Tot i que fins ara hi havia hagut una estreta col·laboració entre les dues parts, la NAMA, el banc públic d’actius tòxics, ha posat sota el seu control bona part de l’imperi propietat del promotor immobiliari i mecenes cultural Harry Crosbie que, segons sembla, deu centenars de milions d’euros en préstecs que els seus bancs creditors van traspassar a la NAMA.

Ara els administradors triats per la NAMA, la consultora Grant Thornton, intentaran trobar un comprador als actius entre els que destaquen el Bord Gáis Energy Theatre (Dublin 4), el Gibson Hotel i el centre residencial i comercial del Point Village (ambdós a Dublin 1). A causa de la complexitat del deute i de l’estructura empresarial de l’imperi de Crosbie no se sap si la sala de concerts O2 o la de Vicar Street també seran requisades; de moment no entren en el paquet de Grant Thornton.

A banda de la seva faceta com a promotor immobiliari i cultural, Crosbie també és conegut per la seva amistat amb la monarquia britànica i durant la visita de la reina d’Anglaterra a Irlanda el maig del 2011 va organitzar un concert en honor a Elisabet II. També va penjar en una de les façanes del Gibson Hotel una pancarta de grans dimensions donant la benvinguda a la sobirana britànica però la pressió popular el va obligar a retirar-la.

Font: Newstalk

URL curta: ves.cat/e9RH

Un dels bucs insígnia del sector supermercats a Irlanda, Dunnes Stores, haurà de defensar-se al jutjat el proper 14 de desembre després que el banc estatal d’actius tòxics, la NAMA, hagi sol·licitat la liquidació de l’empresa per impagament d’un deute de 21,6 milions d’euros contret amb la constructora Holtglen Ltd, empresa que actualment és a mans de la NAMA.

El cas es remunta a l’any 2007 quan Dunnes Stores va acordar amb Holtglen Ltd que obriria una gran botiga al Ferrybank Shopping Centre de Kilkenny però, un cop acabada la seva construcció en plena crisi, Dunnes va adduir motius de viabilitat econòmica i de problemes de permisos urbanístics per no obrir-hi cap supermercat. En perdre el seu principal reclam, el centre comercial va patir una disminució de valor i Holtglen Ltd va haver de ser salvada per la NAMA, que va quedar-se els actius i els passius de la constructora.

Per la seva banda la directora general de Dunnes, Margaret Heffernan, ha mostrat la seva incredulitat per aquest afer i ha dit que la sol·licitud de liquidació no té cap sentit perquè només s’ha de presentar quan l’empresa és insolvent i no és el cas. També ha recordat que les botigues del grup donen feina a 18.000 persones, que paguen molts impostos i que seria una mica paradigmàtic que un organisme públic destruís ocupació en l’actual clima econòmic.

Font: RTÉ

El Burlington, l’hotel que amb 501 habitacions és el de més capacitat a Dublin, torna a ser a la venda 5 anys després que el promotor immobiliari –actualment en fallida i un dels principals clients de la NAMA- Bernard McNamara en pagués 288 milions d’euros. Tot i ser l’hotel més rendible d’Irlanda, ocupant una superfície de 3.8 acres a l’exclusiva zona de Ballsbridge (Dublin 4), el preu de venda és només d’entre 65 i 75 milions. En els dos darrers anys el sector hoteler irlandès ha gaudit d’una recuperació econòmica que l’ha convertit en un dels que més beneficis genera a tot Europa.

Font: Newstalk

Responent a una pregunta parlamentària del diputat per Kerry Sud, Michael Healy-Rae, el ministre d’Economia Michael Noonan ha revelat que la cadena hotelera amb més establiments a Irlanda és la NAMA, l’agència estatal que ha arreplegat bona part dels actius tòxics sorgits en esclatar la bombolla immobiliària. En total són 121, n’hi ha 117 en funcionament i 4 que han tancat.

Tenint en compte que a tot el país hi ha uns 900 hotels la NAMA controla un 13% del sector i això ha creat malestar entre els hotelers privats que han inundat de queixes l’Autoritat de la Competència (CA) per l’impacte negatiu que aquest fet genera als seus negocis empenyent-los cap a la fallida. Tanmateix, Noonan ha assegurat que la influència de la NAMA en la gestió dels hotels és mínima tot i que té poder per fer els canvis que cregui necessaris a fi d’obtenir el millor rendiment de la inversió.

Segons el portaveu de turisme de l’opositor Fianna Fáil, Timmy Dooley, la competència deslleial dels hotels de la NAMA han provocat que molts establiments amb prou feina puguin cobrir els costos variables i demana que l’Estat es vengui tots els hotels per d’aquesta manera recuperar part dels diners i restablir una situació d’igualtat entre els diversos actors del sector.

Font: Evening Herald

Ahir al matí va començar la demolició d’un bloc d’apartaments fantasma de la urbanització Gleann Riada situada a Ballyminion (Comtat de Longford) i propietat de la NAMA, el banc estatal d’actiu tòxics, que n’havia pagat 150.000 euros al desembre del 2010. Un dels signes més inequívocs del descontrol que hi va haver fins a l'esclat de la bombolla és que segons el ministre d’Economia Michael Noonan, aquest bloc és en una zona inundable al mig d’un polígon industrial.

Serà el primer d’una llarga llista de promocions immobiliàries, construïdes amb el vistiplau de les administracions locals àvides de diner fàcil via permisos durant els darrers anys del boom, que aniran a terra i és que, a banda de no generar cap benefici, n’hi ha moltes que suposen un perill per a la seguretat de les persones i un pol d’atracció per als amants de l’incivisme que neguiteja els veïns dels blocs habitats que són a la vora.

Font: Irish Times

Foto original

Si bé a nivell nacional el preu dels immobles continua baixant, el descens ha estat superior al 50% des del moment àlgid del 2007, sembla ser que en alguns barris de Dublin la caiguda s’ha aturat i fins i tot ja ha començat a repuntar lleugerament en els últims dos mesos. La raó d’aquest fet és que la demanda supera l’oferta perquè no hi ha urbanitzacions fantasma com a molts comtats de la Irlanda rural.

Segons les dades de l’Oficina Central d’Estadística, cada vegada hi ha més diferència entre la tendència de Dublin i la de la resta del país; per als mesos de març i abril els preus fora de Dublin van baixar un 0.6% i 2.1% respectivament mentre que van crèixer un 2.3% i un 2.6% a la capital. Així doncs, comença a sorgir un dilema entre els indecisos en comprar un habitatge perquè, en cas que el repunt tingui contuïnitat, hauran de pagar més si retarden la seva decisió de comprar.  

D’altra banda, el nou préstec ofert pel banc estatal d’actius tòxics NAMA en què es protegeix els compradors d’una possible pèrdua de valor de l’immoble de fins al 20% ha estat un èxit i ja s’ha acordat la venda de 32 habitatges i molt probablement s’ampliarà el nombre de comtats en què el programa està disponible.

Font: Irish Independent

El banc estatal d’actius tòxics NAMA ha presentat una iniciativa que pretén incentivar el mercat immobiliari amb un nou sistema de préstecs que protegirà els compradors d’una possible pèrdua de fins al 20% de valor de l’habitatge comprat. La prova pilot es farà amb immobles dels comtats de Dublin, Meath i Cork i només serà per a persones que comprin una casa per viure-hi, és a dir, prohibit als qui vulguin fer una inversió. Hi participaran el Bank of Ireland, EBS i Permanent TSB.

El model es coneix com a 80:20 i funcionarà de la següent manera: per a un habitatge de, per exemple, 200.000 euros els compradors hauran de demanar una hipoteca de 160.000 euros (el 80% del valor de l’actiu) i pagar una entrada de 20.000 euros (el 10%), amb la qual cosa la hipoteca final serà de 140.000 euros; els 40.000 euros restants (200k-20k-140k), anomenats segon tram, quedaran "congelats".

Durant els 5 primers anys la hipoteca funcionarà com una de tota la vida però si als 5 anys l’actiu ha perdut valor la pèrdua es descomptarà del segon tram. Per exemple, si després de 5 anys la casa té un valor de 175.000, 25.000 euros de pèrdua, del segon tram només s’haurà de pagar 15.000 euros (40k-25k). En el cas extrem que en 5 anys el valor es redueixi fins a menys de 160.000 euros el segon tram s’ignoraria.

Font: The Journal.ie

El Chelsea del magnat rus Roman Abràmovitx ha confirmat que està interessat en comprar el terreny de 39 acres on hi ha l’antiga central elèctrica de Battersea, una icona de l’skyline londinenc, com a possible emplaçament d’un nou estadi que hauria de substituir Stamford Bridge que, amb una capacitat de només 42.000 espectadors, ha quedat massa petit per a encabir-hi els afeccionats blues.

La Battersea Power Station va deixar de produir electricitat l’any 1983 i des de llavors ha romàs a l’espera de temps millors amb diversos projectes fallits que li volien retornar tot l’esplendor. L’empresa immobiliària Real Estate Opportunities, filial de l’irlandesa Treasury Holdings, va comprar-la l’any 2006 per 600 milions de lliures esterlines amb un préstec del Bank of Ireland i HBOS però els problemes econòmics de Treasury Buildings van fer que tant el deute com la planta elèctrica anessin a parar a mans del banc irlandès d’actius tòxics, la NAMA.

Si el senyor Abràmovitx vol construir el nou estadi amb una capacitat per 60.000 persones i veure com Don Andrés li esguerra la festa una altra vegada haurà de pagar 500 milions de lliures, 325 dels quals aniran a parar a mans de Lloyds (que li va comprar el deute a HBOS) i de la NAMA, és a dir, que en principi el sofert contribuent irlandès en treuria alguna cosa. Les primeres negociacions NAMA-Abràmovitx van tenir lloc el passat mes de novembre i malgrat que el Chealsea ja té un equip d’arquitectes generant idees, de moment no s’ha concretat res.

Font: Irish Times

Foto original

A mesura que la crisi immobiliària avançava, els promotors més coneguts i alhora més endeutats van anar transferint les seves propietats privades a les seves dones i els seus deutes al banc tòxic NAMA. D’aquesta manera eviten perdre aquestes propietats per pagar els deutes, que en el cas de Bernard McNamara es calcula que és de 1.500 milions d’euros.

Font: Irish Independent 

El banc AIB ha finançat la compra de pinso d’una granja de porcs a Cork després que la NAMA, el banc públic que gestiona els actius tòxics provinents del daltabaix immobiliari, digués que només administrava la granja com un actiu més i que no es faria càrrec del pinso pels 20.000 garrins. La denúncia del cas per un diputat del Fine Gael va desencallar l’assumpte i finalment AIB va facilitar els diners.

Font: Irish Times