Avui es commemora el 80è aniversari de la retirada britànica dels forts construïts a diverses illes del port de Cork, essent Spike Island la més important, i és que malgrat que la signatura del Tractat Anglo-irlandès el 6 de desembre del 1921 convertia l'actual República en l'Estat Lliure d'Irlanda, els punts de defensa i algunes boies d'amarratge del port de Cork van continuar en mans britàniques, juntament amb el port de Berehaven (oest de Cork) i Lough Swilly (Comtat de Donegal).

Tots aquests forts, tant a les illes del port com a les ribes, van ser construïts al llarg dels segles a fi de protegir aquest punt estratègic de possibles invasions, sobretot per part de França, un temor, el de la invasió forana, que va omplir tota la costa irlandesa de petites torres de defensa anomenades Martello Towers, nom provinent d'un tipus de construcció similar a la del Cap Mortella, a Còrsega.

La fi de la presència britànica a la zona va acordar-se al Tractat Anglo-irlandès de Comerç i l'11 de juliol del 1938, quan passaven deu minuts de les sis de la tarda, es va fer el traspàs de sobirania, amb la tricolor irlandesa essent hissada per primera vegada en aquella zona del port. Així doncs, s'acabava una presència que en el cas d'Spike Island, coneguda pels britànics com a Fort Westmoreland, havia començat amb la construcció d'una fortificació l'any 1743.

El traspàs va ser molt cordial i les tropes dels dos països van encaixar les mans amistosament; els britànics van enfilar cap al moll al so del seu himne nacional, interpretat pels irlandesos en senyal de cortesia, i van embarcar al vaixell An Saorstat, que vol dir Estat Lliure en gaèlic; per la seva banda, el contingent irlandès, del llavors anomenat Exèrcit Nacional Irlandès, va arribar a Spike Island a bord de l'Innisfallen.

L'esdeveniment va comptar amb la presència del llavors Taoiseach Éamon de Valera i de diversos dels seus ministres i va aplegar unes 40.000 persones, que van cridar de joia en veure la tricolor al vent. Segons expliquen les cròniques, es van disparar 21 salves i es va interpretar l'himne nacional però no hi va haver cap parlament.

Des de llavors, l'ús de les fortificacions han tingut un ús dispar: n'hi ha que han continuat tenint una funció militar, com la base naval de Haulbowline, i d'altres que inicialment van continuar igual que quan eren en mans britàniques però que en quedar obsoletes se'ls va canviar la funció, com és el cas d'Spike Island, que va servir com a presó fins a l'any 2004 i que en temps de la Gran Fam, cap a mitjan segle dinou, va ser la més poblada del món; a més, en ser una illa de difícil escapatòria pels corrents i per l'aigua freda, va rebre el nom de l'Alcatraz irlandès.

A l'estiu el 2016, Spike Island, fent un gir de 180 graus respecte al seu passat i després d'una inversió de 5,5 milions d'euros, va obrir les portes als turistes com a centre d'interpretació presidiari, amb un “mòdul del càstig” inclòs. El seu nou ús ha estat un èxit, fins i tot guanyant premis en certàmens internacionals com l'any 2017 al World Travel Awards, però la manca de capacitat del transport existent fa que no pugui aprofitar tot el seu potencial.

Font: Irish Examiner i Wikipedia

Foto original