Preocupació pel darrer bastió georgià d’O’Connell Street

Preocupació pel darrer bastió georgià d’O’Connell Street L'edifici d'estil georgià al número 42 d'O'Connell Street, Dublin 1 / Foto: Liffey

Totes les ciutats importants tenen el seu carrer més conegut i en el cas de la capital irlandesa aquest rol se l’emporta, sense cap mena de dubte, O’Connell Street (Dublin 1), una autèntica artèria de comunicació per on passen la majoria d’autobusos i que ha estat testimoni privilegiat dels canvis que ha patit la ciutat al llarg de la seva convulsa història, sobretot la dels darrers tres-cents anys.

El tram del carrer més llunyà al Liffey, conegut com a Upper, va ser construït durant el boom econòmic de mitjan segle XVIII, quan Dublin era la segona ciutat més important de l’Imperi Britànic després de Londres, i va tenir com a principal promotor Luke Gardiner, un aristòcrata responsable de gran part dels edificis d’estil georgià que, encara avui, dominen el paisatge de la north inner city dublinesa. Com a recompensa, la ciutat li va dedicar dos carrers a la zona, Gardiner Street i Gardiner Place.

Amb tot, si bé molts carrers han conservat els edificis d’estil georgià, essent North Great George’s Street el més representatiu, a O’Connell Street la història ha estat molt diferent i és que la importància del carrer ha causat estralls als seus edificis. En aquest sentit, revoltes, incendis, manca de manteniment, decadència o especulació urbanística han fet que a O’Connell, de totes les cases senyorials d’estil georgià construïdes per Gardiner només en quedi una, la situada al número 42, a l’altura del carrer Cathal Brugha.

De tota manera, segons ha explicat Melanie Hayes, professora del Trinity College, el fet que l’edifici hagi romàs buit durant molts anys, a excepció d’algun període d’okupació, fa que perilli el seu futur si no hi ha canvis en la seva situació, malgrat que està catalogat com a estructura protegida i en principi qualsevol projecte que s’hi faci l’hauria de preservar en el seu estat actual.

El primer propietari de l’immoble fou Robert Robinson, metge i professor d’anatomia al Trinity, i després l’edifici va passar per diverses mans sense cap fet destacable. Els problemes van començar a mitjan anys seixanta del segle passat quan, en una febre especuladora amb cert acarnissament per tot allò que representava el passat britànic de l’illa, com l’estil georgià, els edificis situats als números 40 i 41 van anar a terra i s’hi va construir el Royal Dublin Hotel, nom paradoxalment britànic, que va incorporar el número 42 l’any 1972, això sí, deixant-lo intacte.

Com sol passar força sovint amb els edificis que s’han construït enderrocant-ne un altre de més antic que havia durat molts més anys, ara fa una dècada l’hotel va anar a terra però, una altra vegada, el número 42 va romandre intacte gràcies al fet d’estar al registre d’estructures protegides.

Des de llavors tota la zona ha estat a l’espera que es concreti la construcció d’un gran centre comercial que aniria des d’O’Connell fins al popular Moore Street, molt conegut per les seves parades de fruita. El projecte inicial del promotor Joe O’Reilly i la seva empresa Chartered Land tenia un pressupost de 1.250 milions d’euros, incloent-hi una galeria d’art al número 42 d’O’Connell, però la crisi econòmica ho va aturar tot.

Després, els terrenys i edificis d’O’Reilly van anar a parar a mans de la NAMA, el banc públic d’actius tòxics que, l’any 2015 i en el marc del Project Jewel, els va vendre al grup britànic Hammerson. L’any 2016 es va aconseguir una extensió del permís d’obres per a un període de cinc anys i que tenia com a condició la preservació de l’edifici, però ara s’espera que se’n demani una altra perquè l’any passat es va nomenar un arquitecte nou per al projecte.

D’altra banda, un portaveu de Hammerson ha reconegut l’alt valor de l’immoble i ha explicat que ja s’han reunit amb el grup assessor de Moore Street per tal d’arribar a un consens sobre el futur de l’edifici i el seu encaix en tot el projecte del gran centre comercial.

Font: The Irish Times

Torna a dalt