Segons un documentari de la televisió pública RTÉ anomenat “A Sovereign People” (Un Poble Sobirà), des del 1700 fins al final de la Primera Guerra Mundial dos milions d'irlandesos van morir lluitant per a l'Imperi Britànic. En alguns moments fins i tot han estat gairebé majoria, un 40% al voltant del 1900 o a la Batalla de Waterloo, on es diu que eren el 50% del gruix de l'exèrcit britànic.

Les raons que podrien explicar aquest fenomen són diverses, entre d'altres que la pobresa que històricament ha patit Irlanda ha empès molts homes a allistar-se a l'exèrcit, essent aquesta una de les poques alternatives que tenien; al segle XIX, era una cosa força habitual de fer. També l'esperit de lluita, que ha estat sempre una característica dels irlandesos.

En aquest sentit cal recordar la predilecció del rei Jordi Vè d'Anglaterra pels soldats irlandesos i quan va fer una crida a allistar-se a l'exèrcit per lluitar a la Primera Guerra Mundial van presentar-se a les Collins Barracks de Dublin uns 160.000 voluntaris. També a la Guerra Civil dels Estats Units els irlandesos eren molt valorats a l'hora de lluitar.

Font: Irish Examiner

URL curta: ves.cat/jU5N 

Foto original