Quan tant els abusos a menors perpetrats per capellans catòlics durant unes quantes dècades i revelats a l'Informe Cloyne com l'afer de les Bugaderies de la Magdalena encara estan molt presents, ara, sense haver tingut temps per a pair-ho ha arribat la darrera entrega amb la qual Irlanda es torna a retrobar amb el seu passat més fosc, de quan la vida dels ciutadans seguia al peu de la lletra els cànons catòlics.

La història se situa a la residència per a mares solteres i infants orfes que l'orde de les Germanes del Bon Socors va gestionar del 1925 fins al 1961 a la població de Tuam (Comtat de Galway). Segons sembla, ja feia temps que se'n sabien els detalls, però ara el cas ha agafat volada arran de la seva gravetat: en una fossa sèptica al costat de la residència s'hi van enterrar 796 nadons, la majoria sense cap identificació.

El govern ha endegat una investigació en què hi ha involucrats diversos departaments i és que a mesura que es van coneixent els detalls l'assumpte comença a tenir totes les característiques més pròpies d'una pel·lícula de terror a la qual els irlandesos, pels casos esmentats anteriorment, ja han començat a acostumar-se.

Ara s'haurà de determinar la causa de la mort dels nadons, però segons testimonis de l'època, l'alta mortalitat infantil a la residència era provocada, és a dir, que en ser fills de mares solteres o abandonats en molts casos no es tenia cura dels infants. Fins i tot hi ha qui diu que se'ls deixava sense menjar fins que morien o se'ls provocaven infeccions que posaven fi a la vida dels nadons. Aquesta alta mortalitat va fer sospitar les autoritats sanitàries de l'època que, després de fer algunes visites a la residència i veient el panorama, van decidir de tancar-la l'any 1961.

Foto original