L'interessantíssim rendiment dels diferents productes d’estalvi d’An Post, l’empresa estatal de serveis postals, ha fet que els bancs de tota la vida hagin pressionat el govern perquè l’obligui a abaixar la taxa d'interès adduint que són competència deslleial i els fan perdre dipòsits de clients que, a més de rebre un rendiment més alt amb An Post, la consideren més segura en ser una empresa estatal.

Tot i que a curt termini els productes de tots els bancs són força igualats, AIB o Permanent TSB ronden el 2.85% anual, és a llarg termini on An Post marca la diferència i ofereix diversos bons, dipòsits i certificats amb rendibilitat en augment en funció de la durada; entre d’altres, un 7% acumulat en 3 anys, un 12% a 4 anys, un 15% a 5 anys i un 45% a 10 anys.

A aquesta competència deslleial a l’hora d’atraure clients s’hi ha de sumar el baixíssim preu del diner fixat pel Banc Central Europeu, fet que genera pèrdues milionàries puix que algunes entitats han de pagar als seus creditors un interès més alt del que li paguen els seus deutors, és a dir, a l’inrevés del principi fonamental de la banca.

Font: Irish Examiner 

URL curta: ves.cat/f00N  

Després d’uns anys en què la majoria de bancs han intentat augmentar els ingressos cobrant tot tipus de comissions als clients que no complien unes condicions molt estrictes, sobretot en relació al saldo mínim, ara la situació podria canviar arran de l’anunci de Permanent TSB de reduir les comissions al mínim per tal de prendre clientela als dos grans bancs que operen a Irlanda, AIB i Bank of Ireland, amb unes despeses mitjanes anuals de 120 euros per compte.

També el banc belga KBC, que durant els darrers 40 anys ha ofert diversos serveis de préstecs i d’inversió, ha anunciat el llançament d’un compte corrent en un futur proper. Sense donar detalls, la seva directora executiva, Dara Deering, ha explicat que suposarà una molt bona opció per als consumidors i un element de competència per als altres actors del sector.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/d2fE

Fa uns anys Ulster Bank i AIB eren de les poques entitats bancàries que dispensaven bitllets petits, fins i tot de només 5 euros, però la resta de bancs van apuntar-se a la cultura de nou ric de molts irlandesos i com que només hi havia bitllets de 50 euros qui anava al caixer havia de treure com a mínim aquest import o múltiples de 50.

Darrerament, amb la crisi i amb molta gent vivint econòmicament al límit, els bancs havien rebut queixes de clients que es trobaven que quan anaven a un caixer només tenien l’opció de treure 50 euros però no tenien prou saldo, amb la qual cosa no podien treure res. Així doncs, Bank of Ireland ha estat la darrera entitat en apuntar-se a la cultura del “tenner” (bitllet de 10 euros) per facilitar la vida als seus clients.

Els caixers automàtics van començar a proliferar a Irlanda a principi dels vuitanta i malgrat no tenir molt bona rebuda per la pèrdua de contacte humà, avui formen part del paisatge. El primer el van instal·lar a l’Stillorgan Shopping Centre, al sud de Dublin, que va aixecar l’expectació de molts curiosos que pensaven que darrere de la pantalla hi havia algú amb veu de robot.

A més, no només n'hi ha a les oficines bancàries sinó també a l’interior de la majoria de “convenience stores” (supermercats petits de barri) on el propietari posa part de la recaptació al caixer i quan algú treu diners el banc carrega l'import al compte de qui els treu i l'abona al compte del propietari de l'establiment. Bàsicament, es una manera que tenen els botiguers d’ingressar els diners al compte corrent sense haver d’anar al banc. 

Font: Irish Times

Els grans canvis en el secror bancari irlandès han obligat el National Irish Bank a tancar bona part de la seva xarxa d’oficines i a les 25 sucursals clausurades el desembre del 2009 ara se n’hi afegiran 20 més, fet que suposarà la pèrdua d’uns 100 llocs de treball via baixes voluntàries. També canviarà el nom i es dirà com el banc matriu, Danske Bank.

Els clients podran interactuar amb el banc a través del Centre de Banca Personal, que recull les noves tendències en banca al detall amb la majoria de transaccions realitzant-se de manera virtual sense cap necessitat d'anar a l'oficina i segons fonts de l’entitat, la majoria dels seus clients ja utilitzen les eines disponibles a internet.

Per la seva banda el treballadors d’AIB han amenaçat amb una vaga si no hi ha canvis als plans de l’entitat que, a més de voler acomiadar 2.500 empleats, també vol mantenir l’actual congelació salarial fins a final del 2014 i reduir els beneficis relacionats amb les pensions. Segons els treballadors, durant els tres darrers anys ja s’ha fet prou sacrificis.

Font: Newstalk

Ulster Bank continua treballant per tal de solucionar el problema informàtic detectat ahir i que ha paralitzat les transaccions programades o automatitzades com les domiciliacions bancàries o els pagaments del departament de Benestar Social. El problema també afecta la web del banc, que ha informat els seus clients que els saldos que apareixen online no estan actualitzats i que els serveis via internet no funcionen. Natwest, un altre banc del grup Royal Bank of Scotland, va tenir els mateixos problemes però ja s’han solucionat.

Font: RTÉ

La gran desconfiança de la gent envers el sector bancari fa que molts irlandesos guardin els calers sota la rajola, la moqueta o fins i tot per les cortines. Aquest darrer cas és el de la senyora que dimecres passat cap a dos quarts de dues del migdia va donar unes cortines a la botiga que l’organització sense afany lucratiu dedicada a la infància, Barnardo’s, té al barri de Rathmines (Dublin 6).  

Ruth Gui, directora de Marketing i Col·lectes de Barnardo’s, ha fet una crida perquè la donant es posi en contacte amb ells tot i que potser no n’és la propietària i només es dedica al negoci de la decoració treient cortines i posant-ne de noves. Gui assumeix que la persona no tenia cap intenció de fer la donació extra, que és de “milers d’euros”.

Font: RTÉ

Segons el director de l'Organisme Regulador Financer Matthew Elderfield i en declaracions fetes al diari econòmic alemany Börsen Zeitung, els bancs irlandesos encara necessitaran entre 3.000 i 4.000 milions d’euros en els propers anys per quadrar els seus balanços i complir les normes de Basilea III. De tota manera el govern espera que aquests diners es generaran via emissó de deute o amb ampliacions de capital en les que hi participin inversors privats. Fins ara l’Estat ha injectat uns 64.000 milions en la recapitalització dels bancs, cosa que ha fet que la majoria d’entitats irlandeses estiguin virtualment nacionalitzades.

Font: Irish Times

Els principals bancs irlandesos continuen reduint les seves plantilles i la darrera onada d’acomiadaments afectarà un total de 3.500 treballadors, 2.500 a AIB i 1.000 a Bank of Ireland. Aquestes dues entitats, considerades els dos pilars del nou sistema bancari irlandès, ja havien reduït plantilla durant els darrers anys però els seus costos encara són massa alts i seguint la recomanació del govern continuaran reduint el nombre d’empleats.

A més, per igualar-se amb el sector públic s’han canviat les condicions de les indemnitzacions i si abans es pagava un import estipulat per llei més 4 setmanes per any treballat, ara es reduirà a 3 setmanes. De tota manera els treballadors amb més de dos anys de servei cobraran un mínim de 10.000 euros i per als que tinguin entre 55 i 60 anys també hi haurà una subvenció per a reciclatge i una altra per prejubilació.

Font: RTÉ

Responent a una pregunta del diputat del Fianna Fáil Éamon Ó Cuív, el ministre d’Economia Michael Noonan informat que hi ha 24 executius als bancs AIB i EBS, ambdós virtualment nacionalitzats per evitar-ne la fallida, que tenen un salari bàsic superior als 250.000 euros.  Actualment el govern té imposat un límit de 250.000 euros per a entitats semiestatals i de 200.000 per al sector públic. Pel que fa als bancs nacionalitzats, hi ha un límit de 500.000 euros per als directors generals i segons sembla, s’ha de fer mans i mànigues per trobar persones interessades.

Font: Irish Times

L’Irish Property Council, que representa a més de 1000 petits promotors, inversors i constructors, està recollint fons per portar davant la justícia els bancs que van prestar diners a gent que sabien que difícilment els podria tornar. Per l’IPC algú hauria d’assumir la responsabilitat per la crisi immobiliària i aquest algú són principalment els bancs i el govern per la falta de regulació i incompetència.

Font: Irish Independent