L’Església Catòlica ha negat que tingui plans per a permetre que ciutadans laics oficiïn la missa de diumenge tot i que aquesta situació ja es dóna durant els altres dies de la setmana en diverses de les 26 diòcesis d’Irlanda. De fa un temps que els estaments superiors de la institució veuen amb preocupació l’envelliment i el declivi en el nombre de capellans a les parròquies de l’illa i donen carta blanca a nivell local per gestionar la situació.

Com a exemple es posa l’arxidiòcesi de Dublin on durant els darrers 10 anys només s’ha ordenat 10 capellans però cada bisbat té les seves especificitats, amb misses oficiades per un capellà o una persona laica segons el dia de la setmana o fusió entre parròquies veïnes. De moment el problema no es considera greu però el futur genera incertesa a causa de l'accentuada manca de vocacions.

Font: Irish Independent  

Una missa a l’estadi de la Royal Dublin Society (RDS) a Ballsbridge (Dublin 4) amb 12.500 assistents, els organitzadors n’esperaven uns 20.000, va donar ahir el tret de sortida al 50è Congrés Eucarístic Internacional. Aquest esdeveniment durarà fins diumenge vinent i acabarà amb una missa de cloenda al Croke Park, on s’espera que hi hagi unes 80.000 persones. Durant la setmana es celebraran una sèrie d’actes a l’RDS que tractaran de diversos temes relacionats amb la fe catòlica.

En l’homilía de la missa d’obertura, el cardenal Marc Ouellet va reconèixer que aquests són temps difícils per a l’Església Catòlica a Irlanda però que el Congrés hauria de servir per a enfortir la fe i renovar-se, sobretot en un país de gran tradició catòlica com aquest. Per la seva banda, l’arquebisbe de Dublin Diarmuid Martin va pregar per les víctimes dels abusos dient que les portarien al cor la resta de les seves vides.

L’absència més destacada, que ja era coneguda de fa temps, va ser la del Papa Benet XVI que, a més de no venir per no ferir sensibilitats, tampoc farà cap aparició en directe via teleconferència amb pantalla gegant a la missa de cloenda i el missatge papal serà gravat. El que sí que no es veurà per cap pantalla seran els partits d’Irlanda a l’Eurocopa com s’havia previst inicialment.

Pel que fa als detractors del Congrés, un grup de 10 persones representant les organitzacions Supervivents dels Abusos a Menors i de les Bugaderies de les Magdalenes van protestar a l’entrada de l’RDS, on també si van sumar 30 persones més de la comunitat LGBT (Lesbian Gay Bisexual and Transgender) que van criticar que l’Església s’oposa a la igualtat de drets per al seu col·lectiu.

Font: Irish Times

Foto original

Amb el ritme de venda d’entrades aconseguit fins ara s’espera que els actes principals del 50è Congrés Eucarístic, que se celebrarà entre el 10 i el 17 de juny, tindran una gran assistència i es dóna per fet que a la missa final del dia 17 de juny al Croke Park hi haurà 80.000 persones. La majoria d’actes tindran lloc al recinte de l’RDS de Ballsbridge (Dublin 4).

La darera vegada que va celebrar-se un Congrés Eucarístic a Irlanda va ser un llunyà 1932 i recentment s’han publicat una sèrie de fotos de l’esdeveniment on es pot veure, en blanc i negre, la gernació d’irlandesos omplint els carrers del centre de Dublin i el Phoenix Park. En aquesta ocasió, però, l’ambient està una mica enrarit pels escàndols d’abusos a menors en què s’ha vist implicada l’Església Catòlica i de fa temps es va anunciar que el Papa Benet XVI no vindria, és per aquesta raó que ha nomenat Monsenyor Ciarán O’Carroll com a Capellà de sa Santedat (el seu representant).

El preu de les entrades varia segons els actes on es vagi, anant dels 105 euros per al paquet complet de set dies amb 10 euros addicionals si es vol anar a la missa del Croke Park fins al 35 euros per a un acte individual a l’RDS. Es poden comprar per internet a www.tickets.ie o als establiments Centra i Supervalu.

Font: Irish Independent

Segons alguns documents trobats a la casa del Paquistan on s’amagava Bin Laden, alguns membres de l’organització havien demanat al cap d’Al-Qaïda que preparés un missatge per a Irlanda perquè el país estava preparat per a islamitzar-se. Entre les diverses raons de pes hi havia el suport de part de la població irlandesa a la causa palestina i de retruc l’enemistat amb els jueus; també destacaven el rebuig vers el catolicisme fruit dels darrers escàndols d’abusos a menors en què s’ha vist involucrada l’Església Catòlica i que han provocat canvis molt importants en la manera de viure el fet religiós en un dels països més catòlics de l’atea Europa.

Font: Irish Independent

Des que dimarts passat la BBC va emetre un reportatge en què s’acusava el Cardenal Seán Brady de no haver fet res quan va rebre informació sobre abusos sexuals a menors perpetrats pel capellà Brendan Smyth a Irlanda del Nord durant els anys setanta la pressió de la classe política ha anat in crescendo, sobretot per part del Labour Party que, des que és al govern ha fet tot el possible per desmantellar qualsevol influència de l’Església Catòlica a la societat irlandesa.

Els que s’han acarnissat més amb Brady han estat el Tánaiste (viceprimer ministre) Eamon Gilmore i el ministre d’Ensenyament Ruairí Quinn. Gilmore, parlant a títol personal, ha dit que després d’aquest escàndol el cardenal no pot continuar exercint el càrrec i Quinn ha mostrat la seva preocupació assegurant que no se sentia molt confortable tenint a Brady com a cap de la institució que controla la majoria de les escoles d’Irlanda.

Segons un exagent del RUC (actual PSNI) proper a la investigació, Smyth podria haver abusat de fins a 30 menors entre 1975 i 1991 però n’hi podria haver molts més. L’exagent afirma que si s’hagués denunciat el cas l’any 1975 s’hauria pogut evitar el sofriment de moltes víctimes però que en aquella època hi havia una cultura on tot quedava dins de la institució.

Font: Newstalk i Irish Independent

Foto original

La difícil situació econòmica que viu la diòcesi de Dublin, formada per 199 parròquies, ha fet demanar als feligresos que facin donacions més generoses quan vagin a missa. L’arrel del problema és que cada vegada hi ha menys gent que va a missa i els que hi van deixen menys diners a causa de la crisi. De tota manera, les mesures implementades en els darrers temps per estalviar han donat el seu fruit i el dèficit ha passat de 12.7 milions l’any 2010 a 8.23 l’any passat. Si se sumen els saldos que hi ha a la caixa de totes les parròquies l’import total era, a final d’any del 2011, de 48.5 milions.

Font: Irish Independent

A poc a poc i amb la pressió del ministre d’Ensenyament laborista Ruairí Quinn, l’Església Catòlica va perdent la influència exercida a les escoles primàries irlandeses durant dècades i en els propers anys es produirà una transferència de la gestió d’escoles catòliques, actualment el 92% del total, cap a entitats no religioses. La primera onada de canvis de patronatge afectarà uns 50 centres educatius, sobretot de l’àrea metropolitana de Dublin on el sentiment religiós no és tan fort com en les zones rurals de l’illa.

Però no només hi haurà canvis en les escoles que deixin d’estar sota la influència de l’Església Catòlica sinó també en aquelles que continuïn sota el seu control, que veuran algunes alteracions en la manera de fer i la simbologia a les parets. Segons un informe recent sobre aquest tema encarregat pel govern, el fet religiós hauria d’incloure altres creences que reflecteixin la nova realitat irlandesa fruit del boom econòmic que va atraure persones de tot el món. Bàsicament, la simbologia catòlica hauria de deixar espai a altres religions.

Font: Irish Independent