Al llarg del 2016 s'ha anat commemorant el centenari dels Fets de Pasqua amb un bon nombre d'actes de tota mena i format arreu del país, sobretot a final de març, que és quan va caure la Pasqua, però sembla que algunes coses s'obliden amb el pas del temps com, paradoxalment, la manera de marcar el pas del temps que hi havia a Irlanda fins avui fa exactament cent anys.

En aquest sentit, del 1880 fins al 1916 l'hora a Irlanda era la Dublin Mean Time, o també anomenada Dunsink Time; Dunsink és un observatori situat a Castleknock (Dublin 15) que va servir de referència per a determinar l'hora. Una de les mencions més conegudes a aquest horari genuïnament irlandès apareix a la novel·la Ulisses de James Joyce, l'obra de caràcter molt costumista que explica el periple de Leopold Bloom per Dublin i rodalia el setze de juny del 1904, un dia que cada any se celebra sota el nom de Bloomsday.

El procediment per al Dunsink Time era el mateix que a Greenwich i la posició del sol en relació amb una part concreta de l'observatori determinava quan eren les 12 del migdia. Com que Dublin és a l'oest de Londres, la posició concreta a Greenwich es repetia a Dunsink 25 minuts i 21 segons més tard; així doncs, quan a Dublin eren les dotze del migdia, a Londres ja eren les dotze, 25 minuts i 21 segons.

Aquesta curiosa diferència horària, considerada un símbol republicà, va acabar-se el primer d'octubre del 1916 després de l'aprovació al Parlament britànic de la Llei de l'Horari a Irlanda, que tenia l'objectiu de poder afrontar millor el període convuls que es vivia aleshores amb esdeveniments com els Fets de Pasqua o la Primera Guerra Mundial; aquell primer dia d'octubre, dia de canvi cap a l'horari d'hivern, els rellotges de l'illa només van endarrerir-se 34 minuts i 39 segons i d'ençà de llavors tant Irlanda com la Gran Bretanya han tingut la mateixa hora.