Al costat de les Quatre Corts i de la parada del Luas homònima -Four Courts, Na Ceithre Cúirteanna- hi ha una zona verda molt petita, però alhora molt bonica: The Chancery Park o en gaèlic, Páirc Na Seansaireachta.

Inicialment, no era un parc públic, sinó que era una extensió del boc d’habitatge social de vint-i-set unitats que hi ha al costat -la Chancery House-, acabat el 1935 després de només nou mesos d’obres i essent un dels molts complexos dissenyats durant els setze anys en què l’anglès Herbert Simms fou el procliu arquitecte en cap del Comú de Dublin, llavors anomenat Dublin Corporation; durant el seu mandat va tenir lloc la construcció d’uns 17.000 habitatges.

Tornat al parc, és un exemple d’Art Déco -un estil molt popular en aquella època a ciutats com París- i entre els elements que més destacats hi ha les dues portes d’accés, amb el nom en anglès i gaèlic a la part superior i amb una coberta plana de forma arrodonida, molt habitual en els treballs de l’arquitecte Simms i que hom pot trobar a altres llocs de Dublin, com els refugis per a banyistes a la Bull Wall, el dic de protecció al costat nord de la badia de Dublin.

Al centre del parc hi ha una bassa octogonal -de vuit costats- amb un sortidor de diversos nivells, amb una rèplica d’un nenúfar i dues aus que sembla que beguin l’aigua que cau de la part superior. La gespa està molt ben cuidada, així com els arbustos, molt ben retallats i que donen un toc molt elegant al parc, tant quan fa sol com quan, molt de tant en tant, Dublin es veu sorpresa per la neu. I per als qui hi vagin a descansar, hi ha uns bancs molt Art Déco, que potser al cap d’un tens de seure-hi no són gaire còmodes.

A la banda més propera a la via del Luas hi ha un quiosc amb un finestral molt gros, ideal per a fer de quiosc de venda de cafès, refrigeris i gelats, però malauradament, de fa molt temps que roman tancat tenint una funció únicament decorativa, a banda d’informar de l’hora amb un rellotge, situat a la part superior, de la casa Stokes de Cork, que sempre col·loca els seus rellotges als millors llocs, com als icònics antics grans magatzems Clerys del carrer O’Connell.

D’altra banda, fa uns quinze anys, el parc va ser notícia perquè després d’una remodelació que havia costat 150.000 euros, només obria durant quinze hores a la setmana, amb Parcs i Jardins adduint que s’hi veien obligats per l’ús que en feien alguns individus -malfactors de tota mena, drogoaddictes, alcohòlics i incívics-, però finalment, la pressió popular va fer cedir els responsables municipals i ara roman obert durant les hores de sol.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV