El Trinity vol desempallegar-se dels cadàvers de l'armari

El Trinity vol desempallegar-se dels cadàvers de l'armari Façana exterior del Trinity College / Foto: Liffey

Segons la dita popular, tothom té un cadàver amagat a l’armari, una frase aterridora que, afortunadament, en bona part dels casos és en sentit figurat i que vol dir que tothom té alguna cosa a amagar, fins i tot els que semblen més bones persones. Tanmateix, en el cas del Trinity College la cosa és literal, atès que la universitat té restes humanes de 484 persones diferents, que van arribar a Dublin entre el segle XVIII i el XX, quan això de dur cadàvers amunt i avall era força habitual a fi d’instruir els estudiants en anatomia o fer recerca científica.

De tota manera, això podria canviar gràcies a la creació del Trinity Legacies Review Working Group, un grup de treball en què hi ha estudiants, sindicats i acadèmics, i que té l’objectiu d’analitzar l’ampli llegat fruit de quatre-cents trenta anys d’història -la institució fou fundada l’any 1592-, incloent-hi èpoques passades d’infaust record en què no va ser immune a les pràctiques no gaire ètiques de l’Imperi Britànic arreu del món, amb uns exploradors, mig antropòlegs mig científics, que trobaven la gent d’altres llocs molt exòtica i que els duien cap al Regne Unit i en menor mesura cap a Irlanda.

Els primers cadàvers en què ha posat la mirada el grup de treball són els tretze que dos acadèmics amb connexions amb el Trinity, Andrew F Dixon, que després hi faria classes d’anatomia, i Alfred C Haddon, van endur-se l’any 1890 de l’illa d’Inishbofin, situada davant de la costa de la Connemara, al comtat de Galway, sense el consentiment dels illencs, que d’ençà de llavors n’han reclamat el retorn. De fet, bona part dels cadàvers irlandesos del Trinity provenen de la meitat oest de l’illa i és que per a l’anglicitzada acadèmia dublinesa, molts nadius d’aquella zona eren gairebé tan exòtics com els africans o els aborígens australians.

D’altra banda, fins ara la crida feta des d’Inishbofin havia estat ignorada, però en línia amb moltes altres universitat, museus i institucions científiques d’arreu del món, que han endegat processos de retorn de restes humanes cap al lloc d’origen, sembla que també podria ser el torn de la universitat dublinesa. Així doncs, els tretze cadàvers d’Inishbofin, que estan guardats al Museu d’Anatomia Antiga del Trinity, podrien fer el viatge de tornada cap a l’oest cent trenta-tres anys després.

Un altre tema espinós analitzat pel grup de treball és la Berkeley Library, la biblioteca inaugurada l’any 1967 i que d’ençà del 1978 està dedicada a George Berkeley, antic estudiant del Trinity i diaca de l’Església anglicana a Derry, que entre els anys 1729 i 1731, quan vivia a Rhode Island, va comprar, pel cap baix, tres esclaus; també va comprar una plantació a Bermuda i tenia plans per a crear una universitat que formés missioners per a fer proselitisme entre els nadius americans. Amb tot, aquest cas ha generat més debat i és que el nom Berkeley té un alt valor sentimental per a diverses generacions del Trinity, després que hi passessin sessions maratonianes d’estudi durant els seus anys universitaris.   

 

Torna a dalt