D’ençà del 1971, al número 83 de Pembroke Road, al barri dublinès de Ballsbridge, hi ha un edifici amb un disseny molt singular basat en uns mòduls quadrats de formigó que recorden un rusc d’abelles. El seu primer nom va ser Texaco House i és que la companyia petroliera va estrenar l’immoble després de traslladar-hi la seva oficina el 1972, que fins llavors havia estat al carrer O’Connell, essent, segons l’Irish Times de l’època, el bloc d’oficines més car de Dublin.

I ara, seguint la mateixa pràctica, s’anomena Jones Engineering House, atès que hi ha les oficines de la consultora Jones Engineering. Amb tot, al número 83 de Pembroke Road sempre hi ha hagut un fil conductor entre els ocupants que hi han anat passant, atès que després que Texaco se n’anés, l’edifici va mantenir el vincle amb el món del motor, convertint-se en un concessionari de cotxes de la marca Audi i ara, el cotxe de Jones Engineering aparcat davant és... un Audi!

La Texaco House va ser obra de David Keane, del despatx d’arquitectura David Keane and Partners -posteriorment anomenat Keane Murphy Duff-, que va inspirar-se en la Brasília de Niemeyer i que també va dissenyar altres edificis icònics de Dublin, com el Centre Comercial de Phibsboro que, de tan lleig, té un punt atractiu i tot.

Tornant a Pembroke Road, hi ha tres plantes -la baixa i dues de superiors-, que en total sumen uns 1.715 metres quadrats; hi ha una part central, on hi ha l’ascensor, l’escala i els lavabos, i la resta de l’espai és obert, fet que permet molta flexibilitat a l’hora de dissenyar la distribució de l’oficina. A més, les dimensions dels finestrals permeten el pas de molta llum. I a la part del darrere, més amagada, hi ha una torre amb les escales d’emergència.

A diferència de l’ambaixada dels Estats Units, que no queda gaire lluny i que té un disseny força semblant, a la Texaco House el mòdul de formigó no fa de marc de la finestra perquè el vidre, que de facto és la paret perquè va de terra fins al sostre, queda més endarrere.

D’altra banda, també hi ha dues escultures que li donen un toc artístic: una situada al vèrtex de l’edifici i l’altra penjada de les branques de l’arbre que hi ha a la cantonada.

Ara tot és molt bonic, però el número 83 de Pembroke Road va córrer perill el 2013 quan el seu propietari va sol·licitar un permís d’enderroc; tanmateix, tot i que inicialment el Comú de Dublin li’l va concedir, posteriorment, després de les apel·lacions de diverses entitats amants del patrimoni, An Bord Pleanála, el regulador urbanístic, li’l va denegar adduint que era un edifici amb una singularitat arquitectònica i tècnica que l’havien convertit en una icona de la zona.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV