A tocar de Thomas Street i més concretament dins del complex d’empreses tecnològiques conegut com The Digital Hub hi ha una torre molt curiosa: la St Patrick’s Tower, un antic molí de vent construït el 1757 i reconstruït el 1815 a fi de proveir d’energia la Thomas Street Destillery, que entre final del segle XVIII i principi del XIX era la de més capacitat de Dublin.

La torre -que va cessar l’activitat l’any 1926- queda una mica amagada en la trama urbana del barri de les Liberties, però de lluny, la seva alçària de trenta-tres metres i mig -el molí més alt d’Europa segons diu una placa a Thomas Street- fa que sigui visible de molt lluny, fins i tot sembla que formi part de la fàbrica Guinness -que d’ençà del 1949 n’és la propietària-, que té algunes xemeneies i cisternes de cervesa que li fan la competència en l’skyline de la zona.

L’estructura recorda una torre celta, com l’O’Connell Tower, al cementiri de Glasnevin, però en aquest cas la base és molt més ampla que no pas la cúspide, on hi ha una cúpula de color verd clar coronada amb la representació més típica de Sant Patrici, és a dir, amb un bastó en una mà -potser foragitant serps- i una creu a l’altra.

A la torre hi ha unes finestres, algunes amb uns vidres trencats i les altres tapiades amb maons, llevat d’uns forats que permeten el pas de l’aire; el disseny és força auster, amb un maó de color marró sense cap més decoració, a banda de la vegetació que ha trobat una escletxa on arrelar i que sobreviu heroicament aguantant els embats dels elements.

L’entorn no és gaire bonic, atès que el gros de l’espai l’ocupa l’aparcament del Digital Hub, però també hi ha un cafè, el Container Coffee, un nom molt descriptiu perquè l’establiment és un contenidor, això sí, té una acollidora terrassa amb bancs i taules i una magnífica vista cap a la St Patrick’s Tower.

D’altra banda, al costat de la torre hi ha un perer amb molta història i és que és un dels arbres fruiters més longeus de Dublin. En aquest sentit, en una fotografia que data el 1892 durant un tour per destil·leries de whiskey a la ciutat, ja hi apareix i algunes proves genètiques fetes a una fulla de l’arbre estimen que va ser plantat uns cinquanta anys abans; bàsicament, que el perer deu tenir entre 170 i 180 anys. A més, no és un arbre simplement decoratiu, sinó que alguns estudiants del National College of Art and Design -situat al costat- n’agafen peres i en fan codonyat.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV