Després d’una reunió entre una delegació d’eurodiputats irlandesos i el president del Parlament Europeu, l’alemany Martin Schulz, s’ha acordat que la web de la institució tingui una versió en gaèlic que en principi hauria d'estar disponible a final d’any. El gaèlic és l’única de les 23 llengües oficials de la la Unió Europea que no té versió al web del Parlament. Com sol ser habitual en tot allò relacionat amb el gaèlic i de cara a la galeria, els parlamentaris irlandesos han mostrat la seva satisfacció i fins i tot hi ha qui ha dit que era una injustícia; de tota manera cap d'ells l'utilitza a les sessions i probablement en alguns casos no el saben ni parlar.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/giwl

Els alumnes de sisè curs de l’Escola Nacional Saint Colmcille a Westport (Comtat de Mayo) s’han deixat anar i per celebrar la Seachtain na Gaeilge (Setmana del Gaèlic) han fet una versió del Mamma Mia d’ABBA en gaèlic. Vídeo a sota. 

Font: The Journal.ie

URL curta: ves.cat/dShs

Com cada any, la publicació de l’informe del Comissari Lingüístic (An Coimisinéir Teanga) evidencia les mancances de l’administració pública en relació al gaèlic i en el cas del 2012, el nombre de denúncies per incompliment de la Llei de Llengües Oficials va establir un nou récord des que va crear-se l’oficina del Coimisinéir: 756 en total.

La majoria de denúncies van ser resoltes d’una manera informal però n’hi va haver 13 que van requerir una investigació. Seán Ó Cuirreáin, el Coimisinéir, va explicar el cas d’un automobilista que va ser aturat a Dublin per una infracció de trànsit lleu i que, en adreçar-se en gaèlic a un policia que no parlava la llengua, va romandre retingut fins a l’arribada d’un agent amb més habilitats lingüístiques.

Durant la presentació de l'informe, Ó Cuirreáin va mostrar la seva estupefacció pel fet que un policia que ha estudiat gaèlic durant uns 14 anys, a l’escola primària i secundària, no sigui capaç de demanar “com et dius?”. Arran d’aquest cas s’imprimiran unes cartolines amb les frases més utilitzades per la policia com demanar el nom o l’adreça.

Altres problemes que denúncia l’informe estan relacionats amb la retolació bilingüe en la senyalització als carrers, la manca de funcionaris públics amb competències lingüístiques i l’actitud negativa de molts d’ells envers la llengua, tractant els parlants de gaèlic com si fossin estrangers. El Coimisinéir afirma que per cada pas endavant que es fa per la llengua després se’n fan dos cap a enrere.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/dNRR

Dins del marc de la “Seachtain na Gaeilge” (la Setmana del Gaèlic), que des del 4 al 17 de març promou la utilització de la llengua irlandesa en tots els àmbits de la societat, ahir va celebrar-se al Dáil el “Lá na Gaeilge” (Dia del Gaèlic), durant el qual alguns dels diputats que normalment fan les seves intervencions en anglès, la majoria, van deixar-se anar una mica i van utilitzar la llengua originària de l’illa tot i no dominar-la gaire; va ser el cas del diputat del grup mixt Mattie McGrath que va fer un discurs bilingüe en què en alguns moments no se sabia ben bé quina de les dues llengües parlava (vídeo a sota).

Font: Newstalk

URL curta: ves.cat/dBYd

La National Roads Authority ha confirmat que tancarà definitivament l’afer Dingle Dangle a final de març quan tots els rètols de carretera on hi apareixi el nom de la població de Dingle (Comtat de Kerry) siguin bilingües, és a dir, que hi haurà escrit Dingle – Daingean Uí Chúis.

La història va començar l’any 2004 quan el govern del Fianna Fáil, amb el llavors ministre Eamon Ó Cuív com a banderer de la causa,  va voler aplicar al peu de la lletra la nova Llei de Llengües Oficials en què s'estipulava que els noms dels llocs a les zones de parla gaèlica (les gaeltachtaí, plural de gaeltacht) havien de ser únicament en llengua irlandesa.

Aquest fet va causar un gran malestar al sector turístic de la zona atès que el nom en gaèlic triat pels experts, An Daingean, era totalment desconegut per als visitants foranis i a més no coincidia amb el que hi havia escrit a les guies de viatge, amb la qual cosa n’hi havia molts que tot i voler anar a Dingle no hi arribaven mai. La protesta va pujar de tot i un grup d'activistes conegut com a Brigada Dingle Dangle va dedicar-se a escriure Dingle a sobre d'An Daingean.

Arran de la pressió popular, l’any 2006 va celebrar-se una consulta en què el 90% dels que hi van participar van votar pel nom bilingüe anglès-gaèlic Dingle/Daingean Uí Chúis; tanmateix, van haver d’esperar al canvi de govern per desencallar el tema i el juliol del 2011 el nom bilingüe va ser aprovat per llei. El darrer escull va ser la longitud del nom, que va fer que els rètols existents llavors fossin massa curts i se n’haguessin d’encarregar de nous.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/c_Vk

Un informe sobre els possibles efectes d'obligar a etiquetar les medecines en gaèlic, a banda de l’anglès, ha dibuixat un paisatge apocalíptic per al sector farmacèutic, tant pel cost econòmic i laboral com per la no disponibilitat de medicaments per als consumidors. Aquest informe arriba just després que l’activista pro gaèlic Peadar MacRuairí hagi presentat un recurs judicial a l’Alt Tribunal contra la política monolingüe actual.

Entre d’altres coses l’informe diu que el fet d’haver d’etiquetar en gaèlic faria encarir el producte entre un 5 i un 10%, 3 fabricants de genèrics van assegurar que retirarien els seus productes del mercat i alguns productes nous de les grans companyies farmacèutiques no estarien disponibles al mateix temps que en d’altres països.

També tindria un cost en termes d’ocupació perdent-se 1 de cada 5 llocs de treball del sector a Irlanda i es tardaria 5 anys a implemetar-ho completament, fet que podria provocar l’absència d’alguns medicaments durant un cert temps. Una empresa fins i tot va assegurar que fer aquest pas suposaria haver d’invertir un milió d’euros per avançat.

Font: Irish Independent

Veient la situació del gaèlic a Irlanda no és estrany que a les reunions de la Unió Europea sigui la llengua menys utilitzada de les 23 oficials i durant els darrers dos anys només s’ha parlat en nou ocasions. De tots els ministres i secretaris d’Estat irlandesos ha estat Phil Hogan, titular de Medi Ambient qui l’ha utilitzada més sovint, 4 vegades, seguit pel ministre de Transport Leo Varadkar amb dues.

Els casos més simptomàtics del poc prestigi de la llengua els donen dues persones que en principi la parlen fluidament com el viceprimer ministre (Tánaiste) Eamon Gilmore i el ministre d’Economia Michael Noonan. Cap dels dos ha parlat en gaèlic a les institucions europees des que van accedir al càrrec fa gairebé dos anys.

Els eurodiputats irlandesos segueixen la mateixa línia i el temps en què es pot escoltar el gaèlic a les sessions del Parlament és d’entre dos i quatre minuts al mes. Julian de Spáinn, secretari general de l’entitat pro gaèlic Conradh na Gaeilge, lamenta el poc ús de la llengua fins i tot per aquells que la saben parlar perquè es perd l'oportunitat de crear llocs de treball per als seus parlants.

Tot i que la llengua irlandesa és oficial a la Unió Europea des del 2007, la seva situació a Brussel·les i Estrasburg és força semblant a la que pateix a la República d’Irlanda, és a dir, que malgrat ser oficial i "primera" llengua, roman una mica oblidada i el govern no compliria amb les seves obligacions si no fos per la pressió dels grups pro gaèlic. Per exemple la web de l’Europarlament no té versió en gaèlic tot i que a la Comissió Europea hi treballen 15 traductors irlandesos, 10 al Consell i 5 al Parlament.   

Font: Irish Times

Foto original

Quan semblava que el gaèlic estava condemnat a desaparèixer pel seu poc ús i el "semenfotisme" de la majoria de ciutadans irlandesos, ara s’ha vist que no tot està perdut i la primera llengua d’Irlanda -segons la Constitució- s’ha normalitzat fins a limits que ni el gaeilgeoir* més il·lús hagués pogut somiar mai: els virus informàtics.

Un home de Donegal va trobar-se que el seu ordinador havia estat contaminat per un virus que li va bloquejar l’aparell i li demanava –en gaèlic- que pagués 100 euros si volia desbloquejar-lo. Brian McGarvey, el tècnic informàtic que va inspeccionar el PC, ha assegurat que és la primera vegada en els 12 anys que porta fent reparacions que veu una cosa semblant.

Tanmateix, els malfactors van imitar algunes administracions públiques i van utilitzar el traductor de Google perquè només un 60% del text tenia sentit, per bé que seria força creïble per a algú que no domini la llengua. A més, una bandera irlandesa li donava un toc d’oficialitat que podria fer picar algun despistat.

* Parlant de gaèlic

Font: Irish Times

Molt probablement el Consell de Mestres de Tailàndia (TCT) va consultar la legislació irlandesa a l’hora de determinar que els professors originaris de la República d’Irlanda no serien inclosos a la llista de persones considerades com a nadiues en parla anglesa i és que la Llei de Llengües diu que la primera llengua de la República és el gaèlic.

D’aquesta manera i malgrat que gairebé la gran majoria d'irlandesos tenen l’anglès com a llengua materna -de fet és l'única que saben parlar-, tots els que vulguin fer de professors de la llengua de Shakespeare a Tailàndia hauran d’acreditar haver passat el TOEIC. Si el test es fa al país asiàtic s’ha de pagar uns 40 euros –o 1.500 Bahts- per examen i hi ha diverses proves: escrita, oral, lectora i d’àudio.

Els únics països reconeguts pel TCT com a nadius en llengua anglesa són el Regne Unit i Irlanda del Nord, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà. No han faltat crítiques al departament d’Afers Estrangers a qui s’ha demanat que hi intervingui o bromes com preguntar-se si algú del comtat nord-irlandès de Fermanagh, amb el seu anglès gairebé incomprensible, pot ensenyar aquesta llengua.

Font: The Journal.ie

Foto original

Les operadores de telefonia mòbil han donat la resposta a la pregunta del milió de dòlars sobre el poc ús del gaèlic i és que escriure un missatge de text en aquesta llengua pot arribar a costar fins a tres vegades més que no pas fer-ho en anglès depenent del que s'escrigui. Així doncs tots aquells que es comuniquin en gaèlic s’ho hauran de pensar dues vegades abans d’utilitzar el “fada” (llarg), accent que allarga la vocal sobre la que està situat.

Vodafone ha confirmat que per un sms de 160 caràcters on només hi hagi un “fada” es cobra com si se n’haguessin enviat tres i avisa que qui vulgui posar accents sense cap cost addicional haurà d’escriure com a màxim 70 caràcters; la cirereta del pastís és que surt més econòmic enviar una foto que no pas escriure una lletra amb “fada”. Segons les operadores aquest fet es produeix per raons tècniques i afecta tots aquells que utilitzin símbols o lletres no incloses en l’anglès estàndard. Tant Vodafone com o2 han assegurat que la pràctica s’adapta a la normativa de l’European Telecommunications Standards Institute.

Els primers que en queixar-se per aquesta discriminació han estat els membres de Gaelscoileanna Teo, entitat que dóna suport a les escoles primàries que tenen el gaèlic com a llengua vehicular i que recentment se’n van adonar que els sms que enviaven als seus associats sortien força més cars del que seria normal. Consideren el “fada” una part integral de la seva llengua i creuen que el seu ús no hauria de tenir cap cost extra.

Per la seva banda An Coimisinéir Teanga (el Comissari Lingüístic) ha dit que no hi pot fer res perquè les operadores són empreses privades. De tota manera en d’altres països com Catalunya, Turquia, Espanya o Portugal les empreses de mòbils no poden cobrar de més si un usuari utilitza caràcters locals. En el cas turc fins i tot no es permet vendre mòbils que no ofereixin les lletres del seu alfabet.

Font: Irish Independent