Primer va ser Ulster Bank amb un problema en l’actualització de transaccions automatitzades amb 600.000 afectats durant més 3 setmanes, després AIB fent una valoració creditícia errònia de 12.000 clients durant 4 anys i ara Permanent TSB (PTSB) s’ha afegit al festival amb un error informàtic que, a diferència dels dos primers, va beneficiar els seus clients.

Durant els mesos de gener i febrer del 2009 tots aquells que tenien una hipoteca amb PTSB i volien canviar de renda fixa a renda variable -més baixa gràcies a l'abaratiment del preu del diner- no eren penalitzats; la notícia va anar corrent de boca a orella i quan el banc va descobrir l’error ja havia perdut uns 33 milions d’euros.

D’altra banda, el mateix banc va anunciar la setmana passada que durant el primer semestre d'aquest any havia tingut unes pèrdues de 566 milions d’euros. En principi aquests resultats haurien de millorar en el futur quan es divideixi l'entitat en tres unitats, una de les quals serà un banc amb actius tòxics que hauria de permetre a les altres dues, banca al detall i gestió d’actius, d’obtenir beneficis.

Font: The Journal.ie

AIB va informar erròniament l’Irish Credit Bureau (ICB), el registre de valoració creditícia utilitzat pels bancs a l’hora de decidir si concedeixen un préstec o no, sobre la capacitat de pagament de 12.000 dels seus clients. Segons el banc, la majoria d’afectats són clients que tenien problemes per pagar quan tocava.

Les dades requerides per l’ICB són el nombre de mesos d’endarreriments però AIB comptava el nombre d’impagaments, amb la qual cosa alguns clients que havien de pagar setmanalment però que per qualsevol motiu no ho feien fins a final de mes podien acumular, erròniament, fins a 4 mesos malgrat haver pagat els endarreriments setmanals a final de mes, és a dir, que en realitat no acumulaven cap mes de retard.

El problema, descobert el mes de maig per dos clients que van mirar les seves dades detalladament, ha durat 6 anys i l’Agència de Protecció de Dades ha mostrat el seu malestar perquè el banc ha tardat sis setmanes a resoldre el problema. AIB s’ha disculpat i s’ha compromès a fer-se càrrec dels 6 euros que costa emetre un nou informe creditici, ara amb la informació correcta.

Font: Evening Herald    

Amb la desbandada general en algunes zones d’Irlanda dins del pla de reorganització que té l’objectiu d’estalviar i tornar a tenir beneficis, AIB ha arribat a un acord amb l’empresa pública de serveis postals An Post perquè ofereixi tots els seus serveis als clients que es quedin sense oficina. Algunes transaccions com treure diners o pagar rebuts s’han pogut fer en les 1.100 post offices des de fa més de 10 anys però ara també es podran portar xecs i fer transferències.

Aquest acord representarà un impuls econòmic per a la xarxa d’oficines d’An Post que, segons el sindicat de carters i el president de l’entitat, té la tecnologia necessària per a oferir tots els serveis d’una oficina bancària i que només l’any passat ja van gestionar més de 3 milions de transaccions d’AIB. Un informe de la consultora Grant Thornton va revelar que l’ús de les oficines de correus per a serveis financers podria generar un estalvi de 4.4 milions d’euros als bancs en un període de 5 anys.

Però l’alegria d’An Post per aquest increment de feina no és compartit per tothom i els clients afectats ja han anunciat mobilitzacions en contra del tancament massiu d’oficines d’AIB que en algunes zones, com a Limerick, suposarà abaixar la persiana a 8 sucursals; a l’oest de Cork es tancaran dues oficines i no en quedarà cap. Per la seva banda Permanent TSB va anunciar fa uns dies el tancament de 16 oficines i de moment no té plans de negociar res amb An Post.

Font: Irish Independent

Alguns treballadors de rang superior a AIB tornaran a la Terra gràcies al paquet de mesures que el banc, virtualment nacionalitzat amb el govern éssent propietari de més del 99% de les accions, implementarà per tal de complir amb les condicions dictades per la Unió Europea i estalviar 30 milions d’euros inclosos en un estalvi global de 200 milions, generats majoritàriament per baixes incentivades i acomiadaments. Entre d’altres coses se suprimiran alguns beneficis socials d’èpoques passades dels que gaudien els directors de l’entitat com la quota de soci en clubs de golf, cotxes d’empresa, prèstecs a interès preferencial i reducció de salaris i pensions.

Font: Evening Herald

Els principals bancs irlandesos continuen reduint les seves plantilles i la darrera onada d’acomiadaments afectarà un total de 3.500 treballadors, 2.500 a AIB i 1.000 a Bank of Ireland. Aquestes dues entitats, considerades els dos pilars del nou sistema bancari irlandès, ja havien reduït plantilla durant els darrers anys però els seus costos encara són massa alts i seguint la recomanació del govern continuaran reduint el nombre d’empleats.

A més, per igualar-se amb el sector públic s’han canviat les condicions de les indemnitzacions i si abans es pagava un import estipulat per llei més 4 setmanes per any treballat, ara es reduirà a 3 setmanes. De tota manera els treballadors amb més de dos anys de servei cobraran un mínim de 10.000 euros i per als que tinguin entre 55 i 60 anys també hi haurà una subvenció per a reciclatge i una altra per prejubilació.

Font: RTÉ

L’Eurostat va fer públiques les xifres del 2011 pel que fa al dèficit de cada país en relació al PNB i Irlanda va veure com el percentatge augmentava de 9.4% a 13.1%. El motiu del canvi és que dels 16.000 milions que el govern va injectar als bancs i que no va comptabilitzar com a deute estatal, n’hi ha 6.000 que el departament d’Economia irlandès els hauria d’incloure. Sense aquesta correcció el % estava per sota del límit permès per la troika FMI/EU que és del 10.6%.

L’Eurostat també ha mostrat les seves reserves sobre el futur d’Irish Life and Permanent, actualment propietat de la NAMA a través d’un fons comú de titulització (Special Purpose Vehicle en anglès), però que en principi el govern diu que té la seva venda aparaulada amb inversors privats, cosa que faria que els deutes no s’haguessin de comptabilitzar com a estatals.

Font: RTÉ

Responent a una pregunta del diputat del Fianna Fáil Éamon Ó Cuív, el ministre d’Economia Michael Noonan informat que hi ha 24 executius als bancs AIB i EBS, ambdós virtualment nacionalitzats per evitar-ne la fallida, que tenen un salari bàsic superior als 250.000 euros.  Actualment el govern té imposat un límit de 250.000 euros per a entitats semiestatals i de 200.000 per al sector públic. Pel que fa als bancs nacionalitzats, hi ha un límit de 500.000 euros per als directors generals i segons sembla, s’ha de fer mans i mànigues per trobar persones interessades.

Font: Irish Times

Els títols del banc van arribar a un valor de 22 cèntims dimecres a la nit després de perdre un 18% del seu valor en només un dia. El valor borsari del banc és de només 386 milions d'euros, malgrat la injecció de 7.200 milions d'euros per part del govern, que en controla un 90%. AIB cotitza en el mercat de valors de les empreses petites després de la greu descapitalització que va patir i que va fondre el valor de les inversions de tot tipus d'inversors, principalment d'ordes religioses.

Font: Irish Independent 

AIB ha decidit limitar a 100 euros l’import que els seus clients puguin treure quan utilitzin caixers situats fora de la UE. La causa d’aquesta normativa, que va entrar en vigor el passat 18 de febrer sense que el banc avisés els seus clients, ha estat l’ús fraudulent de targetes clonades sobretot als Estats Units i a Sudamèrica.

Font: Irish Independent 

El banc AIB ha finançat la compra de pinso d’una granja de porcs a Cork després que la NAMA, el banc públic que gestiona els actius tòxics provinents del daltabaix immobiliari, digués que només administrava la granja com un actiu més i que no es faria càrrec del pinso pels 20.000 garrins. La denúncia del cas per un diputat del Fine Gael va desencallar l’assumpte i finalment AIB va facilitar els diners.

Font: Irish Times