Fa unes setmanes va morir a l’edat de 98 anys Denis McGuinness, el darrer voluntari irlandès que va participar a la Guerra Civil Espanyola. Es calcula que el nombre d’irlandesos que van lluitar en aquell conflicte bèl·lic va ser d'aproximadament 1.000 homes i es van repartir de manera desigual entre els dos bàndols: 700 amb els franquistes i 300 amb els republicans.

Aquesta diferència entre uns i altres s’explica perquè en aquella època el catolicisme regia la vida dels irlandesos i l’assassinat de capellans catòlics a l’Estat espanyol va fer reaccionar alguns ciutadans que van creure que s’havia de fer alguna cosa. De l’altra banda hi havia els que veien l’avanç del feixisme com un perill i van allistar-se a les Brigades Internacionals.

McGuinness, nascut a Blackrock (sud de Dublin) l’any 1914, va salpar de Galway el desembre de 1936 i després de tres dies de travessia va arribar al nord d’Espanya. Els joves irlandesos lluitant al bàndol franquista van formar el Terç XV Bandera Irlandesa de la Legió Estrangera espanyola capitanejada pel general Eoin O’Duffy, personatge una mica excèntric que va tenir diversos sobrenoms i de qui es diu que dirigia les tropes des dels millors hotels de la zona.

Van entrar en combat per primera vegada a la zona de Ciempozuelos (a 35 km de Madrid) al març de 1937 i les dues primeres baixes van ser causades per foc amic provinent de soldats canaris. Més tard van participar a la Batalla del Jarama que també va ser la darrera gran batalla en què van participar perquè poc després van tornar a Irlanda via Portugal essent rebuts a Dublin per milers de persones.

El mal comportament dels irlandesos, en part gràcies al vi barat i a les ganes de festa, va fer que els franquistes acordessin de no requerir més la seva presència tot i que hi havia centenars de voluntaris esperant de ser embarcats per anar a lluitar. 

En una entrevista per a un treball universitari fet per la seva néta, McGuinness va narrar les seves batalletes i vivències. Entre d’altres coses va explicar que cobrava 15 pessetes cada 5 dies i que les atrocitats comeses a la rereguarda franquista no tenien res de diferent amb altres guerres civils; com a exemple va citar l’execució de 15 comunistes a Badajoz.

El fet de lluitar al bàndol franquista no li va fer mai gaire gràcia i sempre deia que no era feixista sinó que només lluitava contra el comunisme. A més, el seu pare va morir jove i com que era el més gran dels germans va decidir anar a lluitar per guanyar diners per a la família. Durant la Segona Guerra Mundial, en què Irlanda va mantenir-se neutral, va formar part de les Forces de Defensa Local, fet pel qual se li va entregar una medalla fa tot just un any.

Font: Evening Herald

URL curta: bit.ly/2qx58gQ

Foto original