Un simple creuament de dades entre el departament de Benestar Social i l'Oficina del Registre General va fer aflorar un nou episodi en el frau que pateix l'Estat en matèria de subsidis, o en aquest cas de pensions. En total són 18 milions d'euros, 10.6 durant el 2009 i 7.8 durant el 2010, tot i que bona part d'aquest diners no són ben bé frau sinó que són fruit del ”període de gràcia” de 3 mesos del que disposen els familiars del finat per informar-ne l'administració; a més se n'han recuperat 7 descomptant-los de les herències.

De tota manera, quan es combinen les paraules “subsidi” i “Irlanda” sempre sorgeix una història surrealista que evidencia el poc control que hi ha a l'hora de gestionar els pagaments. Una família va allargar el període de gràcia i durant dos anys van anar a la Post Office a cobrar com si allà no hagués passat res; en total van embutxacar-se 30.000 euros.

Però 30.000 euros no són res comparat amb la gesta de Patrick McLoughlin, de 66 anys i veí del barri de Ballyfermot (Dublin 10), que durant 23 anys va anar a cobrar la pensió del seu amic Gerry Donnelly i és que l'amistat és un bé molt valuós, 136.000 euros en aquest cas. Anar a cobrar perquè el receptor legal no hi era no va suposar cap problema per l'amic Paddy.

El frau va ser descobert l'any 2007 quan els funcionaris de Benestar Social preparaven el pagament especial pels 100 anys de Donnelly i van descobrir que havia mort l'any 1984. La policia va començar una investigació per esbrinar qui anava a cobrar i va veure McLoughlin a través de les càmeres de seguretat de l'oficina de Correus, una imatge que es podria considerar un clàssic després de 23 anys. La condemna va ser de 3 anys de presó menor i el pagament de 40 euros setmanals per tornar una part dels diners defraudats.

Font: Irish Independent