El 28 d'abril del 1958, Aer Lingus, mitjançant la seva marca per a vols internacionals anomenada Aerlínte Éireann, va iniciar la seva aventura transatlàntica amb un vol que va enlairar-se de Dublin, va fer escala a Shannon i va enfilar cap a Nova York, on va arribar catorze hores més tard. L'avió, un Lokcheed L1049 Super Constellation amb 99 passatgers i amb una tripulació de 6 membres, va ser rebut amb tots els honors pel 165è Batalló d'Infanteria de la Guàrdia Nacional de Nova York. Va ser la 17a companyia aèria a travessar l'Atlàntic.

Segons Lily O'Connell, de 79 anys i que treballava d'hostessa durant els primers vols cap als Estats Units, la connexió aèria entre les dues ribes de l'Atlàntic va fomentar molt els rencontres familiars entre els qui havien romàs a Irlanda i els que s'havien vist forçats a emigrar. Així doncs, als vols hi havia un gran ambient i s'hi respirava una forta emoció, sobretot dels emigrats que tornaven de visita a Irlanda o hi anaven per primera vegada a veure la seva família llunyana.

60 anys després les diferències són ben palpables: l'any 1958 el vol no estava a l'abast de tothom i és que en aquella època no hi havia companyies aèries de baix cost, per la qual cosa a la majoria de passatgers els suposava fondre's uns quants mesos d'estalvis; també amb les comoditats perquè, a banda de les catorze hores de durada, el fet de volar a entre 16.000 i 18.000 peus (4.800-5.500 metres), aproximadament la meitat de la dels avions d'ara, implicava augmentar la probabilitat de passar per una zona de turbulències.