El DART, el tren de rodalia de Dublin, fa quaranta anys

El DART, el tren de rodalia de Dublin, fa quaranta anys Un comboi del DART a l'estació de Dalkey, sud de Dublin / Foto: Liffey

El vint-i-tres de juliol del 1984 va engegar el DART -sigles de Dublin Area Rapid Transit-, el tren de rodalia de Dublin, un mitjà de transport que de fa temps forma part de l’imaginari col·lectiu dels habitants del Gran Dublin, sobretot dels commuters que el fan servir cada dia, molts dels quals considerant-lo gairebé com una segona casa, amb els seus icònics vagons de color verd així com els seients, molt tous i còmodes -ideals per als trajectes més llargs-, i els anuncis per megafonia, tant de les estacions -en anglès i en gaèlic- com del mític mind the gap, és a dir, que hom vigili en el buit que hi ha entre l'andana i el tren.

La del DART ha estat una història molt reeixida, massa i tot, perquè a l’hora punta sembla una llauna de sardines i en els trams més propers al centre de Dublin hi ha vegades que no s’hi cap. De fet, quan ara fa quaranta anys va començar el servei, els seus impulsors no les tenien totes i és que ja el primer dia, durant el viatge inaugural, hom va veure que els dublinesos adoptarien el nou servei de manera entusiasta.

En aquest sentit, el vint-i-tres de juliol de 1984, el primer comboi sortit de Bray en direcció a Dublin ja no podia acceptar més passatgers a partir de la sisena parada, la de Dún Laoghaire, i al llarg d'aquell dia van utilitzar el tren unes 35.000 persones, 15.000 més de les que que hom havia previst inicialment.

La seva construcció va costar setanta-set milions de lliures irlandeses -noranta-vuit milions d'euros- que ara equivaldrien a uns dos-cents milions, tenint com a fet diferencial amb la resta de vies fèrries d'Irlanda que era electrificada; anteriorment, tots els trens funcionaven amb una locomotora dièsel.

El DART fa un recorregut de cinquanta-tres quilòmetres i para a trenta-una estacions, anant del nord -Howth o Malahide- al sud -Bray o Greystones- seguint la costa. Òbviament, amb uns vint milions de passatgers anuals, es podrien explicar milers d'històries relacionades amb la línia i fins i tot hi ha hagut gent que s’ha conegut al tren i ha acabat casant-se. Per molts anys, DART!

Torna a dalt