Abans de l'arribada del Celtic Tiger els arquitectes d'Irlanda tenien poca feina perquè una gran quantitat d'habitatges es construïa seguint un patró únic. Això es pot veure a molts dels barris de Dublin en què totes les cases són iguals, essent l'única diferència el color de la porta o com de ben cuidat tenen el jardí.

Al segle passat, des del anys quaranta fins als seixanta, la casa model de l'ajuntament, llavors anomenat Dublin Corporation, va ser una de forma quadrada i força compacta amb una façana feta d'estucat (pebbledash). Aquest model va servir per a construir els barris de Cabra (Dublin 7), Ballyfermot (Dublin 10) i Crumlin (Dublin 12).

Ara, a Clarke Square, una de les places interiors de les Collins Barracks que formen part del conjunt del National Museum of Ireland, l'urbanista Paul Kearns i el seu soci de Tel Aviv, Motti Ruimy, han construït una rèplica a escala real de la façana d'aquest model de casa amb una estructura metàl·lica al darrere que n'imita la distribució original.

L'objectiu d'aquesta obra d'art és d'obrir un debat sobre el present i el futur de les cases i les llars de Dublin així com de reivindicar aquest tipus de construcció enfront dels blocs d'apartaments despersonalitzats que tant van proliferar durant els anys del boom.

Font: Irish Times

URL curta: scur.cat/XHXYA3