Cinquanta anys de l'inici del sistema monetari decimal
El 14 de febrer del 1971 el sistema monetari irlandès va esdevenir totalment decimal, és a dir, que hi havia la lliura -o punt, en gaèlic- i els penics, en què cent penics feien una lliura; això va suposar la desaparició de monedes com el farthing (un quart de penic), el mig penic, els tres penics, el xíling, el florí i la mitja corona, que havien passat per les mans i butxaques dels irlandesos d’ençà del dotze de desembre del 1928.
Aquestes monedes van ser dissenyades per Percy Metcalfe (1895-1970), que fou triat per una comissió dirigida per l’escriptor WB Yeats, i reflectien molt bé el pes de l’agricultura i el món rural a l’economia irlandesa de l’època. En aquest sentit, en una de les dues cares de les monedes sempre hi havia un animal: un cavall, un salmó, un bou, un gos llebrer, una llebre, una gallina amb pollets, una truja amb garrins o una becada.
A l’altra cara, l’omnipresent arpa, una icona nacional que avui encara apareix a la branca irlandesa de la família de l’Euro i que és una adaptació de l’Arpa de Brian Ború del Trinity College. La inscripció també va evolucionar en la mateixa línia que la política i si al principi hi deia Saorstát Éireann (Estat Lliure d’Irlanda), a partir del 1939 va passar a ser Éire.
L’any 1971, el disseny de les monedes no va canviar gaire amb el pas al sistema decimal; de fet, un xíling va passar a ser cinc penics i un florí deu penics, i en ambdós casos van mantenir el bou i el salmó, respectivament. Només hi va haver novetat a les monedes de mig, d’un i de dos penics, que eren imports nous, amb disseny de Gabriel Hayes (1909-1978) basat en ocells ornamentals. Per contra, el quart de penic (farthing) va desaparèixer, però la becada va sobreviure passant a la moneda de cinquanta penics.
Més endavant, l’any 1985, es va encunyar la moneda de vint penics, que va recuperar el cavall que havia tingut la desapareguda mitja corona i el 20 de juny del 1990 va arribar la primera lliura en moneda -fins llavors aquest import només era en paper-, mantenint la pràctica de posar-hi fauna autòctona -tot i que en aquest cas sense recuperar cap animal anterior-, més concretament un cérvol comú (red deer).
Fotos del Central Bank of Ireland