La sequera imperant des de final de juny i que va durar més de quatre setmanes va provocar alguns incendis forestals que van cremar diverses hectàrees de matoll; un dels que més feina va suposar als equips d'extinció va ser el de Bray Head (Comtat de Wicklow), que fins i tot va obligar a suspendre la circulació del DART entre Bray i Greystones durant uns dies en malmetre la catenària.

Fins aquí hauria estat un incendi sense cap més història si no fos perquè aquest cap de setmana un avió de la unitat aèria de la Garda ha vist la paraula ÉIRE i el número 8 escrits amb pedres -la É i el 8 una mica borrosos-, que han aparegut per sorpresa gràcies a la desaparició dels matolls que els havien cobert durant més de vuitanta anys.

L'ÉIRE de Bray Head forma part d'un conjunt d'uns 85 senyals, cada un amb el seu número, 8 per aquest cas concret, que el Coastal Watching Service va crear durant la Segona Guerra Mundial, un conflicte en el qual Irlanda es va mantenir neutral i que a l'illa es va conèixer com a "The Emergency"; de fet, va ser aquesta neutralitat la que va empènyer el govern irlandès a erigir els senyals a fi d'informar els avions d'ambdós bàndols que allò era Irlanda i és que en aquella època no hi havia els avenços d'ara.

En aquest sentit, la tecnologia rudimentària dels avions, la imprecisió dels mapes i el desconeixement de la geografia de la zona per part d'alguns pilots, sobretot dels alemanys, va fer que en algunes ocasions les bombes caiguessin sobre la capital irlandesa, com el bombardeig de North Strand (Dublin 3) el 31 de maig del 1941, que va causar 29 morts i 90 ferits, a banda de deixar 300 persones sense casa.

D'aquest episodi hi ha diverses teories, una que diu que fou una represàlia de Hitler arran de la concessió irlandesa als aliats permetent el Donegal Corridor i l'altra que assegura que els alemanys van confondre Dublin amb alguna ciutat anglesa com Liverpool o Bristol; aquesta segona teoria explicaria que durant els anys 1942 i 1943 es creessin els signes com el de Bray Head. Amb tot, la Luftwaffe aprofitava que a Irlanda no hi havia gairebé cap defensa antiaèria per tal d'enfilar cap al nord i bombardejar Belfast o alguna altra ciutat de la costa oest d'Anglaterra.

La guerra va acabar l'any 1945 i des de llavors hi ha hagut alguns senyals que han estat sempre visibles gràcies als col·lectius que en tenen cura i fins i tot hi ha un web que els té documentats, eiremarkings.org; tanmateix, la majoria han desaparegut totalment. El comtat de Donegal, probablement per la seva situació geogràfica a prop de la ruta que seguien els aliats a l'hora de creuar l'Atlàntic, és on en queden més, vuit.