Diccionari 

 

- A -

An Bord Pleanála: ens públic que s’encarrega d‘estudiar i atorgar, si escau, els permisos urbanístics.

An Post: empresa pública de serveis postals.

 

- B -

Bank holiday: dia festiu; el nom deriva del fet que els bancs no obren. En total n'hi ha nou: Cap d'Any, Sant Patrici (17 de març), Dilluns de Pasqua, primer dilluns de maig, juny i agost, darrer dilluns d'octubre, Nadal i Sant Esteve. Si un bank holiday cau en cap de setmana, es trasllada al dilluns, o dilluns i dimarts en cas que Nadal i Sant Esteve caiguin en dissabte i diumenge.

Bord Bia: agència estatal que promou els productes alimentaris d’Irlanda.

 

- C -

Ceann Comhairle: president del Dáil, la cambra baixa del Parlament.

Clamp: el cep que posen als cotxes mal aparcats o que no han pagat la zona blava.

Commuter: persona que es desplaça amb transport públic, vehicle privat o bicicleta per anar a la feina / escola / universitat o tornar cap a casa.

ComReg: ens públic que s’encarrega de regular el sector de la comunicació (correu, telefonia, internet, etc.).

Craic: la diversió.

Croker: el Croke Park, estadi dublinès on només s’hi practica esports gaèlics.

CSO: sigles de Central Statistics Office, l'Institut d'Estadística d'Irlanda.

 

- D -

Dáil: la cambra baixa del Parlament de la República d’Irlanda. 

DART: el tren de rodalia de Dublin i l'únic electrificat de la xarxa ferroviària.

Dole: subsidi d'atur.

Double decker: autobús de dos pisos.

 

- E -

Eircode: el sistema de codis postals que assigna un codi únic a cada un dels immobles situats a la República. El codi té 7 dígits, els tres primers fan referència a una zona i els altres quatre són aleatoris (el codi d'una casa no té res a veure amb el de la casa del costat).

Emergency (The): nom com es coneix la Segona Guerra Mundial, un conflicte en el qual Irlanda va mantenir-se neutral.

  

- G -

GAA: sigles de la Gaelic Athletic Association, l’entitat que regula tot allò relacionat amb els esports gaèlics.

Gaeilge: la llengua irlandesa.

Gaeilgeoir: parlant de gaèlic.

Gaeltacht: zona on la llengua predominant és el gaèlic. El plural és "gaeltachtaí".

Garda: la policia irlandesa. Versió curta d’An Garda Síochána (els Guardadors de la Pau). La Garda és el cos policial en el seu conjunt, un garda és un policia i els gardaí (gardiï) són els policies.

GPO: sigles de General Post Office, l'oficina de correus més important de Dublin.

 

- H -

HSE: sigles de Health Service Executive, el Servei de Salut.

  

- I -

Iarnród Éireann o Irish Rail: empresa pública de ferrocarril.

 

- L -

Leap Card: la targeta multitransport vàlida a les grans ciutats.

Local: el pub del barri on hom va a beure regularment. Els locals són els veïns que el consideren el seu pub.

Luas: el tramvia de Dublin. Vol dir “ràpid” en gaèlic.

  

- M -

M50: la ronda de circumval·lació de Dublin.

 

- N -

North Inner City: la banda nord del centre de Dublin.

  

- O -

Oireachtas: el Parlament de la República d’Irlanda; consta de dues cambres: la baixa (Dáil) i l’alta (Seanad).

 

- P -

PPS Number: el número de la Seguretat Social.

 

- Q -

Quays (The): les ribes del Liffey al seu pas per la zona més urbana de Dublin.

 

- R -

Ramps: bandes rugoses a fi que els vehicles redueixin la velocitat. Rampaí en gaèlic.

Reshuffle: remodelació del govern durant la legislatura.

Revenue Commissioners (The): Hisenda. Generalment s'anomena Revenue.

RTÉ: sigles de Raidió Teilifís Éireann, la radiotelevisió pública.

  

- S -

Seanad: la cambra alta del Parlament.

Social Welfare: Benestar Social.

 

- T -

Tánaiste: viceprimer ministre.

Taoiseach: primer ministre. El plural és taoisigh.

TD: sigles de Teachta Dála, diputat del Dáil. 

Troubles (The): els anys de plom del conflicte nord-irlandès.

TV Licence: llicència que ha de pagar tot aquell qui tingui un televisor a casa, independentment que el miri o no. Costa 160 euros anuals.

 

Torna a dalt