Liffey

A+ A A-
Dissabte, 30 de juny 2012 01:00

Beneficis socials segons la renda

En el sistema de Benestar Social irlandès hi ha dos tipus de subsidis: les “allowances”, que van en funció dels recursos econòmics del sol·licitant i els “benefits”, que són universals, iguals per a tothom independentment de la renda. És en els “benefits” on el govern podria estudiar canvis perquè una família amb uns ingressos molt elevats no és molt lògic que li paguin un subsidi per cada fill o que a un pensionista ric li paguin part de la factura de la llum o vagi en transport públic gratuïtament. Aquesta idea ha sorgit a partir d’uns documents de la Comissió Europea en relació a l’ajuda financera rebuda per Irlanda però el portaveu Amadeu Altafaj ja ha dit que si hi ha retallades en els subsidis serà perquè el govern de Dublin així ho ha decidit i no se’n podrà culpar Brussel·les.

Font: Irish Examiner

Publicat a Despatxos

La idea del govern de treure els vidres de seguretat de les oficines de Benestar Social per tal d’incrementar el contacte amb els sol·licitants de subsidis i donar una imatge de proximitat no ha agradat gens als funcionaris del departament que són molt sovint víctimes de la gent que perd els estreps quan escolta la frase “your payment has been suspended” o quan li diuen que no compleix amb les condicions per a rebre un subsidi determinat. A més, la prova pilot es vol fer en oficines “calentes” o "disaster zone" com la de Tallaght (Dublin 24) i la de Kings Inns (Dublin 1).

Les històries d’incidents i amenaces dirigides als empleats són diverses:

- Un home que va escampar benzina per una oficina i va amenaçar amb encendre-la.

- La policia informant els treballadors sobre guerres entre bandes perquè els membres d’una o altra no coincideixin a la mateixa hora i hi hagi brega.

- Escopinades al vidre de protecció o llençament d’objectes.

- A un home que anava a l’oficina de Damastown (Dublin 15) li han prohibit l’entrada després que volgués rebentar una porta de seguretat i només es pot comunicar amb l’inspector de Benestar Social per escrit.

En algunes oficines del Regne Unit s’ha provat de fer el mateix però ara s’han tornat a instal·lar vidres de protecció perquè el model de “proximitat” no ha funcionat. En cas que Benestar Social tiri endavant la prova pilot alguns treballadors han amenaçat amb una vaga com a mesura de protesta i és que socialment està acceptat que hi hagi un vidre de protecció com ja passa als bancs o a les oficines de correus.

Font: Irish Independent   

Publicat a Societat

L’Institut de Recerca Econòmica i Social (ESRI) ha hagut de retirar un informe en què assegurava que la majoria d’aturats estaven millor vivint dels subsidis de Benestar Social que no pas treballant. Les xifres no tenien cap sentit i per exemple, als qui treballaven se’ls incloïen despeses com el dinar, potser pensant que els aturats no dinen o dinen gratis; en total, el fet d’anar a treballar incrementava les despeses uns 10.000 euros anuals.

Després de l’allau de crítiques aquest think-tank del govern s’ha vist obligat a retirar l’informe assegurant que cal revisar-lo i que només era un document de treball inacabat en què el contingut era únicament la visió que tenien alguns investigadors socials, no de l’ESRI. Hi ha qui pensa que aquesta és una estratègia per crear un corrent d’opinió generalitzat que demani reduir els imports dels subsidis.

Aquest assumpte ja ha estat tractat d’altres vegades i s’ha arribat a la conclusió que només en casos molt especifics es tenen més ingressos sense treballar. El departament de Benestar Social ha afirmat que a la majoria de gent que cobra subsidi li sortiria molt més a compte tenir feina i ha afegit que el 75% dels aturats només reclamen un subsidi de com a màxim 188 euros setmanals.  

Font: Newstalk

Publicat a Economia

La darrera entrega en el serial del frau a Benestar Social és el d’una dona de Tallaght (Dublin 24) que durant 14 anys va cobrar una mitjana de 500 euros setmanals del subsidi per als qui cerquen feina; en aquest import s’hi inclou el subsidi del seu marit i els complements per tenir 6 fills. La dona no treballava però els diversos comptes bancaris al seu nom tenien unes xifres astronòmiques amb ingressos per un valor total de 1.25 milions d’euros realitzats durant el període 1992-2010. Globalment el frau va ser de 229.000 euros que ja ha tornat però aquest gest no ha evitat una condemna de 3 anys de presó, la pena màxima per a aquests casos i que servirà, segons el jutge, per a enviar un clar missatge cap als defraudadors.

Font: Newstalk

Publicat a Despatxos

Una nova llei que entrarà en vigor properament obligarà les mares solteres a dir qui és el pare de la criatura i a fer constar el seu nom al certificat de naixement. Segons la ministra de Benestar Social Joan Burton, la base de la legislació és el dret de tot ciutadà a saber qui són els seus pares i alhora evitar que dues persones que siguin família però que no ho sàpiguen puguin relacionar-se sentimentalment.

Actualment hi ha 4.000 certificats anuals on no hi ha el nom del pare i les dues raons principals d’aquest fet són: la creença que dient qui és el pare es perdrà el subsidi pagat pel departament de Benestar Social destinat a mares solteres i l’altre és el temor que, en parelles separades, el pare obtingui automàticament el dret d’accés al seu fill. De tota manera hi haurà execpions per als casos en què la mare no sàpiga qui és el pare o si hi ha cap risc en cas que se sàpiga el nom del pare.

Font: Newstalk

Publicat a Societat

Segons les darreres dades disponibles del CSO, 439.299 persones estaven apuntades al Live Register a finals de febrer. Això suposa un increment d’1.7% respecte fa un any però una disminució de 10.000 persones des del màxim històric d’agost/setembre del 2010. L’Associació Irlandesa de les PIME demana al nou govern polítiques d’ocupació efectives basades en crear ocupació i no en pagar subsidis.

Font: Irish Times 

Publicat a Despatxos

La minstra de Benestar Social Joan Burton ha presentat un ambiciós pla que renovarà totalment les atrotinades oficines de Benestar Social, algunes de les quals daten dels anys seixanta i que enfonsen encara més la moral dels qui hi van a demanar un subsidi. Un altra novetat serà l’ampliació de l’horari d’atenció al públic i la integració a les oficines dels treballadors del servei de col·locació, que canvia el nom de FÁS per Solas.

El que es pretén amb aquesta mesura és integrar dos elements que, si bé estan força relacionats, actualment es gestionen per separat: els subsidis i la recerca de feina. Aquest model imita el que ja existeix a països com França, Anglaterra i Austràlia i la idea bàsica és que el dia que un nou aturat va a reclamar el subsidi és el mateix dia que comença la seva recerca de noves oportunitats de feina.

Els que no estaran tan contents són els 700 empleats del FÁS (o Solas) que han estat treballant en oficines molt modernes amb tot tipus de comoditats i que en un primer moment, abans que no es renovin totes les oficines de Benestar Social, hauran d’anar a llocs amb un ambient dels anys 60. Fa uns mesos els seus beneficis socials ja van ser motiu de polèmica i és que els dos anys anteriors a la jubilació tenien 70 dies de festa anuals per anar acostumant-se a la seva futura nova vida.

Font: Irish Independent

Publicat a Societat

El govern està demamant préstecs mensuals per valor de 127 milions d’euros per poder pagar els subsidis de Benestar Social tot i que la previsió per a final d’aquest any, de 1.500 milions, millorarà respecte als dos anys anteriors en què es va necessitar 3.320 milions. El 28 de maig del 2010 el fons estatal on van a parar les cotitzacions de la Seguretat Social va entrar en dèficit per primera vegada des del 1997. D’altra banda continuen els descobriments de frau i 874 persones han vist cancel·lat el subsidi per tenir fills; la majoria no van respondre a les cartes enviades pel departament de Benestar Social i molt probablement ja no resideixen a Irlanda.

Font: Irish Independent

Publicat a Despatxos
Dilluns, 17 d'octubre 2011 14:59

Històries de l'Irish Social Welfare

El sistema de benestar social irlandès, tan generós, tan anacrònic, quan hom entra en una oficina del Social Welfare sembla que el temps no hagi avançat i els mètodes utilitzats per comunicar-se amb els ciutadans són força exòtics.

Qui no ha rebut mai un sobre de color marró amb el seu nom i adreça escrits a mà i amb molt mala lletra. I dins del sobre? Qualsevol fotocòpia ronyosa amb indicacions escrites de qualsevol manera també a mà i fins i tot amb un post-it addicional amb més indicacions.

Molt sovint a la premsa irlandesa hi apareixen notícies relacionades amb el departament de Benestar Social i és que el sistema de subsidis i ajudes irlandès és molt particular tant per la generositat com per la facilitat d'inventiva que tenen els defraudadors que viuen o fins i tot s'enriqueixen a costa de l'Estat.


Aquest tipus de notícies han fet que hi hagi la creença que Irlanda és Hollywood i que és millor no treballar però un estudi de l’Institut Irlandès de Recerca Social (ESRI) publicat recentment desmuntava el mite i afirmava que només seria vàlid en un 3% dels casos en què es donen unes circumstàncies molt particulars.

Segons dades de l’ESRI, un 80% dels aturats incrementarien els seus ingressos com a mínim un 50% si treballessin (àdhuc a temps parcial). Fent un càlcul ràpid amb el salari mínim de 8.65 euros l'hora surt que passarien de cobrar 9.776 euros anuals (o 188 a la setmana) a com a mínim 17.992 (8.65€/h x 40h x 52 setmanes).

Entre els casos més sonats d'abusadors del sistema i denunciat pel senador laborista Jimmy Harte, hi ha el d’una família d’origen bosnià resident a Dublin formada per sis persones (una parella i quatre menors) que cobra 90.000 euros per no fer absolutament res. El senador va demanar que es limités el total de subsidis que una mateixa família pugui rebre a 50.000 euros, si no el que s'està fent és incentivar la ganduleria puix que per tenir uns ingressos nets de 90.000 euros una parella en què els dos members treballessin haurien de tenir uns ingressos bruts de 140.000 euros. Als 90.000 euros anuals hi arriben amb els següents subsidis setmanals:

• Ajuda per minusvalia del pare: 322 €
• Ajuda per fer-se càrrec d’un nen que no és fill seu: 286 €
• Ajuda pel lloguer: 276 €
• Ajuda per la mare que té cura del marit: 380 €
• Beneficis per fills: 288 €
• Ajuda per les necessitats especials de la filla: 211 €


Al mes de març també va fer-se pública la denúncia d’un empresari que havia vist com dues persones a qui havia ofert una feina retribuïda amb 28.000 euros l'havien rebutjada perquè cobraven més de Benestar Social. Altre cop eren casos molt specifics: estrangers (romanès i filipí), casats, amb fills i vivint en un habitatge de lloguer.

L’altre apartat és el dels defraudors que aprofiten el descontrol total i la mala organització del department de Benestar Social que sumat a la manca d'una base de dades comuna que aglutini informació d'altres organismes públics fan que es produeixin casos que podrien aparèixer en qualsevol llibre de Franz Kafka:

Amb el número 1 hi ha Paul Murray que va defraudar 248.000 euros al departament de Benestar Social mitjançant sol·licituds falses a partir del 2005 quan li van diagnosticar una osteoporosi i una osteoartritis que li van fer veure com n’era de fàcil accedir a subsidis. Va ser llavors quan va començar a utilitzar identitats i documents falsos en diferents comtats.

Durant cinc anys va estar vivint a Tailàndia i tornava cada tres mesos per signar a l’oficina de Benestar Social. Com estava “malalt” no havia d’anar a l'oficina de correus a cobrar cada setmana sinó que li ingressaven els diners directament al seu compte bancari.

El van enxampar per haver estirat massa de la corda utilitzant fins i tot familiars. El seu germà Patrick, resident a Austràlia, va fer una sol·licitud per obtenir un passaport i els responsables d’expedir-lo van descobrir que algú altre ja l'havia sol·licitat abans. Va ser llavors quan van donar l’alerta a Benestar Social i quan el 19 d'octubre del 2010 Murray va anar a signar a l'oficina de Cavan hi havia un policia esperant-lo amb unes manilles.

El fet que Murray cobrés subsidis d’oficines de Benestar Social de diversos comtats i amb identitats diferents va treure a la llum un altre problema, el de les persones fictícies que no existeixen físicament però que tenen un número de la Seguretat Social (PPS Number) i que va confirmar-se quan van fer-se públiques les dades del cens 2011 en què per a una població de 4.58 milions d'habitants hi havia 7.2 milions de PPS Numbers. Una petita part de la diferència de 2.6 milions s'explica pels estrangers que van venir durant els anys del boom econòmic i que han tornat als seus països d’origen però una part molt gran d’aquests 2.6 milions es tem que sigui a causa del frau.

També hi ha els que cobren per suposada malaltia i el govern irlandès s'ha pres molt seriosament la detecció d'aquest tipus de frau. En una recent batuda contra els receptors de subsidis per diverses malalties, dels 133.000 beneficiaris que hi havia inscrits, 11.600 van perdre les prestacions després de ser examinats per metges contractats per Benestar Social i veure que no estaven tan malament. Uns altres 13.000 no van presentar-se a la revisió mèdica, segurament perquè haurien fet massa bona cara i també van perdre el subsidi.

Un responsable del Col·legi de Metges va admetre que bona part de la culpa era d'alguns metges de capçalera que tenien una relació massa estreta amb els pacients que portaven molts anys anant a la seva consulta i això facilitava que s'expedissin certificats mèdics que no eren del tot correctes.

Un altre tipus de frau descobert va ser el d’uns 2.000 condemnats per la justícia irlandesa reclamant i cobrant subsidis als quals no tenien dret. Quan una persona va a la presó se li retira el dret a cobrar subsidis principalment perquè no necessita diners per subsistir atès que l'estada a la presó li surt gratuïta. El problema és que és responsabilitat del reclús de notificar-ho al departament de Benestar Social i evidentment, molts no ho fan; a més, envien algú del seu entorn a cobrar el subsidi setmanalment a l'oficina de correus.

La situació va esdevenir surrealista en saber-se que l'any passat, a banda de 1.661 presos que cobraven subsidis tot i estar a la presó, hi havia 381 persones en situació de fuga (on the run) i buscades per la justícia que anaven tranquil·lament a cobrar el subsidi cada setmana a la seva oficina de correus habitual.

Però darrerament el govern, amb la ministra de Benestar Social Joan Burton al capdavant, s’ha posat les piles en aquest tema i ha endegat una sèrie de mesures per combatre el frau; la més efectiva és un servei d'espietes en què la gent pot denunciar veïns o familiars anònimament i que ha estat un gran èxit a l’hora de descobrir sobretot mares solteres que no són tan solteres, gent que treballa però que cobra el subsidi d’atur i els que viuen a Irlanda del Nord i creuen la frontera per cobrar un subsidi que no els correspon. De moment, en els primers set mesos del 2011 ja s’han estalviat 345 milions d'euros.

Publicat a Reportatges
Page 3 of 3