El passat 14 d'abril va fer 30 anys de l'inici del cas conegut com “The Kerry Babies”, un episodi que va deixar en estat de xoc una Irlanda que aleshores encara era molt tradicional i en què els preceptes de l'Església Catòlica regien la vida de la majoria de ciutadans. Com d'habitud, quan és un aniversari amb números rodons, ara n'és el trentè, sempre hi ha qui vol reobrir el cas atès que les conclusions fetes basades en la tecnologia de l'època no van ser gens clares.

La història va ser molt rocambolesca i digna d'un serial televisiu. Va començar quan el 14 d'abril del 1984 van trobar un nadó acabat de néixer surant a la platja White Strand de Caherciveen (Comtat de Kerry) amb 28 ganivetades. Joanna Hayes, una jove de 25 anys de la zona que havia estat embarassada, va ser arrestada i va confessar haver matat el nadó.

Nogensmenys, poc després va canviar la declaració i va assegurar que havia tingut el nadó a la granja del pare de la criatura, Jeremiah Locke, un home casat i pare de família. Quan la policia va anar a la granja va trobar el cadàver d'un nadó i la família va explicar que havia mort just després de néixer i que l'havien enterrat sense dir res a ningú.

Si en un primer moment els investigadors van pensar que Hayes havia tingut bessons, les anàlisis de sang van donar un resultat que faria que el cas encara esdevingués més misteriós perquè el nadó de la platja era del grup sanguini A i el de la granja O, en aquest darrer cas coincidia amb el dels pares. Així doncs van començar a circular històries apuntant a una superfecundació, és a dir, que la dona havia mantingut relacions sexuals amb dos homes. Finalment es va arribar a la conclusió que el nadó trobat a la platja, a qui es va anomenar John, no era fill de Hayes.

Les queixes fetes per la família de Joanna Hayes arran del tractament rebut per part de la policia va obligar el govern a crear l'any 1985 el Kerry Babies Tribunal. Ara, Gerry O'Carroll, un dels policies que va liderar la investigació, ha demanat de reobrir el cas adduint l'avenç tecnològic en matèria d'ADN a més de reconèixer que qui va fer les anàlisis de sang l'any 1984 anava molt atrafegat i probablement va barrejar mostres d'altres casos. Segons O'Carroll, la prova de l'ADN podria determinar amb exactitud si eren bessons o no i així s'acabaria amb un misteri que fa 30 anys que dura.

Font: The Journal.ie

URL curta: ves.cat/keCT

Foto original