St James's Gate, dos segles i mig de territori Guinness

St James's Gate, dos segles i mig de territori Guinness Una de les portes de la fàbrica de cervesa Guinness / Foto: Liffey

El trenta-u de desembre del 1759, Sir Arthur Guinness, iniciador de la saga cervesera més coneguda del món, va signar un contracte de lloguer per una cerveseria -llavors en desús- situada a Saint James’s Gate, nom que deriva d’una de les portes de l’antiga muralla de Dublin; les condicions: quaranta-cinc lliures anuals durant un període de nou mil anys.

Aquell dia va ser l’inici d’una història molt reeixida, la de la Guinness, amb dues enes i dues esses, com hom pot comprovar avui veient l’activitat frenètica que hi ha durant les 24 hores del dia, amb un no parar de camions entrant i sortint de la fàbrica a fi de distribuir l’or negre arreu del món; a l’hora de transportar la cervesa, ara es fa mitjançant camions, tot i que, antigament, es feien servir barcasses, la darrera de les quals, operant fins al vint-i-tres de juny del 1961.

La cerveseria va anar creixent al voltant de James’s Street, passant dels 4.000 metres quadrats inicials fins als 259.000, un espai ocupat per la planta de producció, però -antigament- també per habitatges, tant els dels Guinness -amb Sir Arthur dirigint el negoci in situ-, com per als empleats i les seves famílies, fent que treballar en aquesta empresa fos considerat una molt bona feina, que sovint passava de pares a fills. 

De fet, la fàbrica és tan extensa que fins ben entrat el segle XX hi havia tot un entramat de vies de tren, per on es transportava la mercaderia, tant matèries primeres com producte acabat; a més, com que la planta de producció queda a banda i banda de James’s Street, a fi d’evitar de passar pel mig del carrer, es va construir un túnel, que té forma d’espiral per tal de salvar el desnivell que hi ha entre la part alta i la part baixa.

Una cosa que hom pot percebre fàcilment tot passejant per la zona és que a la companyia li agrada marcar territori, volent deixar clar que aquell tram de James’s Street és el feu de la Guinness, perquè el nom i l’arpa -símbol de la casa- estan estampats arreu, sobretot a les portes, que solen ser de color negre, com la seva cervesa.

Pel que fa a la producció, cada any de la Saint James’s Gate surten uns vuitanta-tres milions d’hectolitres de cervesa, que equivalen a uns 12.500 milions de pintes, essent una de les plantes més rendibles del món i que en el cas de la Brewhouse 4, inaugurada el 2014, utilitza les tecnologies més modernes i respectuoses amb el medi ambient. Òbviament, la reina és la Guinness, però produeix altres cerveses de tirada més petita a l’Open Gate Brewery, on fan tota mena d’experiments i sessions de tast.

D’altra banda, el fet de ser una marca tan icònica no ha estat desaprofitat per la companyia, que l’any 2000 va obrir la Guinness Storehouse, un museu situat a la mateixa fàbrica que és el punt d’atracció turística d’Irlanda que rep més visitants, amb gairebé dos milions de persones. I en tant que turistes, com no podia ser altrament, tots es fan la foto de rigor davant d’una porta negra amb la paraula Guinness i l’arpa daurada.   

El recorregut va pujant plantes tot explicant la història de l’empresa i com es fa la cervesa, fins que s’arriba al punt culminant, a dalt de tot, on hi ha el Gravity Bar, des d’on hom té una vista panoràmica de Dublin i on es pot assaborir la millor pinta, atès que diuen que la millor Guinness és la que se serveix més a prop de la fàbrica, per la qual cosa, en principi, la del Gravity Bar encapçalaria la classificació. I si hi ha algú que no vol passar per totes les plantes del museu, però vol beure una de les millors Guinness, seguint aquesta teoria hauria d’anar a can Harkin, que és just a l’altra banda del carrer.

Torna a dalt