Liffey

A+ A A-
Martina

Martina

Hola, em dic Martina i tinc 11 anys.

Tinc dues passions: la gimnàstica rítmica i escriure.

M'agradaria ser periodista, com la Mélodi, tot i que a diferència d'ella, encara no havia pogut escriure en cap diari. Ara, al Liffey, he tingut l'oportunitat de poder fer realitat el meu somni.

Website URL: http://dom.cat/16jq

Dijous 10 de setembre

Benvolgut diari.

Avui quan esmorzava quasi em cau la llet al terra de tan nerviosa com estava. Quan entrava a l'escola m'he trobat a la Sara i hem entrat juntes. M'ha explicat que avui hi hauria una nena nova a la classe. La nena era molt amiga de la Sara des de petita. Quan li he preguntat com es deia, m'ha sobtat que es digués com la meva millor amiga de la Vall d'Aran.

Li he preguntat d'on era i m'ha dit que de la Vall d'Aran. Uauuuu?!?! Potser era ella, la meva amiga Jana. El tema és que en arribar a la classe he vist la Jana. No m'ho podia creure, era ella! Ens hem abraçat amb molta força i la Sara m'ha preguntat si ens coneixíem. Jo li he dit que era la meva millor amiga de la Vall d'Aran. Tenia tantes coses a preguntar-li que no podia esperar!!!!!!

M'ha dit que a l'hora del pati m'ho explicaria tot. Però en el que no he pensat és en les segones  proves de periodisme. Li he hagut de dir que no podia ser, però que si volia es podia apuntar a les proves i a la cua ja m'ho explicaria tot. - Ok! Però són difícils les proves?- m'ha preguntat ella tota interessada.

A l'hora del pati hem corregut tant cap a la biblio que la Sara s'ha descuidat l'entrepà. La Jana m'ha explicat que estava aquí només perquè la seva mare tenia una gran oferta de treball temporal que si tot anava bé es faria indefinida, però ella m'ha dit que no s'esperava de cap manera que jo pogués estar aquí.

Estava tan contenta que se m'ha oblidat que teníem les proves. Quan ja em tocava he entrat a la sala en la qual es feien. Els organitzadors m'han explicat què havia de fer. M'han descrit una situació imaginària: hi ha hagut un festival a l'escola i volen entrevistar l'encarregada de l'organització. Aquesta feina me l'encarreguen a mi. Llavors m'han fet fer-li unes preguntes a una professora que en aquell cas era l'organitzadora. M'han dit que ho havia fet molt bé!!!

Fora de la sala, he esperat la Sara i la Jana. Totes ho hem celebrat ja que ens havia anat molt bé.  Però ara havíem de fer una altra cursa per arribar a classe sense fer tard. En explicar als meus pares que m'havia retrobat amb la Jana han flipat en colors. Ara ja estic al llit i estic a puntet de quedar-me adormida!  Fins demà!!!!!!

URL curta: bit.ly/2p2l8cM

Diari de la Mélodi: proves per a l'equip de periodisme

Dimecres, 19 d'abril 2017 00:00 Publicat a Societat

Dimecres 9 de setembre 

Benvolgut diari,

Avui quan estàvem a classe de francès una dona amb cara de molt bona persona ens ha anunciat que hi havia les proves per a l'equip de periodisme de l'escola. Però ja eren avui?! Bé, la veritat és que no eren només avui. En realitat, estaven programades durant una setmana sencera i es componien de diversos tipus de proves. Ja, d'acord, però seguien sent avui, noooooo!?

També ens ha dit que començarien a les 10 del matí, a la biblioteca de l'escola, concretament en el racó infantil, ja que la biblioteca era molt gran. Jo he pensat que era bona idea apuntar-m'hi perquè una activitat més no faria mal. A més, era a l’hora del pati i jo estava del tot disposada a dedicar les hores de pati per aprendre periodisme. Seria una bona excusa per a escriure.

Quan ha arribat l'hora del pati he baixat a corre-cuita cap a la biblioteca. Hi havia un munt de gent fent cua i a mi m'ha sobtat que la Marie estigués fent cua. Estava a poques persones de mi.

Bé, al cap de 30 minuts ja quasi em tocava. A que no sabeu en què consistia la prova?... No ho endevinareu mai. Només ens hem inscrit a un paper per les proves de demà! O sigui, que he estat 45 minuts esperant per inscriure'm en un paper. Estic flipant!!!!!!!!!!!!

Doncs com ja us he dit, avui m'he inscrit per fer les proves de demà. I espero que em vagin molt bé perquè de les 100 persones que s'han presentat, només 15 hi podran entrar. 85 es quedaran fora, fort oi!?

En tornar a classe tothom dialogava sobre les proves i tots tenien la mateixa opinió que jo. No era just!!!!! Quan els ho he explicat als meus pares m'han dit que era una gran activitat. També m'han preguntat si costava diners i els he dit que no, que era una activitat gratuïta. Gairebé celebren una festa enorme amb serpentines, globus i menjar.

En el llit no podia parar de pensar en les audicions de demà. Hauré de continuar demà o si no m'adormiré a mitja paraula...

URL curta: bit.ly/2pztpmx

Diari de la Mélodi: l'excursió al Trinity College

Dimecres, 12 d'abril 2017 00:01 Publicat a Societat

Dimarts 8 de setembre

Benvolgut diari,

Avui m'ha sorprès molt que, en arribar a l'escola, hi hagués tot d'entrepans no gaire calents sobre la taula. La professora m'ha dit que teníem una excursió sorpresa al Trinity College de Dublín. També m'ha dit que, com era sorpresa, no li podia dir a ningú i que els altres ja ho anirien descobrint mentre caminàvem cap allà.

Quan la Sara ha arribat ja podíem marxar perquè era l'última. Ens han dit que ens poséssim per parelles i jo, com ja et pots imaginar, he triat la Sara. Quan anàvem caminant cap al Trinity, que no estava gaire lluny, una nena que es diu Marie se m'ha acostat tot caminant com una diva.

- Hola Melo. O hauria de dir-te Meló? - ha exclamat la molt mal educada.

La nena venia amb el seu grupet de dues persones al darrere i quan ha dit aquella bestiesa les seves amigues s'han posat a riure. Quan han marxat, la Sara m'ha dit que era la Marie, la noia més popular de l'escola. Jo m'he sorprès molt perquè encara que fos la més popular de l'escola, no tenia dret a ser desagradable amb qui es trobava per la vida!!!!!!

Bé, la qüestió és que quan hem entrat al Trinity College hi havia unes audicions per inscriure's a la carrera de teatre i ens ho hem quedat mirant una estona. Ho feien espectacularment perfecte!!!!

Tots els nens s'han sorprès molt quan han descobert que el seu trajecte acabava aquí i que era una excursió al Trinity. Hem estat passejant pel Trinity College durant, poder, tres hores. Després ens hem menjat els entrepans que, per cert, estaven molt millor que l'olor que feien. A la tarda ens han explicat la història del Trinity. Quan hem tornat a l'escola ens han preguntat coses, com ara què és el Trinity i des de quan estava obert, per comprovar si havíem escoltat bé a l'excursió i la majoria les hem respost bé.

Quan he arribat a casa la mare havia preparat el millor menjar del món. CREPES!!!! Demà t'explicaré més, però per avui ja n'hi ha prou jo crec. O no t'has cansat?... perquè jo tinc unes ganes de marxar al llit que no t'ho imagines. Doncs així, quedem que demà més!!!!!!

URL curta: bit.ly/2oVCitQ