Dia de desgreuge, amnistia i disculpa ahir tant al Dáil com al Senat amb l’aprovació de la llei que perdona els que van desertar de les forces armades per anar a lluitar al bàndol aliat durant la Segona Guerra Mundial. En total, es calcula que 60.000 irlandesos van participar-hi, 5.000 dels quals eren soldats de l’exèrcit irlandès.

Els desertors que van sobreviure el conflicte i van tornar a casa van ser inclosos en una llista negra que va prohibir-los de treballar per a l’Estat durant set anys. Per al ministre de Justícia, Alan Shatter, finalment s'ha reconegut la contribució d’aquests homes a l’alliberament d’Europa de mans del nazisme.

Peter Mulvany, promotor de l’Irish Soldiers Pardons Campaign, va dir que ahir era un gran dia per al país. Va citar l’exemple d’alguns soldats que van alliberar el camp de concentració de Belsen i que en tornar a Irlanda van haver de marxar una altra vegada perquè eren rebutjats per tothom.

Pel que fa a l’oposició, el Fianna Fáil, mostrant la seva vena més republicana, va mostrar la seva satisfacció per la llei però alhora va recordar al ministre Shatter que el que va passar amb els desertors era comprensible en aquella època puix que s’havien allistat a l’exèrcit britànic, organització que no gaudia de gaire simpatia entre els irlandesos.

Finalment, el portaveu del Sinn Féin, Seán Ó Fearghaíl, va demanar un reconeixement per als qui també van lluitar contra el feixisme a la Guerra Civil Espanyola i que van ser excomunicats per l’Església Catòlica, que donava suport a Franco i que veia el bàndol republicà com un enemic que feia perillar la seva hegemonia.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/gL4m