Cau el darrer bastió del nyap urbanístic de Ballymun

Cau el darrer bastió del nyap urbanístic de Ballymun Entrada al Ballymun Town Centre / Foto: Liffey (arxiu)

Als anys seixanta del segle passat, l’ajuntament de Dublin va trobar inacceptable que hi hagués gent vivint en condicions deplorables al centre d’una capital europea i va construir el barri de Ballymun, al nord de la ciutat i a prop de l’aeroport. El projecte va ser un experiment urbanístic que combinava blocs d’edificis de gran altura -on destacaven set torres de quinze pisos- i comoditats jamai vistes a Irlanda, com ascensor o calefacció central.

De tota manera, la combinació explosiva de factors com el fet de ser al mig del no-res -fins al punt que alguns l’anomenaven Ballymoon, Vilalluna-, tenir una oferta molt limitada de transport públic i uns residents de classe baixa força marginats socialment, va ser una font de problemes que es va anar accentuant amb el temps, afegint-se’n d’altres com el tràfic i consum de drogues i actes de vandalisme dia sí, dia també.

Amb aquest panorama tan desolador, les autoritats van reconèixer que aquell experiment urbanístic havia estat un fracàs i van decidir de començar a posar fil a l’agulla. En aquest sentit, a final dels noranta es va iniciar un pla de rejoveniment per al barri que va suposar un autèntic rentatge de cara, essent una de les accions més visibles l’enderroc de tots els blocs d’edificis, tot i que el darrer a caure va ser la Torre Plunkett, el setembre del 2015.

Amb tot, el vell centre comercial, construït fa més de cinquanta anys, encara romania dempeus i ja feia dos anys que es preveia d’enderrocar-lo després que en un primer moment, durant la dècada dels anys deu, s’hagués pensat de remodelar-lo amb un projecte a càrrec de la promotora immobiliària Treasury Holdings, que l’any 2000 havia comprat el 53% del complex per sis milions de punts, l'antiga lliura irlandesa (7,6 milions d’euros).

Tanmateix, el projecte, que havia d’estar enllestit l’any 2005, no va acabar de concretar-se fins al 2009, quan Treasury Holdings va obtenir el permís urbanístic, però després va arribar la crisi, la promotora va fer fallida i el centre comercial va acabar a mans de la NAMA, el banc públic d’actius tòxics, que uns anys més tard li va vendre a l'ajuntament.

El fat del centre comercial, anomenat Town Centre, va decidir-se l’abril del 2014 quan la cadena de supermercats Tesco, que jugava el sempre important paper de local esquer (anchor tenant) a fi d’atraure clientela cap als altres establiments, va abaixar la persiana. Després, el centre va agonitzar durant quatre anys més, fins que les darreres botigues que hi havia van plegar veles l’estiu del 2018.

Finalment, a principi d’aquest any van començar els treballs preliminars, que es van haver d’aturar amb el confinament. Ara, un cop llevades les restriccions imposades al sector de la construcció -o desconstrucció-, les màquines han començat la feina més pesada: l’enderroc del centre comercial, posant així punt final, ara sí, al que molts consideren com el nyap urbanístic més gros de tota la història d’Irlanda.

Al seu lloc s’hi ha previst de construir uns tres-cents habitatges i locals comercials, que tindran el plus afegit de ser a tocar d’una estació de Metrolink, la futura línia de metro que a partir del 2027 hauria d’enllaçar el centre de Dublin amb Swords passant per l’aeroport. El problema és que ara, amb la Covid-19, el projecte podria patir les conseqüències dels ajustos econòmics que es preveuen durant els mesos vinents.

Font: The Irish Times

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt