Com cada 17 de març el centre de la capital irlandesa va aplegar milers de persones per presenciar la tradicional desfilada de Saint Patrick's, un esdeveniment ple de color per la indumentària dels escpectadors, vestits amb barrets verds de leprechaun. Bàsicament qui va a veure la desfilada són turistes i famílies amb nens petits, alguns del quals estan més pendents de la gent que no pas dels que desfilen.

Com sempre, la part més interessant van ser les bandes de música, la majoria dels Estats Units i només una d'irlandesa, de Clondalkin (Dublin 22). Després hi ha tot un seguit de grups amb vestimenta de tots colors que normalment ballen al ritme txumba txumba i que passen sense pena ni glòria.

Aquest any el temps va acompanyar força i a banda de quatre gotes a l'inici de la rua hi hagueren ullades de sol que no van deixar passar els núvols una mica amenaçadors que es deixaven veure cap al nord.

I un cop va passar la darrera banda musical interpretant la recentment centenària cançó “It's a long way to Tipperary” (vídeo) és va sentir el crit “aparteu les criatures” i va començar una voràgine de consum abusiu d'alcohol que, malgrat els intents de distanciar la festa de les borratxeres, res no ha canviat.

De tota manera aquest any els que es passin de frenada amb la beguda tindran dos dies per pair la ressaca atès que com el dia de Sant Patrici ha caigut en dissabte el dia no laborable es trasllada a dilluns.