Si hom mira fotos antigues de Dublin, sempre hi ha tramvies anant amunt i avall per llocs tan emblemàtics com O'Connell Street, que era el punt d'inici de moltes línies, o College Green, però com a la majoria de ciutats europees, el tramvia va sucumbir als embats del cotxe i va desaparèixer totalment dels carrers de la capital irlandesa entre els anys trenta i quaranta. Tanmateix, cap a la darreria del segle XX va tornar a agafar protagonisme i va reaparèixer com a mitjà de transport públic en considerar-se pràctic, segur i menys contaminant que un autobús.

Dublin va afegir-se a la febre pel tramvia i l'any 2004 va inaugurar dues línies: la verda, que inicialment unia la cèntrica Saint Stephen's Green amb Sandyford, i la vermella, que unia Connolly Station amb Tallaght. L'any 2009 va ampliar-se la línia vermella fins a The Point, l'any 2010 la verda fins a Brides Glen i l'any 2011 va entrar en servei el ramal de la vermella fins a Saggart.

Fins a l'any 2011 tot havia estat construir dues línies, allargar-les o crear un ramal, però mai unir aquestes dues línies, un fet que va atribuir-se a la disrupció que tant les obres de construcció com el pas de combois pel rovell de l'ou, amb colls d'ampolla com el pas per College Green, podria causar al trànsit.

De tota manera, que les dues línies no estiguin connectades ha restat molt de potencial al Luas, atès que no hi ha efecte xarxa i el tramvia només s'agafa si el punt de sortida i arribada queden a prop de la línia. Així doncs, es va arribar a la conclusió que el projecte d'unió era inajornable i finalment es va tirar endavant sota la marca de Luas Cross City.

Durant els darrers tres anys els carrers per on passarà la nova línia, que és una extensió de l'actual línia verda fins a Broombridge, han estat aixecats i posats del dret i del revés en diverses ocasions, primer per treure tots els obstacles soterrats com cables, canonades i emplenar els soterranis de botigues que estaven situats a sota de la vorera i després per a instal·lar-hi els raïls, el mobiliari de les parades, la catenària i posar voreres i asfalt nou.

Amb tantes obres, tanques, runa, soroll de maquinària i una llarga llista de molèsties, els tres anys s'han fet molt llargs i semblava que no s'acabarien mai, sobretot per als comerciants, que s'han queixat reiteradament d'una disminució de les vendes per la dificultat d'accés de la clientela als seus establiments. Però aquest matí, finalment, s'ha pogut veure dos tramvies circulant per la part més cèntrica del recorregut, la que va de Saint Stephen's Green fins al capdamunt d'O'Connell. A la tarda continuarà el recorregut fins a a Broastone i demà fins a Broombridge. 

Ha estat el que des de fa unes setmanes s'ha anunciat com a “Gauge Run”, una prova per tal de comprovar que tot funciona correctament i que es repetirà demà. Durant la tardor es faran proves de circulació definitives, amb combois anant amunt i avall com si la línia estigués oberta, i s'espera que entri en servei a final d'any.

Amb tot, malgrat que això d'avui només ha estat una prova, es podria considerar un moment històric i és que feia molts anys que per llocs com O'Connell Street o College Green no hi passava cap tramvia, més concretament, en el cas d'O'Connell, des del 10 de juliol del 1949, quan un tramvia de la línia 8 va fer el darrer trajecte entre el Nelson's Pillar, on ara hi ha l'Spire, i Dalkey (sud de Dublin). Segons el llavors ministre de Justícia, Seán Mac Eoin, ni els 60 policies que l'escortaven van poder evitar que molts ciutadans deixessin malmès el comboi en endur-se'n trossos com a record.

Les 31 línies de tramvia van desaparèixer del paisatge però no del tot, perquè les línies d'autobús que les van substituir van conservar-ne el número i algunes, les que tenen un número de l'1 al 31, s'han mantingut en el temps; és el cas de la línia 8 de Dublin Bus, que continua anant fins a Dalkey, com feia el darrer tramvia antic que va circular per Dublin.

GALERIA DE FOTOS a sota

URL curta: bit.ly/2smsmZa 

Text en anglès