Durant les darreres dècades hi ha hagut un canvi radical en el paisatge de les Docklands, és a dir, l’antiga zona portuària situada al voltant del tram final del Liffey, passant d’una fesomia grisa i industrial a una altra de molt moderna, amb edificis de vidre i un aspecte molt futurista. De tota manera, a les Docklands encara hi resten vestigis del seu passat industrial, com els dos ponts Scherzer, uns ginys mecànics que, per la seva significança, han estat inclosos al registre d'estructures protegides.

El nom prové del seu inventor, William Donald Scherzer, un enginyer nord-americà d’ascendència alemanya que va fundar la seva pròpia empresa a Chicago, la Scherzer Rolling Lift Bridge Company, un nom una mica llarg, però que descriu perfectament els seus ponts, puix que n’hi havia de llevadissos i d’altres que basculaven sobre si mateixos.

I els dos de Dublin són d’aquesta segona classe -basculants-, fet que va reduir l’operativa a l’hora de permetre el pas d’un vaixell, de trenta a quatre minuts; un motor elèctric feia bascular el pont, la caixa -que en posició normal estaria alçada- baixava i la part horitzontal per on passaven els vehicles s’elevava, deixant via lliure a les embarcacions que volguessin entrar al Liffey dels molls interiors o viceversa.

El pont s’aixecava en trenta segons, passava el vaixell, trenta segons més per tornar a baixar i pim pam, feina feta, una autèntica revolució que va suposar un estalvi important de temps respecte al pont anterior, que funcionava amb tecnologia manual.

El primer dels ponts Scherzer de Dublin fou instal·lat l’any 1912 a Spencer Dock, on el Royal Canal arriba al Liffey, a tocar del lloc on ara hi ha el Centre de Convencions. I la seva història fou tan reeixida que vint anys després, el 1932, en van instal·lar un altre d’igual a la resclosa de George's Dock, a la mateixa ruta del port, però més a prop del centre.

I avui, tenint en compte que a George’s Dock no hi ha aigua i que pel tram final del Royal Canal no navega cap embarcació, els dos ponts ja no roden, són dues estructures estàtiques, però continuen fent servei al trànsit que circula pels molls. A més, permeten de gaudir d’una obra d’enginyeria del passat, fent volar la imaginació anant cent anys enrere i visualitzant tots aquells ferros i engranatges en moviment per tal de fer girar el pont.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV