Després que el Taoiseach Enda Kenny digués que no estava disposat a fer un cara a cara sobre el nou Tractat Fiscal Europeu amb el líder del Sinn Féin Gerry Adams si el moderador era el periodista Vincent Browne, ara Browne ha ofert cedir la plaça a l’editora política de TV3 Ursula Hannigan si això permet la celebració del debat. Enda Kenny no perdona Browne per uns comentaris sobre suïcidis que va fer el periodista tot i que després va disculpar-se.

Durant els darrers dies diversos polítics han reptat Adams, que és una de les poques cares visibles que dóna suport al “No”, a participar en debats cara a cara per rebatre arguments; el primer va ser el líder del Fianna Fáil Micheál Martin i Adams s’hi va negar, amb la qual cosa va haver de rebre encara més crítiques de Martin.

Tot això arriba quan cada vegada hi ha més veus que demanen de posposar la consulta del proper 31 de maig, sobretot els detractors del nou text, no només pels resultats electorals a França i a Grècia sinó també per la decisió del Bundestag alemany d’endarrerir la ratificació del Tractat fins a finals de juny quan, en principi, tenia previst fer-ho el 25 de maig. Per la seva banda, el president electe de França François Hollande ja ha dit que, si no es tenen en compte les seves mesures per afavorir el creixement, no ratificarà el Tractat.

Font: Irish Examiner

Semblava que després de convocar una conferència de premsa per informar d’una decisió “monumental” el diputat díscol Éamon Ó Cuív anunciaria que abandonava el Fianna Fáil però finalment no va ser així. El seu suport per al “No” al referèndum sobre el nou Tractat Fiscal Europeu havia creat esquerdes al partit fins al punt de rebre una carta demanant-li que complís el seu compromís de seguir la política de la formació. Ó Cuív va assegurar que no parlaria més sobre la consulta però va aprofitar l'oportunitat per dir per darrera vegada que votar “Sí” era un error.

Font: Newstalk

Seguint la doctrina McKenna, l’executiu d’Enda Kenny s’ha vist obligat a retirar alguns discursos del web www.stabilitytreaty.ie en considerar-los que demanaven clarament el “Sí” en lloc de limitar-se a exposar els detalls del nou Tractat Fiscal Europeu sense posicionar-se ni per una opció o per l’altra. Aquesta doctrina, que rep el nom de l’eurodiputada que l’any 1995 va denunciar un cas semblant, prohibeix al govern destinar diners públics per fer campanya per a qualsevol de les dues opcions. D’altra banda, An Post ha començat a repartir un llibret editat pel govern, en anglès i gaèlic, on s’explica el nou tractat i s’espera que totes les cases el rebin durant les dues properes setmanes.  

Font: Newstalk

Segons una enquesta d’Ipsos MRBI encarregada pel diari Irish Times, hi ha un 39% d’electors que encara no saben què votaran el proper 31 de maig. Els partidaris del “Sí” són el 30%, els del “No” el 23% i un 8% diu que no votarà. El gruix dels partidaris del “No” el formen majoritàriament els votants dels diputats independents i del Sinn Féin, que ja ha començat a penjar cartells i a organitzar xerrades informatives sota el lema que els plans d’austeritat no funcionen.

D’altra banda, el govern ha creat un web anomenat stabilitytreaty.ie i a principi de maig enviarà a tots els habitatges el text sencer del nou Tractat Fiscal, en anglès i en gaèlic. I pocs dies abans de la votació enviarà un fulletó informatiu amb els punts més importants del Tractat. L’executiu d’Enda Kenny tindrà 65 dies per mirar de convèncer l’electorat i evitar la humuliació que han patit els governs precedents amb el rebuig al primer intent però no al segon dels Tractats de Niça i Lisboa.

Font: Irish Times

Malgrat que durant les darreres setmanes el govern havia dit que en principi no caldria celebrar cap referèndum i que faria tot el possible perquè fos així, ahir, seguint el consell de la fiscal general de l'Estat Máire Whelan el Taoiseach Enda Kenny va anunciar durant un ple del parlament que els ciutadans irlandesos seran cridats a les urnes per aprovar el nou Tractat Fiscal de la Unió Europea.

Tant els dos partits del govern, Fine Gael i Labour, com el Fianna Fáil ja han avançat que donaran suport al “Sí” però això no és garantia de res perquè els irlandesos tenen una certa tendència a tombar les consultes del govern com a mesura de càstig, situació que s'ha donat en els dos últims referèndums relacionats amb la Unió Europea, el de Niça (2002) i el de Lisboa (2008). En ambdues ocasions es va aprovar en una segona votació.

Encara no hi ha cap data prevista però serà abans de l'estiu; així doncs, molt probablement durant les properes setmanes hi haurà un encès debat entre els partidaris del “Sí” que pintaran un paisatge apocalíptic en cas de rebuig i els partidaris del “No” on hi haurà la majoria dels diputats independents, el Sinn Féin i els partits més escorats cap a l'esquerra.

Preguntat sobre si el govern convocaria un segon referèndum en cas que guanyés el “No” el ministre de Justícia Alan Shatter ha dit que respondre a aquesta pregunta podria entendre's com que ja donaven la consulta per perduda però que no ho podia descartar.

Font: Newstalk

L'agència creditícia Moody's li ha dit al govern irlandès que té dues notícies, una de dolenta i una altra de bona. La bona és que si guanya el “No” en el proper referèndum sobre el nou Pacte Fiscal Europeu el país quedaria aïllat, sobretot si fos l'únic de tota la zona euro en rebutjar-lo i a més veuria bloquejada qualsevol ajuda provinent del Mecanisme Europeu d'Estabilitat. Bàsicament el que diu Moody's és que la gent faci cas al govern i voti “Sí”.

La notícia dolenta és que l'agència preveu que, un cop entregat el darrer tram de l'ajuda financera actual, Irlanda necessitarà un segon rescat. El govern irlandès té la intenció de tornar als mercats financers internacionals a partir del 2013 però, segons Moody's, vendre deute a inversors privats seria un repte força arriscat i creu que molt probablement hauria de recórrer de nou, si més no parcialment, a l'ajuda de la Unió Europea.

Font: Newstalk