A causa del declivi de la comunitat jueva a la ciutat, el passat 7 de febrer es va fer la darrera pregària a la sinagoga de Cork, posant punt i final a més de 100 anys d'història. De tota manera, aquest edifici situat a la South Terrace no patirà el mateix destí que algunes esglésies desamortitzades del centre de Dublin -convertides en pubs, oficines o punts d'informació turística-, sinó que continuarà tenint una funció religiosa, això sí, del ram Protestant i més concretament de l'Església Adventista del Setè Dia.

La primera onada d'immigració jueva que va arribar a Cork va tenir lloc l'any 1772 quan uns jueus sefardites van haver d'abandonar Portugal arran de la persecució religiosa en aquell país però poca cosa se'n sap d'aquesta gent perquè sembla que la comunitat no va superar mai els quaranta integrants i a més va diluir-se ràpidament entre la població protestant.

La segona onada va començar al voltant del 1891 i era originària de l'antiga Rússia Blanca, on també se'ls perseguia; segons sembla, alguns immigrats pensaven que havien arribat a Nova York puix que aquesta era, en principi, la destinació pactada amb el capità del vaixell. Des de llavors han circulat diverses teories sobre el tema, com la de la semblança fonètica entre Cork i New York, però sense que fins ara se n'hagi pogut provar res.

El punt àlgid de la comunitat va ser durant els anys trenta del segle passat, quan van arribar a ser entre 450 i 500, essent tan activa que tenia dos clubs de futbol, un de tenis taula, un metge, un carnisser i una societat funerària. Estaven concentrats en una zona del centre de la ciutat que va passar a ser coneguda com a Jewtown i l'ofici més habitual entre el jueus era la venda d'estris de tot tipus anant de porta en porta.

Actualment a Irlanda es calcula que hi ha uns 2.000 jueus nascuts a l'illa tot i que amb l'establiment del quarter general a Dublin de moltes multinacionals nord-americanes es creu que la xifra podria ser molt més alta. Tanmateix, aquests jueus són força joves i solen ser no practicants, per la qual cosa és difícil de veure'ls en cap de les quatre sinagogues que hi ha a Irlanda, tres a Dublin i una a Belfast.

Font: The Irish Times i jewishcork.com

URL curta: bit.ly/1Rp7Dra 

Foto original