Cada any, a final de desembre i a semblança del que fan al Regne Unit, el govern irlandès desclassifica documents oficials secrets de fa trenta anys i òbviament, sorgeixen històries que només sabien els qui en aquella època eren al rang més alt de l’administració. Enguany s’ha començat a desclassificar els documents del 1989, un any en què el conflicte nord-irlandès continuava sent el focus de l’activitat diplomàtica entre Irlanda i el Regne Unit.

De tota manera, els documents desclassificats durant aquests darrers dies també revelen altres històries no tan conegudes de les relacions internacionals, sobretot tenint en compte que, si bé ja era el final de la Guerra Freda, els dos blocs enfrontats -liderats pels Estats Units d’una banda i per la Unió Soviètica de l’altra- encara desconfiaven molt l’un de l’altre.

En aquest sentit, entre els papers del 1989 hi ha un document relacionat amb un alt diplomàtic nord-americà destinat a l’ambaixada dels Estats Units a Dublin en què mostrava la seva preocupació pel possible ús per part dels soviètics de les antigues drassanes que l’empresa holandesa Verolme havia tingut -fins al seu tancament, l’any 1984- al port de Cork, a tocar de Cobh.  

Irlanda era -i és- un país neutral, atès que no forma part de cap organització militar, tot i que participa en missions internacionals de pau de l’ONU, i la reunió entre el llavors Taoiseach Charles Haughey i el líder soviètic Mikhail Gorbatxov a l’aeroport de Shannon l’abril d’aquell any va generar sospites, que van augmentar quan durant el mateix mes d’abril, Haughey va fer escala a l’aeroport moscovita de Xeremétievo de tornada d’un viatge del Japó i es va reunir amb el viceprimer ministre soviètic, Vladimir Kamentsev.

Dies després, en un discurs pronunciat al Dáil, Haughey va destacar la possibilitat de treballar plegats amb l’URSS en matèria de pesca i de reparació de vaixells, fent menció a l’antiga drassana de Verolme. Per la seva banda, segons Haughey, els soviètics van suggerir de treballar conjuntament en unes instal·lacions de reparació de vaixells i de relleu de tripulacions, de fer recerca en piscifactories, processament de peix i màrqueting.  

Davant de tanta voluntat de cooperació entre irlandesos i soviètics, el diplomàtic nord-americà Dean Curran va contactar el departament d’Afers Estrangers irlandès a fi que li’n fessin cinc cèntims, això sí, assegurant que no ho feia oficialment, sinó per les qüestions que li havien fet algunes persones de Washington.

Curran va alertar que els soviètics podrien fer servir les drassanes amb finalitats militars i és que, al món de l’espionatge, tothom sabia que la flota pesquera soviètica a l’Atlàntic Nord duia a terme un ampli ventall d’activitats que no podien ser catalogades -ni fent un exercici d’imaginació molt generós- com a pesca.

Font: Irish Examiner (Brian Hutton)