Jornada de protesta ahir a diverses ciutats d’Irlanda amb una afluència global de 100.000 persones segons el sindicat convocant, Ictu, però menys segons la policia; només a Dublin les xifres d'uns i altres eren de 60.000 i 25.000 respectivament. Els manifestants van cridar consignes contra les retallades i contra el traspàs del deute bancari privat cap als ciutadans tot recordant que, fins ara, els irlandesos han estat els que han pagat un preu més alt en la crisi del deute bancari a Europa amb un 42% del cost total. A Dublin la marxa va transcórrer pel centre de la ciutat des de Parnell Square (Dublin 1) fins a Merrion Square (Dublin 2), lloc on es van fer els parlaments.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/cM-7

Després de l’allau de crítiques rebudes per part d’organitzacions que defensen els interessos de la gent gran, el govern s’ha fet enrere amb la seva decisió de retallar a la meitat la partida pressupostària destinada al programa que proveeix d’alarmes personals tots els majors de 65 anys (Seniors Alarm Scheme). Aquests dispositius permeten donar l’alerta en cas de problemes, tant per motius de salut com per altres situacions (robatoris o incidents de la llar). El departament de Medi Ambient, responsable del programa, havia reduït el pressupost de 2,45 milions d'euros a 1,15 i a més, privava de la condició de beneficiari tots aquells que no vivien sols.

Font: RTÉ

Des de l’inici de la tardor alguns carrers dels barris de Marino i Fairview (ambdós a Dublin 3) s’han convertit en un perill per a la integritat física dels residents a causa de la caiguda de pomes bordes que, en trencar-se quan xoquen contra el terra o en ser aixafades pels vianants, deixen la superfície com si fos una pista de patinatge. Una raó són els menors que fan guerres tirant-se aquests fruits entre ells.

El problema no és nou i cada any es produeixen desenes de caigudes, algunes de les quals amb fractura d’ossos inclosa i sembla ser que aquest any la cosa anirà en augment a causa de les retallades en servei de manteniment i neteja aplicades per l’ajuntament. Segons el regidor local, Damien O’Farrell, abans les voreres es netejaven cada 7 o 15 dies i ara es fa cada 12 setmanes; per la seva banda el consistori ha promès que farà tot el possible per netejar amb més freqüència.

Font: Evening Herald

Malgrat la greu crisi econòmica que viu el país des del 2008, amb retallades socials i augment de la pressió fiscal, el govern irlandès destina anualment 33 milions d’euros a la cooperació humanitària amb Uganda a través de l’agència estatal Irish Aid però ara ha descobert que un pagament de 4 milions d’euros va anar a parar a un compte no autoritzat.

Així doncs el ministre d’Afers Estrangers i alhora viceprimer ministre, Eamon Gilmore, ha ordenat l’aturada de qualsevol pagament al país africà fins que els auditors enviats a Kampala no en treguin l’aigua clara, sobretot perquè hi ha rumors apuntant que els diners podrien haver anat a parar a un programa de compra d’armes.

Bona part de l'ajuda va destinada a projectes relacionats amb el procés de pau al nord d’Uganda i hi participen altres països com Noruega, Suècia i Dinamarca. La meitat dels fons els gestiona el govern ugandès i és aquesta part la que ha quedat aturada; la que gestiona el govern irlandès directament amb les ONGs de la zona no patirà cap canvi.  

Font: Newstalk

Foto original

Un home de 28 anys va ser arrestat ahir per llençar ous al cotxe del Tánaiste (viceprimer ministre) Eamon Gilmore en el que també hi viatjava la secretària d’Estat per a la Infància Frances Fitzgerald. Els dos membres del govern s’havien desplaçat fins al Base Youth Centre de Ballyfermot (Dublin 10) per participar en un acte organitzat per l’UNICEF a favor del “Sí” en el referèndum sobre els drets dels infants que se celebrarà el proper 10 de novembre però van haver de marxar sense baixar del cotxe.

En arribar al lloc un grup de manifestants que portaven pancartes contra una possible retallada en el subsidi per fills i que pertanyien a les organitzacions d'esquerra Éirígí i People Before Profit van envoltar el BMW Sèrie 5 de Gilmore llençant-li ous, escopint a les finestres i donant cops de peu a les portes (vídeo a sota). Després de passar pel jutjat i a l'espera de judici el detingut va quedar en llibertat provisional amb la condició que no participi en cap acte on hi hagi membres del govern.

Font: Newstalk

Foto original

La proposta de retallada del benefici per fills feta pel grup d’experts que assessora el govern en mesures d’estalvi ha estat durament criticada per Seán Healy, director de l’organització sense afany lucratiu Social Justice Ireland, que l’ha titllat d’injusta i innecessària, a més d’anar en contra dels infants i la família. Actualment es paga 140 euros mensuals per cada un dels dos primers fills, 148 pel tercer i 160 per cada un dels següents; el que es proposa ara és aplicar una tarifa plana de 100 euros per cada un de tots els fills independentment del nombre total. Es calcula que amb aquest nou barem el govern s’estalviaria uns 200 milions d’euros anuals.

Font: RTÉ

Brendan Howlin, el ministre de Despesa Pública i Reforma, ha anunciat amb la boca petita que després de revisar 800 dels 1.100 beneficis socials i complements dels que gaudeixen els funcionaris del govern per tal de reduir els costos només se’n suprimirà un, els diners que es donen als qui van a una reunió a l’estranger. Així doncs, de l’estalvi de 75 milions d’euros que s’havia previst inicialment només s’arribarà als 3.5 milions i es continuarà pagant complements, per exemple, als treballadors de les administracions locals que pel tipus de feina que fan no poden dinar a la taula del seu despatx. Hi haurà 100 complements que ja no es pagaran als nous beneficiaris i d'altres que es modificaran.

Font: Irish Times

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha demanat explicacions al govern després de la imatge de descoordinació total donada per alguns ministres criticant-se els uns als altres i contradient-se ara sí i ara també. L’origen de la majoria de problemes són les retallades que afecten serveis socials, el Servei de Salut i la demanda de supressió de l’Acord del Croke Park, que regula la generosa remuneració dels funcionaris.

Qui més ha rebut durant els darrers mesos ha estat el ministre de Sanitat James Reilly per diverses polèmiques com l’aparició del seu nom en una revista especialitzada en publicar noms de morosos; en aquest cas era per un deute contret en comprar una residència geriàtrica amb diversos socis. També ha estat notícia per augmentar el sou dels seus consellers per sobre del límit fixat pel govern i l’anunci i posterior rectificació de la supressió d’ajudes a discapacitats.

Amb tots aquests elements la gent comença a trobar normal que durant els darrers dies hagin sorgit rumors que no descarten la celebració d’eleccions en un futur proper, sobretot perquè el Labour Party està patint un desgast molt fort a causa de les mesures d’austeritat que afecten els més desafavorits, és a dir, bona part del seu electorat.

Font: Irish Independent

Fa uns dies va saber-se que una escola gaèlica de Clonakilty (Comtat de Cork) havia demanat als pares dels alumnes que entre d’altres coses s'havia de portar el paper de vàter de casa atès que la retallada en la subvenció estatal havia fet que no hi hagués diners ni per a les coses més bàsiques. Però l’empresa Dawn Paper & Tissue, gràcies a la crida feta des d’un programa de la ràdio 2FM, va escoltar la història i s’ha ofert a donar un pack amb 10 rotllos a cada un dels 320 alumnes i a cada professor. La directora del centre ha agraït el gest a aquesta empresa amb fàbrica a Drogheda (Comtat de Louth) i que compta amb 18 treballadors.

Font: Irish Examiner

Una escola gaèlica de Clonakilty (Comtat de Cork) que començarà les classes el proper dimecres ha demanat als pares dels alumnes que els seus fills portin 3 coses: una tovallola petita, sabó i paper de vàter. La directora s’ha justificat dient que el nombre d’alumnes ha augmentat any rere any fins a arribar als 320 però que la subvenció estatal s’havia reduït 25.000 euros i és de 101.587 euros, xifra insuficient per a fer front als costos del centre que només de paper de vàter gasta 304 euros setmanals. L’Associació Nacional de Mestres ha denunciat que l’aportació estatal ja no serveix per a comprar equipaments com ordinadors sinó que únicament dóna per a comprar coses bàsiques.

Font: Irish Examiner