Creix el nombre d’alumnes exempts d’estudiar gaèlic

Creix el nombre d’alumnes exempts d’estudiar gaèlic Placa del Departament d'Ensenyament i Habilitats a la seva seu de Dublin / Foto: Liffey

Un informe encarregat pel departament d’Ensenyament amb relació a l’exempció a l’hora d’estudiar l’assignatura de gaèlic ha revelat que el sistema actual no funciona. La llengua irlandesa és d’aprenentatge obligatori durant l’escola primària i secundària però, tot i els catorze anys de suposat aprenentatge, la majoria d’alumnes no el saben parlar i només memoritzen frases. Així doncs, al cap dels anys, l'únic gaèlic que parla la majoria són frases com "puc anar al lavabo, si us plau?" i coses per l'estil.

Tornant a les exempcions, l’informe revela que hi ha molts alumnes que no estudien gaèlic adduint que els provoca massa estrès i és que aquesta assignatura ha estat de sempre considerada com una de les més difícils, sigui perquè és molt diferent de l'anglès, sigui perquè s'ensenya basant-se en la literatura més que no pas en el dia a dia. Amb tot, com que la decisió depèn de cada centre, atès que la normativa d’Ensenyament els atorga aquesta potestat, hi ha escoles que fan els ulls grossos i atorguen exempcions a tort i a dret.

Una altra raó molt habitual, en aquest cas totalment justificable, és haver passat bona part de l’escolarització a l’estranger, com passa amb els menors immigrants que han arribat al país a una edat en què es troben en desavantatge respecte als escolaritzats tota la vida a Irlanda.

D'altra banda, el debat sobre l’ensenyament del gaèlic fa temps que genera controvèrsia i l’any 2011 el Fine Gael ja en va proposar la supressió de l’obligatorietat; tanmateix, la idea va abandonar-se quan el partit va formar un govern de coalició amb el Labour. Enda Kenny, el llavors líder del Fine Gael i gaeilgeoir, va justificar-ho dient que l’obligatorietat creava una imatge negativa de la llengua per a la gent jove.

En aquella ocasió, la resposta del Fianna Fáil va ser que això sentenciaria definitivament el gaèlic i Micheál Martin, cap de files del partit, va assegurar que hi havia una certa evidència del renaixement de la llengua irlandesa, sobretot gràcies a la popularització de la xarxa d’escoles gaèliques Gaelscoileanna, que la utilitzen com a llengua vehicular.

Font: The Irish Times

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

 

Torna a dalt