Malgrat els trasbalsos, rebel·lions, guerres i conflictes de tot tipus que ha viscut la capital irlandesa durant els darrers 200 anys el Ha'penny Bridge festeja enguany els seus dos segles de vida i ho fa amb la satisfacció de saber que, tot i la construcció d'altres ponts molt més moderns i de disseny, continua sent el preferit dels dublinesos, que el travessen unes 30.000 vegades cada dia.

A més, les successives restauracions a les que ha estat sotmès han fet que es conservi en molt bon estat malgrat la moda de lligar-hi un cadenat com a mostra d'amor etern d'una parella, una pràctica que va començar en d'altres ciutats europees ara fa uns anys i que s'ha estès arreu, sobretot en ponts icònics com el Ha'penny.

El nom amb què es coneix popularment li ve del fet que durant els primers 100 anys els qui l'utilitzaven havien de pagar un peatge de mig penic (half penny), però de noms n'ha tingut uns quants. Actualment i des del 1922, el nom oficial és Liffey Bridge, tot i que no gaires dublinesos ho saben, i abans s'havia dit Wellington, Metal, Triangle i Iron Bridge.

El pont, una estructura metàl·lica amb una llargada de 43 metres i una amplada de 3, uneix Temple Bar (al sud) amb Liffey Street (al nord) i va ser l'únic exclusivament per a vianants fins l'any 1999, quan va inaugurar-se el Millenium Bridge, uns quants metres Liffey amunt.

Abans de la seva construcció hi havia un home, anomenat William Walsh, que transportava la gent d'una riba a l'altra amb unes barquetes molt rudimentàries que van desaparèixer amb la inauguració del pont. Walsh va rebre una compensació de 3.000 lliures de l'època i la concessió del peatge per a un període de 100 anys; segons expliquen les cròniques, durant els primers anys l'utilitzaven unes 450 persones al dia.

Font: Irish Examiner

URL curta: bit.ly/1W4EmJO