha pagat més de 30 milions d’euros en els darrers sis anys però que no té constància d’haver demanat el retorn de cap dipòsit quan el llogater ha marxat de l’immoble. Una altra informació que es desconeix és si el dipòsit se'l queda el propietari o el llogater.

Benestar Social ha assegurat que no hi ha cap dret automàtic per al receptor de l’ajuda per quedar-se amb el dipòsit i que apliquen estrictes controls per tal d’evitar que hi hagi llogaters que canviïn de casa cada dos per tres fent el gran negoci. La secretària d’Estat d’Habitatge, Jan O’Sullivan, ha encarregat un informe al respecte que haurà de treure l’entrellat d’aquest assumpte.

Font: Irish Times

Publicat a Societat
Dissabte, 04 d'agost 2012 00:00

Jutgessa antipolonesa de fa temps

Mary Devin, la jutgessa que durant un judici celebrat la setmana passada a Castlebar (Comtat de Mayo) va definir el departament de Benestar Social com una organització caritativa per a la comunitat polonesa a Irlanda, ja havia fet comentaris que podrien ser considerats xenòfobs l’any 2010 quan va dir que un país en crisi econòmica no es podia permetre el luxe de pagar intèrprets polonesos en alguns judicis on hi intervingués una persona d’aquesta nacionalitat. Després de l’allau de crítiques Devin s’ha disculpat i s’ha justificat dient que en aquell moment pensava en alguns casos de frau a Benestar Social perpetrats per diversos ciutadans d’aquell país però que en cap moment volia ofendre la comunitat polonesa.

Font: Irish Times

Publicat a Despatxos
Dilluns, 23 de juliol 2012 00:00

2.2 milions de persones reben algun subsidi

No és estrany que des del Fons Monetari Internacional (FMI) es demani al govern irlandès que retalli les prestacions de benestar social i és que segons ha informat la ministra del ram Joan Burton, l’any 2011 hi hagué 2.2 milions de persones que directament o indirecta van rebre en algun moment o altre un subsidi estatal. L’import total va enfilar-se fins als 21.000 milions d’euros que es van pagar en 87.6 milions de transaccions i que corresponen a 70 tipus de subsidis diferents. Burton ha lloat la tasca del seu departament que va respondre 6.8 milions de trucades i que va emetre 153.000 números de la Seguretat Social (PPS).

Font: Evening Herald

Publicat a Despatxos
Dijous, 19 de juliol 2012 00:00

Benestar Social al punt de mira de l’FMI

El sistema de subsidis del departament de Benestar Social és en el punt de mira del Fons Monetari Internacional (FMI) que el considera massa generós en alguns aspectes com les prestacions d’atur i els beneficis per cada fill. El cap de la missió de l’FMI a Irlanda Craig Beaumont ha dit que els aturats han de tenir un incentiu per buscar feina i acceptar les ofertes de treball que hi hagi disponibles independentment de si els agraden o no; segons Beaumont el nivell actual dels subsidis no ajuda gens en aquest sentit. Pel que fa al benefici per fills ha dit que no haurien de ser universals, el rep tothom sigui quina sigui la seva renda disponible, perquè hi ha moltes famílies que podrien passar perfectament sense rebre’l.

Font: Irish Independent

Publicat a Despatxos

Malgrat les amenaces de vaga per part dels treballadors de les oficines de Benestar Social en cas que es retiressin els vidres de seguretat que els separen dels sol·licitants o receptors de subsidis, la ministra del ram Joan Burton no es farà enrere i s’espera que a final d’any ja hi hagi 14 oficines sense vidres de protecció. La idea bàsica és eliminar les barreres físiques i que els ciutadans se sentin més propers al personal de Benestar Social.

En algunes oficines “calentes” com la de Kings Inns (Dublin 1) i Tallaght (Dublin 24) no hi haurà vidre en els taulells de la recepció o d’informació però es mantindran en aquells on algú pugui tenir una reacció agressiva en escoltar un funcionari dient que li han suspès el subsidi o que no té dret a rebre’l. A més, s’incrementaran les càmeres de vigilància i els botons d’emergència per avisar els agents de seguretat quan algú s’escalfi.

Font: Irish Independent

Publicat a Societat